Espanya, un pa¨ªs de becaris

Espanya ¨¦s el segon pa¨ªs europeu, nom¨¦s per darrere d'Eslov¨¨nia, on s¨®n m¨¦s freq¨¹ents els becaris titulats. Se situa aix¨ª al capdavant de la Uni¨® Europea on m¨¦s joves amb els estudis ja acabats treballen en pr¨¤ctiques. I ocupa, a m¨¦s, el primer lloc entre els estats on els becaris estan m¨¦s mal pagats: el 70% assegura que la compensaci¨® que rep ¨¦s "insuficient per cobrir el cost b¨¤sic de la vida, com pagar el lloguer, el menjar, etc¨¨tera".

Les pr¨¤ctiques en empreses poden "facilitar la transici¨®" entre l'escola o universitat i el mercat laboral. Aix¨ª ho considera l'OCDE, organisme internacional que representa les grans economies del m¨®n i pa?sos en desenvolupament, que creu que l'exist¨¨ncia de la figura dels becaris pot aportar beneficis "tant als joves com a les empreses". No obstant aix¨°, en el seu ¨²ltim estudi sobre joves i ocupabilitat, l'OCDE adverteix que existeix "el risc que s'abusi d'aquest model".

Per acompanyar aquestes afirmacions, l'OCDE es remet a l'¨²ltima an¨¤lisi en profunditat que va fer la Uni¨® Europea sobre el tema, amb xifres del 2013. En aquesta fotografia sobre el m¨®n dels becaris, ¨¦s on Espa?a apareix molt per sobre de la mitjana (segon lloc entre 28 pa?sos de la UE) en el nombre de joves que es converteixen en becari una vegada?ja?t¨¦ els seus estudis acabats: el 67% dels joves fan pr¨¤ctiques amb el seu diploma sota el bra?. D'aquests, el 56% ¨¦s becari titulat una vegada, i un 11% m¨¦s repeteix l'experi¨¨ncia de fer pr¨¤ctiques malgrat estar graduat una segona o fins i tot una tercera vegada.

Impossible viure amb unes pr¨¤ctiques

Si Espanya crida l'atenci¨® pel nombre de becaris titulats a Europa, on s'emporta la palma ¨¦s en la baixa retribuci¨® que acompanya aquests llocs: set de cada deu no en tenen prou per viure. El 42% dels becaris asseguren que s¨ª que reben algun tipus de compensaci¨®, per¨° quan els pregunten "Aquella compensaci¨® econ¨°mica ¨¦s suficient per cobrir el cost b¨¤sic de la vida com el lloguer o el menjar?", nom¨¦s el 29% contesta afirmativament. El 71% restant no pot viure de la seva beca, el nivell m¨¦s alt de precarietat de tota la UE.

Aix¨ª i tot, entre els espanyols s'est¨¦n l'optimisme pel que fa a la necessitat de fer pr¨¤ctiques. El 83% dels joves enquestats van dir que estan totalment d'acord amb l'afirmaci¨® seg¨¹ent: "Les pr¨¤ctiques que vaig fer van ser o seran ¨²tils a l'hora de trobar una feina estable". Espanya ¨¦s el tercer pa¨ªs on m¨¦s es defensa aquesta tesi, nom¨¦s per darrere d'Irlanda i Romania.

Aquesta resposta tan esperan?adora xoca amb l'estad¨ªstica?seg¨¹ent?del bar¨°metre del 2013. LA UE pregunta si, despr¨¦s de les seves ¨²ltimes pr¨¤ctiques, l'empresa els va oferir un contracte. Els va passar al 33% dels espanyols, mentre que el 66% restant va acabar sense aconseguir cap oferta.

L'enquesta de la UE de la qual es van extreure les dades que l'OCDE inclou en el seu informe publicat ahir va ser feta el 2013 a m¨¦s de 12.900 persones d'entre 18 i 35 anys dels 28 pa?sos membre de la UE.

¡°He treballat en llocs on el becari forma el seg¨¹ent becari¡±

Ane F., una jove basca llicenciada en Administraci¨® i Direcci¨® d'Empreses, encaixa en la majoria d'estad¨ªstiques sobre les pr¨¤ctiques laborals a Espanya que recull la Uni¨® Europea. Tot i que, si ¨¦s possible, ha estat bec¨¤ria fins i tot m¨¦s vegades de les que diuen les xifres oficials. Va acabar la seva carrera el 2011. Ja llicenciada, va comen?ar una beca, vinculada al Govern basc, a la Cambra de Comer?. Quan es va acabar, va fer un m¨¤ster, i es va tornar a convertir en bec¨¤ria, aquesta vegada al departament comercial d'una gran empresa de pneum¨¤tics. "Em pagaven, encara que si no hagu¨¦s estat perqu¨¨ vivia amb els meus pares, no crec que n'hagu¨¦s tingut prou per viure", recorda per tel¨¨fon.

Ane sabia que no tenia cap possibilitat de quedar-se a l'empresa on estava de bec¨¤ria, per¨° va treballar dur. "Ho fas per adquirir experi¨¨ncia i per anar completant el curr¨ªculum", resumeix. En acabar, va ser bec¨¤ria per tercera vegada, aquesta vegada en una companyia d'hostaleria, al departament de m¨¤rqueting. "Aqu¨ª no em pagaven res", recorda.

"Jo he estat en empreses on el becari formava el seg¨¹ent becari. Quan aix¨° passa, tot just arribar ja saps que no tens cap possibilitat de quedar-te", assenyala la jove basca. Aix¨ª i tot, diu, ¨¦s millor que estar a casa parat. "De vegades almenys fas contactes, amb gent que sap que treballes b¨¦, i despr¨¦s et pot cridar m¨¦s endavant", justifica. Despr¨¦s d'aquella beca sense remuneraci¨®, va passar a una altra en una gestoria, que va aconseguir gr¨¤cies a un nou curs que va fer sobre fiscalitat. ?s on est¨¤ ara i nom¨¦s li paguen el transport. "Per¨° aquesta vegada s¨ª que em contracten. Dilluns comen?o. Primer de prova tres mesos, prorrogable tres mesos m¨¦s", explica. De moment, el contracte ¨¦s a mitja jornada.

Pocs mentors i poques pr¨¤ctiques a l'estranger

Els becaris espanyols tenen alguns trets caracter¨ªstics m¨¦s: per exemple, la seva poca afici¨® per sortir a l'estranger. Nom¨¦s el 5% dels espanyols ha fet unes pr¨¤ctiques laborals fora d'Espanya, davant del 9% de la mitjana dels 28 de la UE, l'11% dels francesos o el destacat 56% dels eslovacs.

L'OCDE assenyala que els resultats generals de l'an¨¤lisi sobre els becaris a Europa revela que "les pr¨¤ctiques despr¨¦s de la graduaci¨® poden facilitar la transici¨® de l'escola a l'ocupaci¨®, per¨° que han d'estar regulats per prevenir que es converteixin en una f¨®rmula de baix cost per reempla?ar la plantilla regular".

Sobre la formaci¨® que reben els becaris, Espanya destaca tamb¨¦ per la falta de mentors que gui?n els nouvingut al m¨®n laboral. Nom¨¦s el 79% diuen que quan estaven en pr¨¤ctiques disposaven d'una persona responsable a qui acudir perqu¨¨ li expliqu¨¦s com fer la feina. ?s el nivell m¨¦s baix de tota la Uni¨® Europea. Mentre que a Portugal la pres¨¨ncia de mentors s'eleva al 96% i a B¨¨lgica, el Regne Unit i Su¨¨cia al 94%.