Mas, pel cam¨ª d¡¯Hereu

Avan?ar al setembre les eleccions al Parlament amb l'objectiu de convertir-les en un plebiscit sobre la independ¨¨ncia de Catalunya ¨¦s una aposta d'alt risc. Tot i que la q¨¹esti¨® que s'ha de debatre era molt diferent, evoca la jugada que Esquerra Republicana (ERC) li va fer la primavera del 2010 a l'aleshores alcalde de Barcelona, el socialista Jordi Hereu, exigint-li un refer¨¨ndum municipal sobre la reforma de l'avinguda Diagonal. L'oposici¨®, encap?alada en aquell moment per Xavier Trias, va aconseguir que la ciutadania citada a la consulta es pronunci¨¦s contra el projecte urban¨ªstic defensat per l'alcalde. La sonora derrota d'Hereu va marcar el principi de la fi de 31 anys de governs d'esquerra a l'Ajuntament de la capital catalana. Ja se sap, els refer¨¨ndums els carrega el diable.

Esquerra pret¨¦n ara que el president de la Generalitat, Artur Mas, i el Govern de CiU es llancin a l'aventura de tornar a avan?ar unes eleccions al Parlament quan el president i el seu partit es troben, clarament, en un pendent de p¨¨rdua de suport electoral. CiU va perdre deu escons en les eleccions auton¨°miques del 2012, que havia avan?at valorant err¨°niament el seu grau de suport popular. Despr¨¦s, el 2014, CiU va ser superada per la mateixa Esquerra a les eleccions al Parlament Europeu. I en les eleccions municipals celebrades fa dues setmanes, la federaci¨® nacionalista ha registrat un descens de sis punts percentuals respecte a les anteriors del 2011, a m¨¦s de perdre places tan rellevants com l'alcaldia de Barcelona.

La tend¨¨ncia electoral de CiU a la baixa ¨¦s l'anvers d'un gir a l'esquerra que s'opera en la societat catalana despr¨¦s de sis anys d'una crisi econ¨°mica que genera un profund malestar social. El lliscament a l'esquerra es produeix, a m¨¦s, en el context d'una crisi pol¨ªtica i institucional que, entre altres coses, sacseja tamb¨¦ el sistema de partits i produeix uns moviments electorals en qu¨¨ resulta molt arriscat fer prediccions. Qui havia de dir fa un any que l'alcaldia de Barcelona no seria ni per al candidat de CiU, ni per al del PSC, ni per al d'Esquerra?

El r¨¤pid ascens de Podem, la revitalitzaci¨® de Ciutadans a Catalunya, l'expansi¨® de la CUP i la divisi¨® del PSC, tot aix¨° seguir¨¤ aqu¨ª al setembre

La federaci¨® de CiU s'esquerda pel desacord entre els dos partits que la formen sobre si promoure o no una hipot¨¨tica independ¨¨ncia de Catalunya. Com ser¨¤ CiU d'aqu¨ª sis mesos?

La incertesa que ara presideix l'escenari catal¨¤ persistir¨¤ al setembre. Res fa pensar que aleshores haur¨¤ desaparegut el malestar social provocat per la crisi econ¨°mica, que es resumeix en aquest insuportable 21% d'atur de la poblaci¨® en edat laboral. La inestabilitat en un sistema de partits tensat pel debat sobre la independ¨¨ncia seguir¨¤ aqu¨ª. La volatilitat electoral que acaba de provocar el r¨¤pid ascens de Podem, la revitalitzaci¨® de Ciutadans a Catalunya, l'expansi¨® de la CUP, la divisi¨® del PSC, tot aix¨° seguir¨¤ aqu¨ª al setembre.

Tal com estan les coses, la conversi¨® d'unes eleccions parlament¨¤ries en un plebiscit sobre la independ¨¨ncia, i guanyar-lo, deu ser aproximadament tan factible com convertir la mateixa convocat¨°ria electoral en un plebiscit contra el Govern d'Artur Mas i les seves pol¨ªtiques d'ajust pressupostari, contra les retallades de drets laborals, en educaci¨®, sanitat i ajudes socials. Una oportunitat per pronunciar-se contra la inutilitat de les receptes neoliberals que han provocat l'obsc¨¨ augment de la desigualtat econ¨°mica en ¨¨poca de crisi.

A Artur Mas li pot passar una cosa molt semblant al que li va passar a Jordi Hereu el 2010, tamb¨¦ per haver fet cas a ERC. Que convoqui unes eleccions amb la intenci¨® de convertir-les en un plebiscit sobre la independ¨¨ncia i l'oposici¨® les converteixi en un plebiscit sobre les seves pol¨ªtiques. Per¨°, fins i tot en el cas que hi hagi una majoria independentista, res fa pensar que una convocat¨°ria d'aquest tipus serveixi per desbloquejar el contenci¨®s catal¨¤ a Espanya.

Aquest desbloqueig nom¨¦s pot venir d'un canvi a les Corts, amb la desaparici¨® de la majoria absoluta del PP i la seva substituci¨® per una altra de signe moderat, capa? de negociar. La tend¨¨ncia marcada per l'electorat el 24 de maig?passat?indica clarament que les majories absolutes han passat a la hist¨°ria i que cal esperar que per Nadal tamb¨¦ hagi arribat a la seva fi la que, presidida per Mariano Rajoy, ha portat el conflicte catal¨¤ fins a aquest punt d'exasperaci¨® que pot portar pol¨ªtics assenyats a cometre insensateses com ara convocar tres eleccions al Parlament en cinc anys.