La caiguda de Barcelona

Cal prendre tothom per la seva paraula. Artur Mas ha perdut la batalla de Barcelona. Sense la capital, el proc¨¦s sobiranista tal com el va dissenyar el president catal¨¤ s¡¯enfronta amb un pendent molt m¨¦s costerut del que estava previst; una pujada probablement insuperable, almenys per a ell.

Molts van ser els factors que van facilitar el viratge de Converg¨¨ncia cap a l¡¯independentisme, com l¡¯extensi¨® del seu poder institucional, simbolitzat per la conquesta el 2011 de la inabastable alcaldia de Barcelona. Els pressupostos i les institucions a disposici¨® de CiU, directament a trav¨¦s de la Generalitat i indirectament de l¡¯Ajuntament i de la Diputaci¨® barcelonina, li han proporcionat una pot¨¨ncia de foc pol¨ªtic excepcional, amb un control irrepetible de mitjans de comunicaci¨®, institucions culturals, publicitat, subvencions i nomenaments pol¨ªtics.

Un altre dels factors que facilitaven l¡¯aposta de Mas va ser la incorporaci¨® tamb¨¦ per primera vegada d¡¯una part de l¡¯empresariat, el m¨®n dels negocis i fins i tot de les classes m¨¦s altes al seu proc¨¦s independentista. El derrotat alcalde Trias era l¡¯exponent municipalista de la culminaci¨® en la presa del poder de les institucions i alhora d¡¯una certa sintonia del nacionalisme amb la burgesia barcelonina.

Amb Ada Colau com a alcalde, Artur Mas es troba de nou amb un contrapoder a l¡¯altra banda de la pla?a de Sant Jaume, que ja reclama els deutes contrets pel Govern catal¨¤ amb Barcelona durant els quatre anys de sequera abans fins i tot d¡¯entrar a l¡¯alcaldia; i al damunt sense aquella figura conciliadora i pactista que simbolitzava en el seu independentisme sobrevingut i esfor?at el gir nacionalista de la burgesia barcelonina.

Per¨° la caiguda de Barcelona tindria un valor esc¨¤s si es limit¨¦s a aquests dos factors, per m¨¦s visibles i simb¨°lics que siguin. Si es tracta de comptar amb la capital de Catalunya, ¨¦s evident que Mas no podr¨¤ tornar a l¡¯¨²s abusiu de les arques municipals, per¨° no es pot descartar que Ada Colau entri en acords en algun moment amb el sobiranisme i acabi lliurant-li algun trumfo, previ pagament de les contrapartides corresponents. Pel que fa a un eventual estrenyiment de la base social de l¡¯independentisme barcelon¨ª, no cal precipitar-se en l¡¯an¨¤lisi d¡¯un mapa electoral en qu¨¨ CiU mant¨¦ un alt¨ªssim nivell de vot.

Els resultats del districte m¨¦s benestant de la ciutat, Sarri¨¤-Sant Gervasi, un 41,5%, no s¨®n els d¡¯un partit els votants del qual han desertat. Trias va ser el m¨¦s votat en tres districtes burgesos m¨¦s, encara que de composici¨® m¨¦s barrejada, com les Corts, l¡¯Eixample i Gr¨¤cia. En els altres sis, en canvi, Barcelona en Com¨² ¨¦s qui guanya, seguida en cinc per CiU, sempre per davant d¡¯ERC a tota la ciutat. Nom¨¦s en un, Nou Barris, CiU queda despla?ada al cinqu¨¨ lloc, amb un exigu 1%.

Nou Barris ¨¦s l¡¯excepci¨® barcelonina: amb els resultats dels altres nou districtes, Trias gaireb¨¦ hauria empatat en vots amb Colau. Per¨° ¨¦s la regla metropolitana: a les grans ciutats de l¡¯extraradi barcelon¨ª CiU tamb¨¦ queda malparada; el conjunt del sobiranisme no supera el 21%; i, fins i tot, ERC queda com a primera for?a independentista.

Del mapa electoral en surten tres Barcelones ben diferenciades. Hi ha una Barcelona sobiranista, en la qual la suma dels votants de CiU, ERC i la CUP supera el 50%: l¡¯Eixample, Gr¨¤cia, les Corts i Sarri¨¤-Sant Gervasi. Hi ha una altra Barcelona, a la qual podr¨ªem anomenar?mestissa, on guanya Ada Colau per¨° mant¨¦ un vot sobiranista molt alt, entre el 33% i el 39%, gr¨¤cies al fet que CiU se situa com a segon partit: Ciutat Vella, Horta-Guinard¨®, Sant Andreu, Sant Mart¨ª i Sants-Montju?c.

Aquestes dues Barcelones s¨®n molt semblants a la resta de Catalunya i, si tot el pa¨ªs fos aix¨ª, la decantaci¨® cap a majories independentistes intractables seria un fet. Per¨° hi ha una tercera Barcelona molt populosa, a la qual podr¨ªem anomenar espanyola, on el sobiranisme queda superat per PSC, Ciutadans i PP. No ¨¦s tan sols el decisiu districte de Nou Barris sin¨® la gran metr¨°poli, on ERC ¨¦s una for?a emergent, i CiU ¨¦s un partit de l¡¯establishment en decad¨¨ncia.