?lex Gorina: ¡°El cinema catal¨¤ viu un fals optimisme¡±

El cr¨ªtic de cinema ?lex Gorina (72 anys) als setanta del segle passat era un destacad¨ªssim client del consultori de Mr. Belvedere (Jaume Figueras) a Fotogramas. Firmava ¡°Un Gorila que no es Morgan Disfrazado¡± i era molt seguit per la tribu cin¨¨fila. Tamb¨¦ s¡¯hi va fixar Figueras, que se l¡¯emport¨¤ a treballar al C¨ªrculo A, una empresa de programaci¨® de cinema d¡¯art i assaig fundada pel mateix Figueras, Antoni Kirchner i Pere Fages. Fins i tot, durant uns mesos, Gorina, ex aequo amb Pablo L¨®pez, va fer de Mr. Belvedere, en una de les etapes en qu¨¨ Figueras ho deixava. Al 78 comen?a a trastejar per mitjans de comunicaci¨®, sempre parlant de cinema. Passa per Radio Peninsular, per la llavors m¨ªtica Radio Juventud, obre la secci¨® de cinema a la Gu¨ªa del Ocio i finalment arriba a Catalunya R¨¤dio. ¡°Em va cridar Toni Moreno per col¡¤laborar a Esmorzar amb diamants. El f¨¨iem en un lavabo, jo assegut a la tassa del v¨¤ter. La primera pel¡¤l¨ªcula de la qual vaig parlar va ser Je vous salue, Marie (1985), de Godard. Grups reaccionaris van organitzar un esc¨¤ndol i... calia defensar-la¡±. I l¡¯11 de gener de 1987 dirigeix i presenta La finestra indiscreta, el programa m¨¦s antic de Catalunya R¨¤dio, que es continua emetent, ara en altres mans. Gorina s¡¯ha jubilat. ¡°He estat un aut¨°nom tota la vida, d¡¯aquesta manera he pogut fer altres coses que m¡¯han interessat, com dirigir el festival de Sitges¡±.

Pregunta: Figueras es negava que el tractessin de cr¨ªtic. Ell es defineix com a cronista.

Resposta: Jo he fet de cr¨ªtic i de cronista. A la r¨¤dio ¨¦s dif¨ªcil ser cr¨ªtic perqu¨¨ demana un temps d¡¯exposici¨®.

P. Qu¨¨ ¨¦s ser cr¨ªtic?

R. Fer una valoraci¨® d¡¯un film en funci¨® dels teus coneixements, de la investigaci¨® que hagis pogut fer sobre aquell t¨ªtol... ?s autoatorgar-se un dret d¡¯opini¨® que mai no pot ser ni totalment objectiu ni pot ser absolutament subjectiu. Que aix¨° tinguis dret a fer-ho ¨¦s perqu¨¨ alg¨² t¡¯ha donat la confian?a, valora que ets una persona capacitada. No vull dir que l¡¯¨²nic que pot ser cr¨ªtic ¨¦s un especialista. El cr¨ªtic es fa ell mateix. Avui s¡¯aprecia molt l¡¯opini¨® espont¨¤nia. Des d¡¯una perspectiva de la llibertat d¡¯expressi¨® cadasc¨² pot dir el que pensa. Ara b¨¦, crec que un cr¨ªtic de cinema respectable ha de ser una persona amb criteri, uns m¨ªnims coneixements, uns principis sobre l¡¯art, i espero que tamb¨¦ una capacitat d¡¯expressi¨® que transmeti all¨° que vol dir o escriure. La cr¨ªtica ¨¦s i no ¨¦s imprescindible. ?s una eina... Opinar ¨¦s un dret. Que es publiqui ¨¦s una sort i que et facin cas ¨¦s una opci¨®. Hi ha dos conceptes de cr¨ªtica. La que diu: aix¨° ¨¦s bo, aix¨° ¨¦s dolent. I la que explica per qu¨¨ li agrada o no un film. Jo prefereixo aquesta segona, menys dogm¨¤tica. Hi ha hagut ¨¨poques que la cr¨ªtica ha tingut poder als mitjans i influ¨¨ncia en els costums de l¡¯espectador i les pr¨¤ctiques de la ind¨²stria. Aix¨° ha desaparegut. Ara no t¨¦ cap repercussi¨®. ?s m¨¦s, a ning¨² de menys de 40 anys el preocupa en absolut el cinema, tot i que hi ha un gran consum d¡¯imatges.

P. No creu que el cinema catal¨¤, com que s¨®n pocs i tots es coneixen, ha tingut una cr¨ªtica indulgent?

R. I el cinema espanyol, tamb¨¦. Sobre el cinema espanyol sempre he dit el que pensava. Sobre el catal¨¤, tamb¨¦, per¨° m¡¯he expressat amb prud¨¨ncia. ?s una cinematografia amb dificultats per existir que misteriosament no formava part, llevat de poques excepcions, de l¡¯imaginari col¡¤lectiu del pa¨ªs, fins fa poc. I els governs catalans n¡¯han tingut molt la culpa. Han creat un sistema de castes sobre qu¨¨ ¨¦s la cultura i quina ¨¦s la cultura que ens interessa defensar. El cinema n¡¯ha estat excl¨°s. Solament els interessa el factor llengua, per¨° els factors industrials, cinematogr¨¤fics, creatius... els ignoren.

