La crisi rebaixa el fervor europeista
El suport, encara del 70%, ha descendit 10 punts des del 2008, segons dades de Metroscopia
Han passat 30 anys des que Espanya va signar la seva adhesi¨® a les Comunitats Europees i no hi ha penediment en la societat, per¨° s¨ª que es constata cert declivi en el fervor europeista que durant molts anys han mostrat els espanyols. La crisi ha determinat aquest refredament, com mostra la correspond¨¨ncia temporal entre els durs anys de recessi¨® i la caiguda de la fe a la UE: un 70% dels consultats aquesta mateixa setmana per Metroscopia considera que la integraci¨® ha resultat beneficiosa per a Espanya; el maig del 2009, donava aquesta mateixa resposta el 80% dels ciutadans. El pessimisme varia segons l'adscripci¨® ideol¨°gica: el major escepticisme sobre el paper que pot jugar Europa per superar la crisi el mostren els votants de Podem.
Europa com a espai de seguretat, de defensa dels drets humans i amb el desig d'una major integraci¨® dels seus membres desperta entre els espanyols un grau d'adhesi¨® molt notable. Les dades de Metroscopia, en les quals es constata cert pessimisme i dubtes sobre els avantatges de pert¨¤nyer a la UE, es vinculen directament a la crisi que viu Espanya des del 2008. Les dades favorables a la pertinen?a al club superen les negatives, per¨° aquestes segones tenen una magnitud apreciable. Un 37% dels consultats considera avui que formar part de la UE ha resultat perjudicial per a l'economia espanyola, davant del 54%, que ho veu benefici¨®s.
En conjunt, sense especificar en quin aspecte, un 70% es mostra favorable a la pertinen?a, deu punts menys que fa sis anys, per¨° encara millor que la mitjana que altres sondejos mostren sobre l'opini¨® d'altres membres dels 28. La relativa millora de l'economia els ¨²ltims mesos pot aportar una visi¨® optimista, ja que el gener del 2014 aquesta r¨¤tio es quedava en un 65%, de manera que en un any i mig l'opini¨® favorable ha pujat cinc punts.
Les majories a favor de ser membre de la Uni¨® se succeeixen en tots els terrenys, per¨° sempre amb elevades minories que donen suport a les tesis oposades. Un 55% creu que aix¨° est¨¤ sent ¨²til per fer front a la crisi, davant d'un 40% que no ho considera aix¨ª.
Electorats
L'adscripci¨® ideol¨°gica marca difer¨¨ncies en les opinions, encara que se situen en una l¨ªnia comuna els votants del Partit Popular, del PSOE i Ciutadans davant dels de Podem. Entre aquests ¨²ltims s¨®n majoria els que consideren perjudicial formar part de la UE (un 49% enfront del 42% en termes econ¨°mics). Els votants del PP s¨®n els m¨¦s clars defensors dels beneficis (un 77%), seguits per un 67% entre l'electorat de Ciutadans i un 57% del socialista.
S¨®n molts els avantatges de la inclusi¨®, entre d'altres allunyar del tot la possibilitat d'una guerra. Un 72% defensa que la UE ha aconseguit que resulti ¡°impensable¡± un enfrontament b¨¨l¡¤lic entre els seus integrants.
L'ideal d'una Europa unida no decau. Malgrat les discussions sense fi i la lentitud dels aven?os, la majoria considera que una Europa amb un funcionament integrat solucionaria molts problemes dels seus pa?sos membres.
Tan espanyols com europeus
La idea filos¨°fica del ser i estar d'Espanya que va defensar Ortega y Gasset ¨C¡°Espanya, el problema; Europa, la soluci¨®¡±¨C potser no tindria ara aquesta mateixa formulaci¨®, per¨° la majoria dels espanyols la corroboraria. Set de cada deu espanyols creuen que la UE ¨¦s un entorn exemplar en el respecte dels drets humans i l'eradicaci¨® del bel¡¤licisme i un 74%, un percentatge estable en tots els trams d'edat i amb matisos moderats per electorats, diu que est¨¤ orgull¨®s que Espanya sigui un dels seus integrants, segons recalca el president de Metroscopia, Jos¨¦ Juan Toharia, sobre les dades que ofereix el sondeig.
¡°La identificaci¨® emocional amb el projecte europeista sembla que supera amb ¨¨xit l'impacte d'anys tan durs, socialment i econ¨°micament, com els set ¨²ltims¡±, explica aquest catedr¨¤tic de Sociologia. El 63% dels espanyols (i, una vegada m¨¦s, sense difer¨¨ncies significatives per edat o orientaci¨® ideol¨°gica) assegura que se sent ciutad¨¤ europeu. De fet, sembla que s'ha consolidat la intensitat d'aquest sentiment. El 80% expressa una identitat incloent espanyola/europea; el 2011, aquest percentatge no passava del 54%. Els soci¨°legs de Metroscopia expliquen que per ¡°identitat incloent¡± s'ent¨¦n t¨¨cnicament la capacitat dels ciutadans d'integrar i combinar, en pla d'igualtat o amb algun major predomini de l'una sobre l'altra, senyals d'identitat diferents, en lloc de tenir-les per incompatibles. Aquesta identitat incloent predomina de forma massiva en tots els electorats i resulta significativament elevada entre els m¨¦s joves.
Fins a quin punt se sent europeu? El 63% respon a aquesta q¨¹esti¨® que ¡°molt¡± o ¡°bastant¡±, mentre que el maig del 2009 un 69% manifestava el seu europeisme. Un 57% es declarava aix¨ª el gener del 2014, motiu pel qual la tend¨¨ncia apunta tamb¨¦ a un repunt. Un 15% es considera nom¨¦s espanyol, i nom¨¦s europeu, tot just un 3%. La immensa majoria es mou en l'esquema de recon¨¨ixer-se tan espanyol com europeu. Fa 30 anys, el llavors president del Govern Felipe Gonz¨¢lez presentava Espanya amb el sentiment ¡°d'una vella naci¨®¡± i ¡°l'entusiasme¡± d'un pa¨ªs nou.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
