Colau, fada de l¡¯esquerra ¡°ac¨²stica¡±

Qui ha guanyat a Barcelona? Doncs si hem de fer cas del titular preferit de la premsa internacional: els indignats. Per¨° n'hi ha d¡¯altres m¨¦s o menys cridaners per presentar Ada Colau. L'Obs la tracta d'"hero?na dels pobres"; un diari alsaci¨¤ diu que ¨¦s la ¡°fada madrina¡±. The Sunday Times fa servir una met¨¤fora tan previsible com usada ("Robin Hood pot governar Barcelona"); "Ada Colau, Occupy Barcelona", diu Lib¨¦ration, que al subt¨ªtol la tracta, afectuosament i seguint el fil del titular, d'okupa; La Stampa s'inclina per una f¨®rmula m¨¦s explicativa (¡°Ada, de la lluita contra els desnonaments a la notorietat internacional¡°) i destaca una nota biogr¨¤fica molt local: va fer l'Erasmus a Mil¨¤. L¡¯adjectiu m¨¦s innovador, tractant de Madrid i Barcelona, ¨¦s el d¡¯un article de Mediapart (al darrere hi ha Edwy Plenel), parla d¡¯una ¡°esquerra ac¨²stica¡± perqu¨¨ s¡¯estima m¨¦s escoltar i la conversa que predicar un relat intocable.

De les frases d'Ada Colau la nit electoral, la que m¨¦s ha agradat ¨¦s "David ha guanyat a Goliat". Es troba a Le Figaro, al Telegraph, al Guardian, al Frankfurter Allgemeine... M¨¦s d'un recorda que el sou m¨¦s alt que ha tingut Colau ha estat de 1.500 euros. ¡°Militant 2.0¡±, segons Elle, per la seva activitat a la xarxa, lemonde.fr cita un article de Vidal-Folch en aquest diari: "Tamb¨¦ en contrast amb altres activistes nom¨¦s actius a les biblioteques, la seva traject¨°ria est¨¤ plena de realitats tangibles".

I ara que Colau rebr¨¤, si ¨¦s alcaldessa, tractament oficial d'¡±excel¡¤lent¨ªssima senyora¡±, ¨¦s natural que els diaris, tamb¨¦ els internacionals, rescatin imatges de la futura primera autoritat barcelonina quan era l¨ªder de la PAH i acabava detinguda per la policia. Ho fan des de la NBC al San Francisco Chronicle o l'edici¨® francesa de Slate, que cita el reportatge de Verne i les bromes, d'una enorme viralitat, que s'han fet aquests dies a les xarxes socials. "?s extraordinari veure que una ciutat europea important elegeix una activista dels drets per portar l'alcaldia", comenta Judith Sunderland, de Human Rights Watch, al Wall Street Journal, que tanca l'article amb una declaraci¨® de Llu¨ªs Orriols, professor de la Universitat Carlos III: "Ada Colau ha demostrat que amb una petita organitzaci¨® i pocs recursos ha aconseguit canviar la realitat espanyola".

Sobre les conseq¨¹¨¨ncies d'aquest nou mapa pol¨ªtic, dos temes dominen: interrogants sobre quina gesti¨® econ¨°mica far¨¤ la nova esquerra i com afecta la derrota barcelonina de CiU al proc¨¦s sobiranista. Qu¨¨ passaria a Espanya si Podem i companyia traguessin bons resultats ja era motiu d'advert¨¨ncia severa a Forbes el 21 de maig. Un articulista, Alejandro Chafuen, a qui li agraden la FAES i Libertad Digital i que cita Jaime Balmes, escrivia: "El futur, ¨¦s d'esperar, no ser¨¤ com Gr¨¨cia o Vene?uela. Per¨° n'hi haur¨¤ prou per portar noves incerteses i tempestes a un pa¨ªs que semblava que estava a punt de convertir-se en un l¨ªder europeu i ara s'enfronta a la divisi¨® i a possibles obstacles per a la seva recuperaci¨®". The Economist, un cop ja sabuts els resultats, teoritzava que "la Sra. Colau i la Sra. Carmena tenen propostes pol¨ªtiques en l'¨¤mbit local, com acabar amb els desnonaments o bloquejar privatitzacions de serveis p¨²blics. Per¨° sense una plataforma pol¨ªtica unificada ¨¦s dif¨ªcil de percebre a Podem una estrat¨¨gia m¨¦s ¨¤mplia".

