Pegar als sense sostre ja no surt gratis
Imputats per tortures dos joves que van apallissar una persona sense llar en un caixer del centre de Barcelona; les entitats batallen per incloure l'aporof¨°bia com a agreujant
Un jove de 23 anys i la seva parella, una noia de 19, van apallissar fa un mes una persona sense llar que pernoctava en un caixer del carrer Gran de Gr¨¤cia, a Barcelona. La v¨ªctima, un home de 58 anys, no va resultar ferit de gravetat i els agressors ni tan sols han estat imputats per un delicte de lesions, sin¨® nom¨¦s per una falta. El pagament d'una multa, en principi, seria suficient perqu¨¨ la parella sald¨¦s els seus deutes amb la just¨ªcia. ¡°Fins fa poc, aquesta viol¨¨ncia gratu?ta cap als sense sostre s'instru?a com una falta quan les lesions no eren greus. Per¨° les coses han canviat¡±, expliquen fonts de la Fiscalia.
Si es demostra que van cometre l'agressi¨® ¨Calguns testimonis dels fets ja han declarat en contra seu¨C la parella no evitar¨¤ f¨¤cilment una pena de pres¨®: a m¨¦s de la falta de lesions, el titular del jutjat d'instrucci¨® n¨²mero 17 de Barcelona els ha imputat per tortures. El Codi Penal castiga els delictes contra la integritat moral ¨Cinfligir a alg¨² ¡°un tracte degradant¡±¨C amb penes que van dels sis mesos als dos anys de pres¨®.
Les agressions a les persones sense llar
892 sense sostre. Segons l'¨²ltim recompte de la Fundaci¨® Arrels, 892 persones viuen al carrer a Barcelona. L'Eixample ¨¦s el districte que acumula m¨¦s persones sense llar (242), seguit de Ciutat Vella (217); el que menys, Horta-Guinard¨® (19).
11 delictes a Espanya. El 2014, els cossos policials van comptabilitzar 11 delictes d'odi motivats per aporof¨°bia, fet que representa un augment del 175% en relaci¨® amb l'any anterior, segons les dades recollides en l'informe d'Hatento.
50% discriminats. La meitat dels sense sostre afirmen haver-se sentit discriminats en almenys una ocasi¨®, segons una enquesta a persones sense llar elaborada el 2012 per l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica.
51% v¨ªctimes. M¨¦s de la meitat de les persones sense llar afirmen haver estat v¨ªctimes d'alguna agressi¨®, segons la mateixa enquesta. Al 20% li han pegat en alguna ocasi¨®; al 30% li han robat alguna vegada les pertinences o la documentaci¨®.
De 45 a 64 anys. ?s la franja d'edat en la qual es produeixenla majoria d'agressions.
L'atac va tenir lloc en un caixer de CaixaBank molt proper als Jardinets de Gr¨¤cia. Es tracta d'un espai ampli ¨Chi ha fins a quatre caixers autom¨¤tics¨C que a la nit acostuma a acollir persones sense llar. El 21 d'abril passat, en Rafael (el nom ¨¦s fictici) era all¨ª. Dos joves se li van apropar i el van agredir. Els Mossos d'Esquadra els van detenir i van remetre les dilig¨¨ncies a la Fiscalia de delictes d'odi de Barcelona, que persegueix amb especial zel aquesta classe d'incidents perqu¨¨ no quedin impunes o castigats amb la imposici¨® d'una sanci¨® econ¨°mica.
A petici¨® del fiscal Miguel ?ngel Aguilar, la policia auton¨°mica examina ara si els dos joves pertanyen a algun grup organitzat o xen¨°fob. Els delictes d'odi es cometen ¡°per un prejudici cap a un grup o col¡¤lectiu social¡±, assenyala l'informe Els delictes d'odi contra les persones sense llar, de l'Observatori Hatento, que agrupa entitats de Catalunya, Madrid i el Pa¨ªs Basc. ¡°?s igual que siguin el Pedro, el Sa¨²l o la Manuela; el que els converteix en blanc de la viol¨¨ncia ¨¦s que siguin persones sense llar¡±, afegeix el document, que denuncia la ¡°vulnerabilitat¡± d'un col¡¤lectiu que aglutina, segons la Comissi¨® Europea, unes 410.000 persones a tot el continent. La setmana passada, voluntaris de la Fundaci¨® Arrels van comptabilitzar, nom¨¦s a Barcelona, 892 persones vivint al carrer.
Entitats com Hatento o Arrels, i la mateixa Fiscalia, lluiten per obrir pas a un concepte que prevegi la discriminaci¨® espec¨ªfica cap a les persones sense llar: l'aporof¨°bia, terme encunyat per la catedr¨¤tica Adela Cortina fa nou anys. L'aporof¨°bia, descriu, ¨¦s ¡°un sentiment dif¨²s de rebuig al pobre, al desemparat, al que no t¨¦ sortides, mitjans o recursos¡±, recull el document. Les institucions pretenen que sigui una circumst¨¤ncia agreujant del delicte, al mateix nivell que el racisme.
Les agressions a persones sense llar se solen produir de nit, sense testimonis, cosa que redunda en la seva impunitat. Els empleats de les botigues properes a la sucursal on va ser agredit en Rafael amb prou feines han sentit a parlar del succ¨¦s: ¡°No est¨¤ b¨¦ que els hi peguin, per¨°... Divendres vaig treure diners i hi havia un home dormint. Encara que semblava bona persona, no saps mai si et pot robar¡±, explicava aquest dimarts la treballadora d'una sabateria. ¡°Si pensem que les persones sense llar¡± ¨Creplica l'informe d'Hatento¨C ¡°ens robaran o agrediran, quin grau de versemblan?a li donarem al seu testimoni com a v¨ªctima?¡±
La persecuci¨® judicial als agressors de sense sostre per delictes m¨¦s greus comen?a a fer-se lloc. Fa poc menys d'un any, un jutge de Barcelona va condemnar per un delicte contra la integritat moral un home de 30 anys que va agredir Francisco Javier M., de 47 anys, en un caixer del BBVA a la pla?a de Llucmajor. La pena va ser de dos anys i vuit mesos perqu¨¨ inclo?a altres delictes (amenaces, robatori amb viol¨¨ncia) a pesar que la pallissa com a tal (falta de lesions) es va sancionar amb una multa 270 euros.
Els fets van passar a principis del 2014. L'agressor va admetre que va entrar amb una dona i un pit bull en un caixer on en Francisco Javier dormia des de feia poc. L'home el va increpar sense motiu ¡°al mateix temps que li donava puntades i li deia que agaf¨¦s les seves coses i sort¨ªs d'all¨ª¡±, recull la sent¨¨ncia. L'agressor va posar un ganivet al coll de la v¨ªctima: ¡°O surts o et forado aqu¨ª mateix¡±. En Francisco Javier es va tornar a adormir quan se'n va anar l'agressor. Aquest, malgrat tot, hi va tornar per pegar-li una altra vegada i robar-li un petit radiocasset i uns quants euros.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.