Els nens impredictibles

Les com¨¨dies que la productora brit¨¤nica Ealing va fabricar des del final de la II Guerra Mundial fins a mitjan anys 50 es caracteritzaven per una saludable combinaci¨® de cinema popular i reflexi¨® sobre la seva societat que, a partir d'unes situacions ins¨°lites i d'un humor entre l'amabilitat i la blancor, podien arribar a ser molt incisius una negror atro?. Potser la comparaci¨® resulta excessivament lloable per a El nostre ¨²ltim estiu a Esc¨°cia, un?debut tard¨¤ en el llargmetratge dels veterans guionistes i realitzadors televisius de com¨¨dia Andy Hamilton i Guy Jenkin, per¨° tampoc sembla rocambolesc fixar la l¨ªnia de flotaci¨® de la pel¡¤l¨ªcula en aquests efervescents relats corals, com Pasaporte para Pimlico, que presentaven protagonistes de totes les edats en un vigor¨®s cinema per a tots els p¨²blics.

Amb un paper essencial per als nens i una feina espl¨¨ndida en la direcci¨® de les interpretacions, Hamilton i Jenkin apliquen la seva experi¨¨ncia en la gesti¨® dels temps de la com¨¨dia, tant en la r¨¨plica i en la contrar¨¨plica com en el muntatge i la posada en escena, perqu¨¨ les accions i les frases de les criatures no resultin mai recitades ni falsament brillants, i s¨ª simp¨¤tiques i impredictibles de deb¨°. El film millora en els moments m¨¦s esbojarrats, i ¨¦s una mica m¨¦s rutinari quan recorre al to dram¨¤tic. Tot i aix¨°, la pel¡¤l¨ªcula es gaudeix de cap a peus, i sense for?ar el sentimentalisme en el desenlla?.