Els altres regidors

S¨®n pocs, per¨° representen molta gent. Almenys sis regidors, en diferents municipis catalans, seran els representants del 15% de la poblaci¨® d'origen estranger, una mica m¨¦s d'un mili¨® d'habitants. El 24-M ser¨¤ recordat com el dia en qu¨¨ un nombre m¨¦s elevat de persones nascudes fora d'Espanya van obtenir representaci¨® als ajuntaments catalans. Malgrat que aix¨° ha despertat l'entusiasme de la comunitat immigrada, ¨¦s aclaparant el contrast amb la representativitat de l'altre 85% de la poblaci¨®, que t¨¦ 9.137 edils.

¡°El que ha passat convida a un canvi de mentalitat. Despr¨¦s de les eleccions he sentit comentaris com: 'Per qu¨¨ ha de venir a governar-nos alg¨² de fora?'. El debat de la immigraci¨® ha passat a un segon pla. Aquesta vegada es tracta d'una q¨¹esti¨® de gesti¨®¡±, explica Wilder Palacio, estudiant de Psicologia, que tenia 13 anys quan va arribar de Col¨°mbia. Ara ¨¦s regidor de Salt (Giron¨¨s), on va fer campanya com a cap de llista de Canviem Salt, amb la missi¨® que els 1.000 pisos buits de la ciutat gironina es destinin a habitatge d'inter¨¨s social. ¡°El 85% dels desnonaments aqu¨ª han afectat immigrants¡±, afegeix Palacio.

Dimitri Cevallos va n¨¦ixer a l'Equador fa 35 anys i aviat ocupar¨¤ una cadira de regidor (Proc¨¦s Constituent) a Sant Cugat del Vall¨¨s (Vall¨¨s Occidental), un tradicional feu nacionalista. A Badalona, el laboratori electoral del PP, una dona musulmana, F¨¢tima Taleb (Guanyem Badalona), s'ha imposat al discurs de la intoler¨¤ncia. A Calafell, enclavament tur¨ªstic de la costa tarragonina, l'argent¨ª Adri¨¤ Seras (PSC). A Cabrils, el segon municipi amb la renda per c¨¤pita m¨¦s alta de Catalunya, l'alemany Peter Oberle repeteix legislatura com a edil (PSC). A Barcelona, epicentre del canvi pol¨ªtic, l'argent¨ª Gerardo Pisarello (BCom¨²) ser¨¤ amb tota probabilitat el segon al comandament de la capital catalana.

¡°Aquest ¨¦s un proc¨¦s de normalitzaci¨® necessari perqu¨¨ els partits pol¨ªtics puguin reduir l'espai per a la xenof¨°bia. Si els immigrants continuen separats de la resta de la societat, com ha passat en els ¨¤mbits de poder, la ciutadania acabar¨¤ creient que s¨®n diferents¡±, assenyala Ricard Zapata, professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat Pompeu Fabra i director de l'¨²nic M¨¤ster en Gesti¨® de la Immigraci¨® a Espanya.

¡°Quan vaig rebre la proposta de formar part de la candidatura, vaig exigir per la meva pr¨°pia dignitat tenir una posici¨® rellevant a la llista. Ja estem preparats per deixar de ser un element folkl¨°ric de campanya¡±, afirma Cevallos, que fa dos anys que ¨¦s a l'atur, amb dos fills i una dona nascuda al districte barcelon¨ª de Nou Barris. ¡°Un dels meus objectius per a Sant Cugat ser¨¤ potenciar la identitat ve?nal, per sobre de les particularitats personals¡±, afegeix.

Pisarello creu que hi ha hagut m¨¦s persones nascudes en altres pa?sos que ara formen part dels governs locals, ¡°perqu¨¨ ¨¦s l'expressi¨® d'un moment democratizador en el qual les forces pol¨ªtiques derrotades han vist com obstaculitzen en la pol¨ªtica persones que no estaven convidades a la festa¡±. El dirigent socialista Josep Maria Sala, que durant 30 anys ha treballat per integrar al seu partit els nouvinguts, recorda que ¡°no ha estat mai una tasca f¨¤cil¡±. ¡°Els parlamentaris triats en els primers comicis del per¨ªode democr¨¤tic pronunciaven els discursos en castell¨¤, i van veure com els diputats nascuts a Catalunya es retiraven en senyal de protesta¡±. Sala explica que el 2011 el PSC tenia a les seves llistes 25 candidats procedents d'altres latituds. El 2015, en van ser 82.