Encertar en la cr¨ªtica
Com a metgessa i aspirant a governar, Teresa Forcades no hauria de contribuir a la confusi¨® amb les seves cr¨ªtiques a les farmac¨¨utiques. Ser condescendent amb les teories antivacuna ¨¦s perill¨®s
No es pot matar tot el que ¨¦s gras. En aquesta frase sintetitza la saviesa popular la import¨¤ncia que t¨¦ saber distingir entre all¨° accessori i all¨° fonamental, entre l'ess¨¨ncia i l'aparen?a. I quan es tracta d'assenyalar o apuntar, ¨¦s fonamental no equivocar-se de problema o d'enemic. Respecto la figura de Teresa Forcades, i en alguna ocasi¨® he hagut de defensar-la p¨²blicament de cr¨ªtiques injustes o exagerades, per¨° crec que la seva intervenci¨® en el cas del rebrot de la dift¨¨ria a Olot mereix una reflexi¨® sobre la responsabilitat p¨²blica, especialment ara que acaba de postular-se com a candidata a governar aquest pa¨ªs.
Forcades ha defensat els pares que no vacunen els seus fills i ha demanat que no se'ls culpabilitzi ¡°perqu¨¨ les vacunes estan en mans d'unes empreses que l'¨²nica cosa que volen ¨¦s fer negoci¡±. ?s cert que amb esc¨¤ndols com els de Lipobay o Vioxx ¡ª que van haver de ser retirats del mercat pels greus efectes secundaris que provocaven¡ª la ind¨²stria farmac¨¨utica s'ha fet creditora d'una gran desconfian?a. Que la gesti¨® de la vacuna de la grip A va ser molt criticable i que des del punt de vista del cost-oportunitat, tamb¨¦ ho ¨¦s la vacuna del papil¡¤loma virus.
Rebutjar la vacuna no deixa de ser una posici¨® insolid¨¤ria, un egoisme mal calculat
Es pot criticar les farmac¨¨utiques per les estrat¨¨gies que segueixen perqu¨¨ es recepti m¨¦s del necessari i combatre la pressi¨® que exerceixen per medicalitzar la vida i tractar com a trastorns mentals el simple malestar de viure. S'han de desemmascarar els intents de for?ar noves indicacions terap¨¨utiques per a vells medicaments que perden la patent i exigir canvis en el sistema de fixaci¨® de preus. Per¨° les cr¨ªtiques han de ser concretes i fonamentades. Que les farmac¨¨utiques vulguin fer negoci amb les vacunes no ¨¦s argument per deixar de vacunar els nens. ?s una irresponsabilitat. Tamb¨¦ fan negoci amb els antibi¨°tics o la quimioter¨¤pia, i no per aix¨° proposem deixar de prendre'ls.
Confondre aquests termes, per a alg¨² que ha fet un doctorat en salut p¨²blica, resulta sorprenent. Com tamb¨¦ ho ¨¦s el fet de barrejar dades comprovades amb pures especulacions. De la vacuna de la dift¨¨ria Teresa Forcades ha dit que ¡°est¨¤ provada i funciona, per¨° no al cent per cent¡±, i ha afegit que els nens vacunats ¡°corren el risc de patir efectes secundaris a causa de l'alumini que cont¨¦¡±. El primer ¨¦s cert: la vacuna t¨¦ una efic¨¤cia del 95%. I malgrat aix¨° feia 28 anys que no se'n diagnosticava cap cas a Espanya. Despr¨¦s la vacunaci¨® ¨¦s efectiva. El segon, en canvi, ¨¦s una especulaci¨® alarmista. Hi ha estudis que indiquen que l'alumini causa problemes neurol¨°gics a llarg termini, per¨° es refereixen a treballadors que respiren pols d'aquest producte durant anys. Una dosi de vacuna cont¨¦ 0,5 mil¡¤ligrams d'alumini, i amb el menjar n'ingerim cada dia 8 mil¡¤ligrams sense problemes. En salut, la q¨¹esti¨® de les dosis ¨¦s fonamental i Teresa Forcades ho sap. Tot pot matar, fins i tot l'aigua. Dep¨¨n de la dosi.
Comparteixo la idea de no culpabilizar els pares. Cal presumir que actuen de bona fe i que busquen el millor per als seus fills. Per¨° de bones intencions els cementiris estan plens. El primer que caldria plantejar-se ¨¦s si els pares que no vacunen han pres una decisi¨® realment informada. I si han estudiat b¨¦ les conseq¨¹¨¨ncies de la seva decisi¨®. Perqu¨¨ en t¨¦. En primer lloc, per als seus propis fills. Els pares del nen d'Olot s'han sentit enganyats i amb ra¨®. Mai van pensar que posessin en joc la vida del seu fill, i no obstant aix¨°, ha estat en greu perill. I en segon lloc, per a la comunitat. Si fins ara no hi ha hagut casos de dift¨¨ria ¨¦s perqu¨¨ m¨¦s del 90% dels nens es vacunen des de fa anys. Els nens no vacunats es beneficien de la immunitat de grup, ¨¦s a dir, del fet que els altres pares s¨ª que vacunin els seus fills, que assumeixen que puguin tenir febr¨ªcula o mol¨¨sties.
Rebutjar la vacuna no deixa de ser una posici¨® insolid¨¤ria, un egoisme mal calculat perqu¨¨ com m¨¦s pares que no vacunin hi hagi, m¨¦s risc correran els seus propis fills de patir malalties com la dift¨¨ria, el xarampi¨® o la rub¨¨ola l'eradicaci¨® de la qual perseguim des de fa d¨¨cades. Els pares dels nens que moren per no tenir acc¨¦s a aquestes vacunes dif¨ªcilment entendran els que, podent tenir-les, rebutgen beneficiar-se'n.
Els qui estan disposats a assumir responsabilitats p¨²bliques han de pensar abans de res en termes comunitaris. Promouria Teresa Forcades les teories antivacuna des del Departament de Salut?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.