La incontin¨¨ncia de la revoluci¨®

El 2009 va irrompre al m¨®n digital una monja que penjava v¨ªdeos a YouTube denunciant els negocis foscos de les multinacionals farmac¨¨utiques. Jo vivia a la Xina per¨° aix¨° no em va estalviar rebre els correus electr¨°nics de torn amb el seu v¨ªdeo. Els amics interessats en les medicines alternatives tamb¨¦ acostumen a estar interessats en les teories de la conspiraci¨®. Teresa Forcades era el premi de la grossa per a ells. A m¨¦s, ¨¦s religiosa, membre d¡¯un club ¨Cl¡¯Esgl¨¦sia¨C al qual se li pressuposen una muntanya de secrets des dels temps de Jes¨²s. Sis anys despr¨¦s, Forcades penja els h¨¤bits per ser presidenta de la Generalitat.

Forcades va apar¨¨ixer per primer cop sense l¡¯h¨¤bit dijous a TV3. Sense l¡¯uniforme benedict¨ª semblava menys extraordin¨¤ria, perdia el seu encant d¡¯icona revolucion¨¤ria, com la boina del Che, la barba de Castro, les ulleres de cul de got de Bertolt Brecht. Era i no era Forcades. En plena pol¨¨mica pel nen malalt de dift¨¨ria, Forcades va defensar els pares que no vacunen els fills i va reiterar que hi ha ¡°interessos ocults¡± que promouen la vacuna com si fos 100% efectiva, quan ¡®nom¨¦s¡¯ ho ¨¦s un 95%. L¡¯endem¨¤, a RAC1, encara va reblar m¨¦s el clau: ¡°De cada 100 nens vacunats, n¡¯hi ha 5 que no estan protegits. No hem de dir ¡®Nen vacunat, nen protegit i nom¨¦s els que no estan vacunats estan en una situaci¨® de desprotecci¨®¡¯. Quan hi ha la grip A, per exemple, espanten la poblaci¨® dient que ¨¦s una epid¨¨mia terrible i despr¨¦s resulta que no ho ¨¦s, es perd credibilitat. Despr¨¦s ve l¡¯ebola, havia de ser una epid¨¨mia terrible i resulta que no ho ¨¦s. Es perd credibilitat... Molts metges i metgesses estan dintre d¡¯aquesta categoria de pares que no vacunen i ho fan perqu¨¨ tenen un coneixement m¨¦s gran dels problemes que es poden derivar de l¡¯administraci¨® continuada de vacunes¡±. El problema per al seu futur cap de campanya ¨¦s que Forcades ¨¦s d¡¯aquelles persones que diuen el que pensen encara que els faci m¨¦s mal que b¨¦.

Sense l¡¯uniforme benedict¨ª? perdia el seu encant d¡¯icona revolucion¨¤ria

En aquells primers v¨ªdeos de YouTube, Forcades denunciava que les farmac¨¨utiques i l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut exageraven epid¨¨mies i campanyes de vacunaci¨® per enriquir els de sempre. EL PA?S va publicar el 2009 una extensa an¨¤lisi sobre les tesis de Forcades titulat Desmontando a la monja-bulo. En aquella not¨ªcia parlava Pilar P¨¦rez Bre?a, cap de virologia del Centre Nacional d¡¯Epidemiologia: ¡°Un suposa que per ser monja i per estar en un convent no pot mentir o no tenir la ra¨®. No t¨¦ sentit que la ind¨²stria farmac¨¨utica vulgui matar els seus propis clients¡±. Des d¡¯aquest dilluns Forcades ha perdut la ¡®immunitat¡¯ del convent. Ara patir¨¤ la intemp¨¨rie de la pol¨ªtica, el foc dels rivals i dels camarades de trinxera. Si demana que TV3 els faci m¨¦s cas, com va dir al m¨ªting de les municipals fent costat a Ada Colau, l¡¯h¨¤bit no la salvar¨¤ que li recordin que des d¡¯aquell 2009 els catalans l¡¯han pogut veure als programes de Jaume Barber¨¤, a Pol¨°nia, a El convidat, a entrevistes de tota mena o a les not¨ªcies sobre els seus llibres. Forcades va arribar a les nostres pantalles molt abans que sor Luc¨ªa Caram.

