El Congr¨¦s dels EUA aprova la llei que imposa l¨ªmits a la NSA

El Congr¨¦s dels Estats Units ha aprovat aquest dimarts una llei que imposa l¨ªmits a l'espionatge de la NSA (Ag¨¨ncia de Seguretat Nacional). La reforma, adoptada despr¨¦s de dos dies de drama parlamentari, retalla, per primera vegada des dels atemptats del 2001, els poders de l'ag¨¨ncia per controlar les comunicacions electr¨°niques dels nord-americans. L'adopci¨® de la nova llei tamb¨¦ permet a les autoritats dels EUA reiniciar un programa de recopilaci¨® de dades telef¨°niques que va quedar en suspens en la matinada de dilluns.

El Senat va ratificar amb 67 vots a favor i 32 en contra la versi¨® de la USA Freedom Act, adoptada a mitjan maig per la Cambra de Representants. El vot va arribar despr¨¦s d'una llarga jornada de debat. Fins a l'¨²ltim minut, els falcons van intentar introduir esmenes per suavitzar els controls a la NSA que la nova llei imposa.

Les esmenes, promogudes entre d¡¯altres pel l¨ªder del Senat, el republic¨¤ de Kentucky Mitch McConnell, van ser tombades. McConnell defensava les compet¨¨ncies de la NSA i apel¡¤lava a l'amena?a terrorista per rebutjar la reforma. El sector m¨¦s cr¨ªtic amb la NSA, encap?alat per un altre republic¨¤ de Kentucky, el senador i aspirant presidencial Rand Paul, tampoc no va poder frenar la llei.

Una vegada aprovada pel Senat i la Cambra de Representants, el president Barack Obama podia signar la llei. Obama era partidari d'una reforma que, per primera vegada en l'¨²ltima d¨¨cada i mitja, intenta lligar els poders expansius de l'ag¨¨ncia d'espionatge.

La USA Freedom Act, o Llei de la Llibertat dels EUA, busca un terme mitj¨¤ entre els defensors d'un espionatge opac i amb l¨ªmits escassos, i els detractors absoluts de l'espionatge electr¨°nic. Un element central de la llei ¨¦s que retira a la NSA la capacitat d'emmagatzemar les dades sobre les trucades telef¨°niques de milions de nord-americans i col¡¤loca aquestes dades en mans de les companyies telef¨°niques. Els espies podran accedir a aquestes dades cas a cas i amb autoritzaci¨® judicial pr¨¨via.

El debat sobre la reforma de la NSA enfronta els partidaris de privilegiar la seguretat en la lluita contra els terroristes amb els defensors de les llibertats civils. ?s un debat antic que va revifar despr¨¦s dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, en qu¨¨ van morir prop de tres mil persones i que van evidenciar la falta de coordinaci¨® de les ag¨¨ncies d'espionatge nord-americanes.

Per¨° en aquell moment, amb una sensaci¨® d'amena?a compartida per tota la societat nord-americana, pocs q¨¹estionaven la necessitat de refor?ar els poders de les ag¨¨ncies d'espionatge, encara que el preu fos veure minvades les llibertats civils. Han passat gaireb¨¦ 14 anys i les percepcions han canviat. L'11-S queda lluny, Ossama bin Laden, cervell dels atemptats, ¨¦s mort i els EUA intenten deixar enrere les guerres que van comen?ar despr¨¦s dels atacs.

Un factor decisiu s¨®n les revelacions de l'analista Ed Snowden sobre l'espionatge de la NSA, el 2013. Sense aquelles revelacions possiblement la USA Freedom Act no existiria. Snowden va revelar el que, emparat per la secci¨® 215 de la Patriot Act ¨Cuna llei aprovada sota la commoci¨® de l'11-S¨C, permetia a la NSA recopilar les llistes de trucades telef¨°niques, inclosos els n¨²meros, l'hora i la durada de les trucades.

Un problema afegit en el debat d'aquests dies ¨¦s que la secci¨® 215 va expirar en la mitjanit de diumenge a dilluns. En la matinada de dilluns, la NSA es va quedar sense autoritat per seguir recopilant dades, una circumst¨¤ncia que, segons l¡¯Administraci¨® Obama, restava a les autoritats una eina clau davant el terrorisme.

L'aprovaci¨®, dimarts, de la USA Freedom Act, resol el problema. Una vegada que Obama firmi la llei, la NSA recuperar¨¤ l'autoritat per emmagatzemar dades durant un per¨ªode de transici¨® de mig any. El lapse haur¨¤ estat d'uns dies. Al final d'aquest per¨ªode, la USA Freedom Act preveu que les dades passin definitivament a les companyies telef¨°niques.