Les noves biblioteques ja no s¨®n esgl¨¦sies

A la Biblioteca 10 d'H¨¨lsinki es pot llegir en una hamaca, fer negocis, cosir a m¨¤quina, ballar, digitalitzar formats decadents com cassets i cintes de VHS, tocar la guitarra o fer la migdiada. S'hi pot fer gaireb¨¦ qualsevol cosa que mai us haur¨ªeu plantejat fer en una biblioteca. Es pot perqu¨¨ el seu director, Kari L?ms?, va pensar que al nou m¨®n hi ha poc espai per a les velles biblioteques i molt per a les aventureres: ¡°Hem de redefinir el paper que exercim. Hem d'ajudar la gent, ser simp¨¤tics, de vegades som massa formals i oficials. Hem de decidir amb els usuaris quins materials adquirim i qu¨¨ necessiten. Jo no veig la biblioteca com una sala d'estar sin¨® com una cuina, on cadasc¨² porta ingredients i cada dia surt un men¨² diferent¡±. Ells han dit definitivament ad¨¦u al magatzem de llibres.

L?ms? coneix el negoci tradicional: va comen?ar col¡¤locant llibres als prestatges. Per¨° el que ha centrat l'atenci¨® sobre ell ¨¦s que ha entrevist el futur. ¡°Hav¨ªem de canviar la idea de la biblioteca com un espai passiu. En lloc de dissenyar un espai per accedir a continguts, hem fet un espai per crear continguts¡±, explica poc abans d'exposar el model de la Biblioteca 10 a mig centenar de bibliotecaris iberoamericans que han participat a READIMAGINE, el seminari organitzat per Casa del Lector a Matadero, Madrid, amb el suport de la Fundaci¨® Bill i Melinda Gates, per abordar projectes d'innovaci¨® digital relacionats amb la lectura i els llibres.

L'¨¨xit de L?ms? pot mesurar-se: reben 2.000 usuaris al dia en una ciutat amb 600.000 habitants i 36 biblioteques. La meitat dels seus usuaris tenen entre 25 i 35 anys. El somni de qualsevol bibliotecari, que observa com els grans lectors que s¨®n els nens fugen quan creixen. ¡°?s una preocupaci¨® de gaireb¨¦ totes les biblioteques, que veuen com els nens deixen d'anar-hi quan arriben a l'adolesc¨¨ncia¡±, apunta Luis Gonz¨¢lez, director general adjunt de la Fundaci¨® Germ¨¢n S¨¢nchez Ruip¨¦rez.

L?msa, no obstant aix¨°, ha aconseguit atreure aquesta franja refract¨¤ria a un espai associat al silenci. El que ha demostrat el director ¨¦s que nom¨¦s rebutgen el model tradicional. ¡°El 75% dels usuaris v¨¦nen per altres coses diferents al pr¨¦stec de materials. Hem aconseguit atreure nous perfils com treballadors aut¨°noms, artistes o artesans¡±.

Durant aquesta d¨¨cada de vida han obtingut diversos reconeixements. El definitiu ha estat el suport del Govern de Finl¨¤ndia, que obrir¨¤ el 2018 la nova Biblioteca Nacional seguint el seu model, despr¨¦s d'una inversi¨® de cent milions d'euros. Kari L?ms? ¨¦s un dels 20 bibliotecaris emergents escollits per la Fundaci¨® Bill i Melinda Gates dins del seu programa de l¨ªders globals. En aquesta llista exquisida de visionaris que ja han portat la teoria a la pr¨¤ctica tamb¨¦ figuren l'alemanya Anja Flicker i Jill Bourne, considerada una de les 100 dones m¨¦s influents de Silicon Valley.

Bourne dirigeix des del 2013 la biblioteca p¨²blica de San Jos¨¦, la desena ciutat dels Estats Units, on se situa la famosa tecn¨°polis. En menys de dos anys ha aconseguit conv¨¨ncer els pol¨ªtics perqu¨¨ augmentin els fons municipals per a la instituci¨® i les companyies perqu¨¨ aportin de franc el seu coneixement. ¡°Les tecnol¨°giques reinverteixen en innovaci¨® i desenvolupament, no es dediquen a regalar diners, per¨° nosaltres tenim una reputaci¨® i una confian?a del p¨²blic que ens d¨®na valor afegit¡±.

Despr¨¦s que enginyers d'eBay desenvolupessin gratis una aplicaci¨® per a la biblioteca, noves corporacions com Microsoft, PayPal o Google estan negociant alguna mena de col¡¤laboraci¨®. ¡°El reconeixement de la biblioteca p¨²blica ¨¦s un reconeixement del valor del coneixement. Cal fer veure als pol¨ªtics que s¨®n essencials¡±, defensa Bourne, que va aconseguir que el juny del 2014 s'aprov¨¦s un impost finalista, sufragat per propietaris immobiliaris, per finan?ar la biblioteca de San Jos¨¦.

La revoluci¨® d'Anja Flicker, al capdavant de la biblioteca p¨²blica de Wuerzburg (Alemanya) des del 2010, va ser d'una altra ¨ªndole. Va aconseguir que els seus 40 empleats, en els quals abundava un perfil de veterans desinteressats cap a la cultura digital, afrontessin una immersi¨® gradual que ha resultat exemplar. ¡°No pod¨ªem deixar ning¨² enrere. Ha estat un proc¨¦s complicat i lent, per¨° no t¨¦ marxa enrere. Com a bibliotecaris hem de ser capa?os de formar els nostres usuaris en tecnologies i abans calia preparar l'equip¡±, va explicar Flicker, que recorre a un vers de Hilde Domin, una poetessa fugida del nazisme, per resumir la seva filosofia: ¡°Vaig posar el peu en l'aire, i ell em sostenia¡±.