¡°Una orquestra simf¨°nica no pot viure avui d¡¯esquena a la taquilla¡±

Com a director d¡¯orquestra, l¡¯asturi¨¤ Pablo Gonz¨¢lez (Oviedo,1975) ¨¦s meticul¨®s, molt exigent amb els m¨²sics i summament inquiet, sempre disposat a explorar en els assajos nous detalls en les partitures. Confessa que, quan va assumir la titularitat de l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la temporada 2010-2011, era massa impacient, una actitud que inevitablement crea tensions en el si d¡¯una plantilla simf¨°nica, un grup sempre delicat en q¨¹estions de conviv¨¨ncia. Amb el pas del temps s¡¯ha tornat m¨¦s pacient i ara gaudeix m¨¦s de cada concert. Dem¨¤, dissabte i diumenge dirigeix a L¡¯Auditori el seu ¨²ltim programa com a titular de la formaci¨®, i per al comiat ha escollit la Novena simfonia de Gustav Mahler, autor fetitxe en els cinc anys que ha portat el tim¨® de l¡¯OBC. Temps de comiats, per¨° no de ruptures: tornar¨¤ com a director convidat la temporada vinent i a l¡¯agenda comuna hi tenen diversos discos.

Pregunta. A l¡¯hora de fer balan?, com ha viscut aquests cinc anys al capdavant de l¡¯OBC?

Resposta. Ha estat una aventura apassionant. El meu objectiu ha estat treballar l¡¯orquestra com un grup i no com una suma de solistes. Quan vaig arribar era una orquestra de grans individualitats, per¨° aquesta qualitat individual superava la qualitat del conjunt. Ara l¡¯OBC ¨¦s una orquestra m¨¦s flexible, m¨¦s desperta i r¨¤pida en els assajos, amb m¨¦s reflexos i un esperit m¨¦s atrevit, fruit tamb¨¦ d¡¯una confian?a m¨¦s gran en ells mateixos: els m¨²sics s¨®n cada vegada m¨¦s autoexigents.

P. Els inicis no van ser f¨¤cils, la majoria dels m¨²sics adoraven Eiji Oue, el titular anterior, i el p¨²blic tamb¨¦. I el seu alt nivell d¡¯exig¨¨ncia als assajos tampoc propiciava una relaci¨® id¨ªl¡¤lica.

R. Va costar molt trobar un espai de trobada. Jo era massa impacient, i el meu nivell d¡¯exig¨¨ncia va crear tensions en una orquestra que sortia d¡¯una relaci¨® molt estreta amb Eiji Oue, que era molt popular; per¨° a poc a poc hem constru?t una relaci¨® de confian?a s¨°lida i profitosa. Hem apr¨¨s a confiar els uns en els altres. La resposta durant els concerts ¨¦s molt professional, perqu¨¨ el grau d¡¯exig¨¨ncia ¨¦s cada vegada m¨¦s alt. Ara ¨¦s un instrument de m¨¦s qualitat, i per aix¨° conv¨¦ cobrir com m¨¦s aviat millor les places vacants.

P. Va poder programar amb llibertat?

R. Sobre el paper, un titular t¨¦ llibertat per programar les obres de cada temporada, per¨° no es pot ignorar la realitat de la situaci¨® econ¨°mica que travessem, i menys quan la crisi s¡¯ha endut per davant moltes orquestres a Europa i els Estats Units. Tot aix¨° crea una sensaci¨® d¡¯incertesa, i un director ha de saber acceptar canvis i suggeriments des de la ger¨¨ncia a la recerca d¡¯obres que garanteixin millors resultats a la taquilla. Vaig voler dirigir la Primera simfonia de William Walton, que ¨¦s una obra extraordin¨¤ria, per¨° vaig haver de canviar-la per fer un programa amb m¨¦s ganxo popular. Tamb¨¦ vaig programar el concert per a viol¨ª de Karol Szymanovski i al final vam fer el de Txaikovski, molt m¨¦s popular. Avui una orquestra simf¨°nica no pot viure d¡¯esquena a la taquilla.

