Els nadons miracle de Mauthausen

Josef Mengele va retor?ar els pits d'Anka Nathanov¨¢ per comprovar si estava embarassada. Els 30 quilos que pesava quan va entrar a Auschwitz van impedir que descobr¨ªs el fetus que portava a les entranyes. La seva filla, Eva Clarke, va arribar al m¨®n en una carreta plena de dones mortes o malaltes de tifus a les portes de Mauthausen, on va ser traslladada la seva mare des del camp a Pol¨°nia despr¨¦s de viatjar durant 16 dies en un dels trens de la mort, menjant amb prou feines unes engrunes de pa i bevent unes quantes gotes d'aigua. Va embolicar la nena en papers de diari i aix¨ª estava quan els soldats americans van alliberar el camp de concentraci¨®. Amb aquesta dram¨¤tica hist¨°ria, qualsevol podria pensar que el seu rostre mai dibuixaria un somriure. No obstant aix¨°, Clarke somriu i els seus intensos ulls blaus s'il¡¤luminen quan parla de l'Anka. Va aprendre a no odiar de la seva mare, una dona, segons la descriu la seva filla, ¡°forta, lluitadora. No va voler mai que l'odi s'apoder¨¦s d'ella perqu¨¨ un sentiment aix¨ª s'emporta el b¨¦ que hi ha en l'¨¦sser hum¨¤ i s'apodera de tu. Ella deia que no hi havia temps per a lamentacions quan has de criar un nen petit¡±. Anka Nathanov¨¢ es va llicenciar en Dret per la Universitat Carolina de Praga abans de ser deportada al camp de concentraci¨® de Theresienstadt, a ?ustria, i d'all¨¤ a Auschwitz. Va morir amb 96 anys.

Aquesta hist¨°ria, amb les de Hana Berger i Mark Osly, dos nadons m¨¦s que van n¨¦ixer i van sobreviure en un camp de concentraci¨®, s¨®n les que explica l'escriptora Wendy Holden en la novel¡¤la Nacidos en Mauthausen (RBA). L'obra ¨¦s un homenatge a la vida de Priska L?wenbeinov¨¢, Rachel Friedman i Anka Nathanov¨¢, tres dones que van parir els seus fills amagant-los dels alemanys i els van mantenir vius fins l'alliberament dels camps. Clarke sempre va voler que el m¨®n conegu¨¦s la hist¨°ria de la seva mare: ¡°Van ser dones que van sobreviure a les circumst¨¤ncies m¨¦s adverses. Ella solia dir que la vida no et d¨®na tot el que pots suportar. L'¨¦sser hum¨¤ lluita contra tot, i m¨¦s si t¨¦ un fill al qual ha de protegir¡±. El dest¨ª de les dones embarassades als camps era clar: la cambra de gas o els experiments de Mengele.

Nathanov¨¢ va educar la seva filla en el respecte als altres, li va ensenyar a no jutjar tothom per igual. Ella va aprendre b¨¦ aquesta lli?¨® de vida. ¡°Quan era jove vaig arribar a tenir tres xicots alemanys, per¨° no tots alhora. Als meus pares no els feia cap gr¨¤cia, m'ho van dir despr¨¦s, sabien que si s'hi oposaven seria molt pitjor. A m¨¦s, als meus avis tampoc els va agradar la relaci¨® de la meva mare amb Bernhard Nathan, un jueu alemany que treballava als Estudis Cinematogr¨¤fics Barrandov, el meu pare¡±. Clarke explica que en l'entorn familiar mai es va parlar de venjan?a cap als autors de les seves desgr¨¤cies. ¡°La meva mare l'¨²nic que va reclamar sempre va ser just¨ªcia. Volia que tots els responsables de l'holocaust jueu fossin jutjats i complissin condemna¡±. Wendy Holden puntualitza que dels tres nadons nascuts en camps de concentraci¨®, Mark Osly, traslladat a Israel despr¨¦s de la guerra, va ser l'¨²nic que va cr¨¦ixer amb odi.

Clarke es considera una dona afortunada. ¡°Quan alg¨² ¨¦s capa? de sobreviure en les circumst¨¤ncies m¨¦s adverses ¨¦s que la sort est¨¤ del teu costat. No tots van poder rec¨®rrer el mateix cam¨ª que jo, molts es van quedar als trens, a les cambres de gas o a els barracons. Encara avui hi ha molts ¨¦ssers humans que moren en guerres i s¨®n v¨ªctimes de l'esclavitud moderna. Les m¨¤fies que trafiquen amb ¨¦ssers humans capturen els m¨¦s febles i segueixen sotmetent l'individu com volen. Des de la meva experi¨¨ncia d'haver perdut molts familiars, continuo dient que no cal tenir por de l'altre per ser diferent. La por ¨¦s el que ens fa cometre atrocitats¡±.