El Col¡¤legi de Metges rescata el pla de Boi Ruiz de desmembrar l¡¯ICS

El Col¡¤legi?de Metges de Barcelona (COMB) ha rescatat una de les propostes sanit¨¤ries m¨¦s controvertides d'aquesta legislatura: el desmembrament del vaixell almirall de la sanitat p¨²blica, l'Institut?Catal¨¤ de la Salut (ICS), que gestiona vuit grans hospitals i m¨¦s de 280 centres d'atenci¨® prim¨¤ria (CAP). En un document de propostes per ¡°millorar¡± l'ICS, el COMB fa seus els suggeriments que ja recollia un document del Departament de Salut, dirigit per Boi Ruiz, de 2011 i un altre de 2012 de la consultora PriceWaterHouse Cooper de trossejar el gran ens p¨²blic en empreses m¨¦s petites obertes al capital privat.

Aquesta obertura a l'entrada de diners privats es faria a trav¨¦s del que el document denomina eufem¨ªsticament ¡°aliances estrat¨¨giques¡± amb altres prove?dors del sector. El COMB, que reuneix tots els metges de Barcelona, aposta per qu¨¨ l'ICS ¡°evolucioni cap a una estructura de gesti¨® m¨¦s flexible¡± i actu? ¡°com un aut¨¨ntic grup d'empreses sanit¨¤ries descentralitzades¡±.

Metges de Catalunya (MC), el sindicat majoritari, s'ha posicionat en contra dels canvis en l'estructura de l'ICS. El president de MC, Francesc Duch, acusa el COMB de ¡°potenciar la idea de fragmentar l'ICS¡±.

Amb la premissa que la r¨ªgida estructura organitzativa de l'ICS ha quedat obsoleta i que la grand¨¤ria de l'empresa p¨²blica la fa ingovernable, el document al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S proposa ¡°dotar els centres de l'ICS de capacitat legal¡± i convertir els hospitals i centres d'atenci¨® prim¨¤ria en ¡°entitats pr¨°pies¡± per tenir m¨¦s autonomia i ¡°poder dur a terme aliances amb altres prove?dors¡±, sense aclarir si seran p¨²blics o privats. ¡°Aquest document surt del COMB amb la voluntat de crear un debat per millorar la participaci¨® dels professionals als centres de l'ICS, que les decisions es prenguin a prop dels pacients¡±, justifica el doctor Llu¨ªs Esteve, portaveu del COMB.

Una idea de Prat

El cat¨¤leg de propostes repr¨¨n aix¨ª el projecte de reformulaci¨® de l'ICS iniciat per Josep Prat, expresident de l'ens p¨²blic i imputat per diversos delictes al cas Innova de corrupci¨® sanit¨¤ria. Encara que els suggeriments s¨®n menys ambiciosos que els de Prat, que proposava fer de l'ICS un holding d'empreses amb filials m¨¦s petites, el COMB tamb¨¦ aposta per anar un pas m¨¦s enll¨¤ de la personalitat jur¨ªdica ¨²nica i apropar els professionals a la gesti¨® dels centres fins a convertir-los, si ¨¦s el cas, en empresaris sanitaris. ¡°Cal superar certes rigideses del sistema. La presa de decisions ha d'estar en el grau m¨¦s baix possible¡±, postil¡¤la Esteve, que rebutja que les propostes del COMB estiguin vinculades als informes de reformulaci¨® de l'ICS del Departament de Salut i PWC.

Encara que el document no concreta la figura jur¨ªdica de la qual haurien de dotar-se els centres de l'ICS per tenir m¨¦s autonomia de gesti¨®, s¨ª que d¨®na pinzellades sobre el rumb que ha de prendre la nova estructura. A l'atenci¨® prim¨¤ria, per exemple, el COMB proposa ¡°avan?ar cap a l'autogesti¨® a trav¨¦s de societats de professionals¡±, aix¨° ¨¦s, el model de les entitats de base associativa (EBA), empreses privades de professionals sanitaris que gestionen els CAP. Esteve subordina aquesta possibilitat ¡°al grau d'autonomia i maduresa dels equips d'atenci¨® prim¨¤ria¡±. A Catalunya hi ha una desena d'EBAS que tenen un concert amb el Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut).

Malgrat la falta de concreci¨® en com s'articularia legalment un ICS descentralitzat, Esteve assenyala que la soluci¨® no passa per partir l'ens. ¡°Dins de l'ICS pot haver-hi molt m¨¦s grau d'autonomia. El nivell de lideratge ¨¦s diferent segons l'equip i han de ser els professionals els qui incrementin, sobre la base d'aix¨°, el grau d'autonomia¡±, aposta.

En qualsevol cas, la porta per a l'entrada d'empreses privades a la sanitat p¨²blica s'obre a trav¨¦s d'aliances estrat¨¨giques amb altres centres sanitaris. Aquesta f¨®rmula de col¡¤laboracions amb altres prove?dors permet compartir o traspassar serveis entre els centres per ¡°evitar duplicitats i millorar la gesti¨® de recursos¡±. El document proposa ¡°crear aliances amb la resta de prove?dors del territori¡±, sense especificar si existeixen l¨ªnies vermelles amb centres de la xarxa privada. Esteve limita ¡°en principi¡± aquestes aliances a prove?dors de la xarxa p¨²blica (Siscat) i defensa que ¡°els centres de l'ICS han de tenir autonomia per relacionar-se i dialogar, cl¨ªnicament i institucionalment, amb els diferents prove?dors d'un territori¡±.

El text tamb¨¦ remarca la necessitat de millorar les retribucions salarials dels treballadors i que s'elaborin els pressupostos dels centres segons el contracte programa, i ¡°no seguint un pressupost hist¨°ric, ja que aix¨° no reflecteix la realitat concreta del territori¡±, apunta Esteve.

Debat avan?at

Malgrat que el COMB insisteix que aquest document nom¨¦s pret¨¦n obrir un proc¨¦s de discussi¨® a l'ICS, la veritat ¨¦s que el debat ja est¨¤ bastant avan?at. Dimecres passat, la c¨²pula de l'ICS va participar en una jornada de treball sobre lideratge professional i autonomia de gesti¨® amb directius d'atenci¨® prim¨¤ria per informar de la nova estructura organitzativa i de gesti¨® de les ¨¤rees b¨¤siques de salut. L'ICS ha optat per trencar la rigidesa actual de l'ens mitjan?ant una f¨®rmula alternativa a les EBAS que proposava el COMB.

Es tracta de les unitats de gesti¨® d'atenci¨® prim¨¤ria (UGAP), que ja funcionen com a programa pilot en alguns equips territorials. Fonts consultades asseguren que el model, que encara no s'ha concretat totalment, passa per partir les funcions de gesti¨®. Si fins ara un metge era el responsable d'un equip d'atenci¨® prim¨¤ria, ara s'aposta per qu¨¨ hi hagi un gerent al capdavant de les labors organitzatives i administratives de l'equip (que de moment serien els mateixos professionals) i donar, a m¨¦s, als metges un paper de l¨ªders cl¨ªnics. Tot aix¨°, en principi, sense desvincular-se jur¨ªdicament de l'ens p¨²blic.