La UAB i la Pompeu Fabra, universitats l¨ªders en rendiment

Quina ¨¦s la millor universitat? Dep¨¨n "del que s'est¨¤ buscant". Aquest ¨¦s el punt de partida de la?Fundaci¨®n Conocimiento y Desarrollo (CYD) en la segona edici¨® del seu r¨¤nquing?nacional, que analitza 60 campus espanyols. Davant de les grans qualificacions mundials (Xangai, Times o QS, entre d'altres), es tracta m¨¦s aviat d'un antir¨¤nquing que no permet ordenar de millor a pitjor els campus, per¨° s¨ª que els estudiants revisin les dades en funci¨® dels seus interessos i facin una classificaci¨® a la seva mida al web de l'organitzaci¨® (Rankingcyd.org). Dues universitats p¨²bliques, la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), s¨®n les que obtenen un rendiment alt relatiu en el m¨¤xim nombre dels 31 indicadors institucionals que es mesuren; en concret, 21 i 18, respectivament.

Es pot triar entre algunes carreres, universitats, mesuradors de doc¨¨ncia o internacionalitzaci¨®, entre d'altres. Els futurs universitaris poden comprovar en quines hi ha m¨¦s pr¨¤ctiques en empreses o quines tenen m¨¦s estudiants internacionals. "No hi ha cap universitat, de les 54 que han participat plenament, que sigui bona en tot", explica Mart¨ª Parellada, catedr¨¤tic d'Economia de la Universitat de Barcelona i responsable d'aquesta classificaci¨®, que ¨¦s la versi¨® espanyola de l'U-Multirank, promogut per la Comissi¨® Europea.

L'estudi mesura el nivell de rendiment de cadascuna com un sem¨¤for: el nivell alt ¨¦s de color verd, l'intermedi ¨¦s groc, i el redu?t, color vermell. La UAB i la UPF lideren la classificaci¨®. En tercer lloc, i empatades, apareixen dues privades: la Universitat de Navarra i Deusto. En l'estudi participen 60 universitats espanyoles (72% del total; 42 p¨²bliques, 18 privades i 3 a dist¨¤ncia), de les quals 54 van completar tota la informaci¨®. Grans campus p¨²blics, com la Complutense de Madrid, les universitats de Granada o M¨¤laga o la Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia, a m¨¦s de la Universitat del Pa¨ªs Basc, van enviar nom¨¦s part de les dades.

El r¨¤nquing analitza variables com l¡¯ensenyament, la investigaci¨®, la transfer¨¨ncia de coneixement i l¡¯orientaci¨® internacional

Davant de les grans classificacions centrades principalment en la investigaci¨® i en enquestes de prestigi, el r¨¤nquing CYD analitza cada universitat amb sis variables: ensenyament, investigaci¨®, transfer¨¨ncia de coneixement, orientaci¨® internacional, contribuci¨® al desenvolupament regional i informaci¨® sobre el grau de satisfacci¨® dels estudiants. A m¨¦s de les universitats, l'estudi analitza, en aquesta segona edici¨®, 560 titulacions de set ¨¤mbits que esperen ampliar a 13 l'any que ve: Empresarials, F¨ªsica, Enginyeria El¨¨ctrica, Enginyeria Mec¨¤nica, Inform¨¤tica, Medicina i Psicologia.

"Totes les universitats tenen punts forts i febles", afegeix Mart¨ª Parellada sobre les conclusions del r¨¤nquing, finan?at per la Fundaci¨® CYD, que encap?ala la presidenta del Banco Santander, Ana Bot¨ªn. "?s dif¨ªcil extreure la conclusi¨® de quina ¨¦s la millor universitat... Nosaltres pensem que tot ¨¦s m¨¦s complex", afegeix. La imatge general que dibuixa el r¨¤nquing, i en aix¨° coincideix amb altres de m¨¦s tradicionals, ¨¦s que les universitats p¨²bliques obtenen m¨¦s bon resultat en la investigaci¨®, mentre que les privades presenten millor rendiment en ensenyament i aprenentatge.