Forcades ja no ser¨¤ aquella esp¨¨cie ex¨°tica amb incontin¨¨ncia verbal que ens amenitzava les tardes mortes amb v¨ªdeos i discursos interminables. Si en un m¨ªting posa Vene?uela d¡¯exemple democr¨¤tic, com va fer a les municipals, les reaccions cr¨ªtiques seran com un ob¨²s. Tampoc se li perdonar¨¤ si participa de nou als congressos de Ci¨¨ncia i Esperit, dedicats a estudiar suposades civilitzacions extraterrestres o suposades mentides al voltant del c¨¤ncer o la sida, malalties que ¡®experts¡¯ d¡¯aquests cert¨¤mens en els quals Forcades ¨¦s una estrella consideren una invenci¨® de les farmac¨¨utiques per fer negoci.

Forcades parla sense aturador i a vegades sembla que perd el control

Forcades ¨¦s bona oradora per¨° no t¨¦ mesura. Parla sense aturador i a vegades sembla que perd el control, fa girs que la porten a enlla?ar m¨²ltiples detalls i an¨¨cdotes, o a empantanegar-se en curiositats que com a pol¨ªtica la poden deixar en situacions inc¨°modes. Acompanya el discurs amb els mateixos moviments de mans, les dues extremitats en paral¡¤lel, com una coreografia dels aut¨°mats de Kraftwerk o del Nen de Castefa. Acad¨¨micament t¨¦ un curr¨ªculum envejable. Va estudiar medicina i teologia als Estats Units i es va doctorar en Salut P¨²blica. La seva darrera estada de formaci¨® a l¡¯estranger va ser el 2013 a la universitat Humboldt de Berl¨ªn com a investigadora de postdoctorat. Domina un fotimer de lleng¨¹es vives i mortes. El 2013, abans de marxar a Berl¨ªn, va ser un ¨¨xit per a la seva popularitat. La creaci¨® de la plataforma Proc¨¦s Constituent la va portar a omplir auditoris, sobretot als l¨ªmits de l¡¯¨¤rea metropolitana, all¨¤ on pateix m¨¦s la classe mitjana que la coneix de TV3.

M¨¢s informaci¨®n

Mar¨ªa Jos¨¦ Lecha, la mare de la CUP

Gerardo Pisarello, l¡¯altre catal¨¤ de Tucum¨¢n

Gemma Ubasart, la favorita del clan Iglesias

L¡¯encara monja benedictina ¨Ct¨¦ tres anys d¡¯exced¨¨ncia¨C ¨¦s d¡¯aspecte fr¨¤gil, nerviosa, mai para quieta. ?s filla de Gr¨¤cia, de la tradici¨® del menestralisme republic¨¤. Els seus pares s¨®n gent senzilla. Van acompanyar la filla al seu m¨ªting de Barcelona en Com¨². Es van quedar asseguts en una terrassa, guardant-li la motxilla, desapercebuts. La mare era infermera, la Teresa ¨¦s metgessa i una persona de ment brillant i neguits espiritual que la van portar fins a D¨¦u. Probablement la mare est¨¤ orgullosa de la filla i alhora pateix per ella. El radicalisme d¡¯esquerres que professa Forcades ¨¦s dif¨ªcil de sentir en cap altre pol¨ªtic catal¨¤, ni tan sols a la CUP.

La seva argumentaci¨® ¨¦s de matr¨ªcula d¡¯honor; quan la sento predicar amb tanta vehem¨¨ncia contra els poders i all¨° establert em resulta inevitable pensar en el gran comunista de l¡¯Esgl¨¦sia, el pare de la cosa, Jes¨²s. Segurament sigui la c¨²ria la que s¡¯alegra m¨¦s del seu salt a la pol¨ªtica perqu¨¨ la perdran de vista durant un temps, amb sort, per sempre. I si s¡¯estavella pol¨ªticament tamb¨¦ hi sortiran guanyant perqu¨¨ romandria en silenci durant encara m¨¦s temps estudiant m¨ªstica, anticossos i les revolucions que han de venir.