The Telegraph considera que la derrota del PP i PSOE?i l'arribada de nous moviments d'esquerra al poder "convida a una, no desitjada, comparaci¨® amb Gr¨¨cia". Per¨° tamb¨¦ hi ha an¨¤lisis optimistes. The New York Times cita el professor de la Universitat de M¨¤laga Manuel Arias-Salgado, que considera que Colau i Carmena poden reclamar que s¨®n "unes pol¨ªtiques diferents, fresques i no professionals. Han ofert als votants la possibilitat d'un canvi, de quelcom nou, tot i que el seu contingut exacte encara no sigui clar". M¨¦s radical era The Guardian quan, ja l¡¯any passat, assegurava que "estem comen?ant a veure Ven¨¨cia sense venecians. I aix¨° tamb¨¦ passa a Barcelona, una ciutat amb dos milions d'habitants que va acollir 7,5 milions de turistes l'any passat". Despr¨¦s de recordar que l'Ajuntament, dirigit per la dreta catalana, volia apujar la xifra de visitants a 10 milions, explicava l'aparici¨® de la plataforma de Colau com una defensa dels ve?ns enfront les elits que estaven venent la ciutat. El diari afegia que tenien el repte de guanyar les eleccions municipals "per democratitzar la ciutat i posar les seves institucions al servei del b¨¦ com¨²". D¨¦u n¡¯hi do.

L'impacte de la vict¨°ria de Colau sobre el proc¨¦s sobiranista tamb¨¦ ¨¦s motiu d'an¨¤lisi a la premsa internacional. Per L'Ind¨¦pendant, un diari que est¨¤ ben a prop, el cam¨ª d'Artur Mas cap a una eventual independ¨¨ncia es "llarg, dif¨ªcil, sembrat d'obstacles". La p¨¨rdua de Barcelona, segueix, ¨¦s el cop m¨¦s dur i simb¨°lic per a ell i la seva formaci¨®. "No seria la primera vegada que Artur Mas, convertit a l'independentisme per la pressi¨® del carrer, canvia el full de ruta per evitar un eventual punt mort". ¡°Els indpendentistes catalans s¡¯inclinen davant Podem¡±, titula el 20 minutes franc¨¨s.

Bloomberg recorda que Mas havia dit que perdre Barcelona amena?aria el seu projecte independentista i busca experts per tractar la q¨¹esti¨®. "Mas t¨¦ seriosos problemes", diu el polit¨°leg Ken Dubin, que conclou: "Si fa les eleccions anticipades pot perdre. Si espera m¨¦s temps pot ser sacrificat". Al mateix article, Jaume L¨®pez, de la Pompeu Fabra, considera que el resultat afegeix incertesa al proc¨¦s perqu¨¨ no era considerat una possibilitat. "Ara cal veure si aquesta incertesa esdev¨¦ un problema". Un article de The Guardian s¡¯ho mirava d¡¯una altra manera: els independentistes han guanyat en el total de Catalunya i si els resultats de diumenge s¨®n replicats al setembre¡­ tornaran a guanyar. En una cr¨°nica de Reuters publicada per The New York Times el 21, Diego Muro, de l¡¯Institut Barcelona d¡¯Estudis Internacionals, pronosticava que les eleccions municipals s¨®n una mena de laboratori del que podria passar a futures eleccions si els nous partits aconsegueixen ¡°canviar els temes de conversa". Ricard Gen¨¦, de l'ANC, replicava que no coneixia a ning¨² que fos proindepend¨¨ncia que hagi deixat de ser-ho.

?s simptom¨¤tic que l'eurodiputat convergent Ramon Tremosa piul¨¦s el 20 de maig un article del Financial Times: "David Gardner (Financial Times, ahir): si guanya Colau a BCN sobiranisme debilitat de cara al 27-S". ?s clar que tractava de mobilitzar el vot nacionalista contra Colau. Ja es devia ensumar alguna cosa.