El sac del riure

L'objectiu dels directors de pa?sos del primer¨ªssim m¨®n, de societats presumptament ideals, hauria de ser trobar sota la catifa la brut¨ªcia amagada. O almenys buscar-la. Roy Andersson, amb una carrera de poques pel¡¤l¨ªcules per¨° llarg recorregut, des del seu personal¨ªssim cinema de com¨¨dia bufa, absurda i metaf¨ªsica, fa d¨¨cades que ho intenta. I ho ha aconseguit. Amb Una paloma se pos¨® en una rama a reflexionar sobre la existencia, tercer lliurament de la seva trilogia sobre el sentit de la vida que tamb¨¦ integren les ins¨°lites Canciones del segundo piso (2000) i La comedia de la vida (2007), el creador suec reincideix en el seu univers de pallassos tristos que diuen coses aparentment banals que amaguen tota una declaraci¨® d'intencions sobre el disbarat de la vida.

Com ¨¦s habitual en Andersson, la seva pel¡¤l¨ªcula s'alimenta de vinyetes de pocs minuts rodades en un pla fix, sense cap moviment de c¨¤mera, en les quals les seves criatures parlen poc o gens i repeteixen esquemes. Un m¨®n tristot, buit i malenconi¨®s, en el qual el fil conductor el porta una parella de comercials de productes de "la ind¨²stria de l'espectacle", segons una definici¨® pr¨°pia. Uns clowns maquillats amb una capa de pal¡¤lidesa mortal que els fa semblar m¨¦s morts que no pas vius, potser com la seva societat, i que t¨¦ com a producte estrella tot "un cl¨¤ssic": el sac del riure, aquella andr¨°mina sense gr¨¤cia que, quan s'estreny, expulsa un insuportable i artificial so de rialla que, amb la banda sonora de contrast que utilitza Andersson, acaba conformant una inimitable com¨¨dia de la crueltat. Com un Jacques Tati d'ultratomba, com un Buster Keaton escandinau, el seu cinema, premiat amb el Lle¨® d'Or a Ven¨¨cia, il¡¤lumina el nostre somriure, t¨¨nue, c¨°mplice i subtil. Una ganyota de plaer i dolor com la que acaben parafrasejant els seus personatges: "M'alegra saber que tot us va b¨¦".