P. Se li ha criticat la falta de propostes innovadores i el poc protagonisme a la creaci¨® actual.

R. He lluitat per tenir una temporada de qualitat i profunditat musical. Confesso que haur¨ªem d¡¯haver sigut m¨¦s atrevits en el repertori i accepto les cr¨ªtiques per no haver aconseguit donar m¨¦s protagonisme a la creaci¨® actual, i no parlo nom¨¦s d¡¯enc¨¤rrecs. Hi ha moltes obres contempor¨¤nies que el p¨²blic ha de con¨¨ixer. Una cosa hem millorat aquesta temporada: el fet d¡¯haver tingut estrenes importants. I cal incrementar la pres¨¨ncia de solistes del pa¨ªs de primer nivell.

P. Poques orquestres ofereixen avui dia 26 programes diferents cada temporada, com fa l¡¯OBC. No seria millor donar menys concerts d¡¯abonament i potenciar un altre tipus de formats per guanyar p¨²blic?

R. ?s cert, cal diversificar les actuacions, donar menys concerts en la temporada d¡¯abonament i explorar altres formats, buscar el contacte directe amb els ciutadans m¨¦s enll¨¤ de les parets de L¡¯Auditori. Per aix¨° estic tan satisfet amb l¡¯¨¨xit popular del Concert de la Merc¨¨ i amb un altre projecte al qual em sento molt vinculat, el programa Et toca a tu!, amb la col¡¤laboraci¨® d¡¯Apropa, i on nens i nenes de col¡¤lectius vulnerables i en risc d¡¯exclusi¨® comparteixen escenari amb nosaltres. Una orquestra amb finan?ament p¨²blic ha de potenciar els projectes d¡¯integraci¨® social.

¡°Haur¨ªem d¡¯haver

P. Despr¨¦s de cinc anys sense gravar discos amb l¡¯OBC, ara que se¡¯n va resulta que t¨¦ m¨¦s enregistraments a l¡¯agenda que mai...

R. T¨¦ gr¨¤cia, s¨ª. Per¨° aix¨ª van les coses. Falten nom¨¦s unes sessions t¨¨cniques per concloure la integral de l¡¯obra orquestral d¡¯Enric Granados, que ¨¦s un projecte molt ambici¨®s, i gravarem un programa Bizet amb les suites de Carmen i L¡¯Arlesianne per al segell Naxos. I tinc altres projectes discogr¨¤fics amb la Simf¨°nica de la R¨¤dio de Friburg.

P. Despr¨¦s de cinc anys lligat a una orquestra com a titular, com es planteja la seva carrera a curt termini?

R. No descarto tornar a ser titular d¡¯una orquestra m¨¦s endavant, per¨° ara em ve de gust gaudir de la meva carrera com a director convidat. Tinc moltes invitacions i l¡¯agenda de la temporada vinent est¨¤ plena de compromisos apassionants. A m¨¦s d¡¯actuar regularment amb diverses orquestres espanyoles, cada vegada dirigeixo m¨¦s a Alemanya, i em fa una il¡¤lusi¨® especial el meu pr¨°xim debut amb una formaci¨® amb tanta hist¨°ria com la G¨¹rzenich de Col¨°nia, o el meu retorn al Festival de Glyndebourne.

P. Escollir per acomiadar-se de l¡¯orquestra una obra tan intensa com la Novena de Mahler deu tenir un significat molt especial per a vost¨¨.

R. Mahler ha estat el fil conductor de totes les meves temporades. ?s un compositor que l¡¯OBC toca molt b¨¦ per bagatge i afinitat. El coneix a fons i el p¨²blic en gaudeix. Al principi vaig programar els seus cicles de lieder amb orquestra, perqu¨¨ s¨®n essencials per con¨¨ixer l¡¯univers simf¨°nic de Mahler. Aix¨ª que no ¨¦s casual que hagi triat la Novena per al meu comiat com a titular: en aquesta elecci¨® hi ha molta c¨¤rrega emocional i afectiva, ¨¦s una obra que m¡¯acompanya des de l¡¯inici de la meva carrera. Hi ha qui em va suggerir, per exemple, acomiadar-me amb la Novena de Beethoven, pel seu exultant final, per¨° sento que l¡¯¨²ltima simfonia de Mahler ¨¦s l¡¯elecci¨® adequada per a un concert que tanca un cicle a la meva vida i a la de l¡¯OBC, perqu¨¨ crec que el relleu ¨¦s bo i saludable per renovar energies en la vida d¡¯una orquestra. I, en qualsevol cas, l¡¯any que ve tornar¨¦ per dirigir la Tercera de Mahler, que ¨¦s una meravella.

?