P. Ha viscut m¨¦s de quaranta anys fent r¨¤dio. Quins canvis hi ha vist?

R. Quan vaig comen?ar, sempre amb una sabata i una espardenya, la r¨¤dio era xerrameca. A poc a poc, de manera no conscient ni planificada, vaig explorar la manera de fer cinema a la r¨¤dio: treballant el material sonor de manera intencionada, muntant l¡¯escena, fent pla seq¨¹¨¨ncia. Ara ha tornat la xerrameca. ?s una baralla de veus per ocupar l¡¯espai sonor i s¡¯ha perdut una notable quantitat d¡¯ingredients que es podrien fer servir per crear una narrativa.

P. I com ha canviat la mirada sobre el cinema?

R. Fotogramas va ser una gosadia que trobo a faltar. Durant la Transici¨® hi va haver un per¨ªode de vint-trenta anys amb ciutadans amb voluntat de fer descobriments. S¡¯obren les filmoteques, es parla d¡¯autors, d¡¯obres... Ara, tot el que pugui ser un cinema com a eina de progr¨¦s, de cultura, que form¨¦s part de la societat que creixia i era valenta, ha acabat diluint-se. Es desacrediten els fundadors d¡¯un cinema modern i de valors. Regna la ignor¨¤ncia, un consumisme ferotge i la banalitat, que ocupa tots els espais de la vida, es viu orgullosament.

P. En televisi¨® tamb¨¦ t¨¦ una bona experi¨¨ncia. Recordo, per¨°, amb especial satisfacci¨® La gran il¡¤lusi¨®, una hist¨°ria sobre el cinema a Catalunya que havia de tenir 14 cap¨ªtols i se¡¯n van fer set. El codirigia amb Esteve Riambau, de la Filmoteca.

R. Va ser un projecte meu que vaig defensar perqu¨¨ creia que la televisi¨® p¨²blica havia d¡¯explicar que en aquest pa¨ªs hi ha hagut un cinema que la gent desconeix. Riambau s¡¯hi va incorporar com a codirector i vam tenir el suport de la directora de l¡¯emissora, M¨°nica Terribas. La idea va ser fer set cap¨ªtols i, en funci¨® de la resposta, acabar la s¨¨rie. Per¨° van canviar la direcci¨® i als nous no els va interessar. Tot i que l¡¯estrena va ser un ¨¨xit, van expulsar el programa al 33, a unes hores totalment inconvenients. Gr¨¤cies a la insist¨¨ncia de la productora externa Costa Est, ara s¡¯ha tornat a reprendre el projecte. Ni el Riambau ni jo no hi serem. M¡¯ho han dit, per¨° no he volgut. Ho porta gent de confian?a. Llu¨ªs Salgado va treballar amb Figueras al Cinema 3 i Mai Balaguer, sense ser-ne la realitzadora, hi ser¨¤ per donar un aire homogeni a tota la s¨¨rie.

P. Aquesta ¨¦s la setmana dels premis Gaud¨ª. Creu que tenen sentit, aquesta mena de festes gremials? Fa anys, els Oscars es donaven en unes dates molt estudiades. S¡¯havia acabat l¡¯explotaci¨® dom¨¨stica dels films estatunidencs i, abans de comen?ar-ne l¡¯exportaci¨®, es feia aquest enorme anunci. Per¨° ara els temps de la distribuci¨® han canviat i les finestres de les plataformes imposen el seu calendari...

R. Detesto la fira de les vanitats i la catifa vermella, l¡¯¨²s que es fa de la dona, com a les campanades de les televisions, etc. De totes maneres, s¡¯ha observat que els Gaud¨ª s¨®n una palanca comercial. Ara vivim un fals optimisme. Hi ha hagut un parell de films que han fet recaptacions excepcionals, per¨° ¨¦s circumstancial. No hi ha coix¨ª industrial, hi ha talent, per¨° s¡¯ha de fer all¨° que agrada a Televisi¨® de Catalunya. El 47 i Casa en flames s¨®n exemples d¡¯aix¨°. Tenen valors t¨¨cnics, interpretatius... per¨° hi ha una submissi¨® a determinats ingredients que s¨®n els que celebrem en aquest pa¨ªs de manera artificial. Hi ha mediocritat d¡¯ambicions. ?s molt dif¨ªcil que a Catalunya hi hagi un Pasolini o un Fassbinder. Tenim Albert Serra, per¨° ¨¦s vergony¨®s que un productor com Llu¨ªs Mi?arro no hagi tingut la possibilitat de fer els films que hauria pogut fer. Hem renunciat a ser transgressors, a allunyar-nos de la cultureta que afavoreix la televisi¨® catalana. ?s un frac¨¤s ¨¨tic de pa¨ªs. Amb una educaci¨® que prescindeix de l¡¯humanisme i la cultura, ¨¦s impossible que surtin de les escoles gent que sigui capa? de practicar la cultura de l¡¯exig¨¨ncia. Continuo sent acad¨¨mic del cinema catal¨¤ i votant, per¨° d¡¯aquest panorama no en vull formar part.

P. Una de les seves darreres aparicions a TV3 ha estat per denunciar que va ser violat per tres sergents mentre feia la mili.

R. Si ho he fet ¨¦s perqu¨¨ he volgut fer-ho. I t¨¦ a veure amb el que crec que hi ha: un retroc¨¦s en la lluita ciutadana. El llop tornar¨¤ a treure les urpes, i qui no ho veu ¨¦s que no vol veure-ho. Quan ets violat per defensors de la p¨¤tria, feixistes, i no es reacciona contra aquests abusos, m¡¯adono que persisteix una profunda hipocresia. I Joan Carles I, i ara Felip VI, com a m¨¤xims caps de l¡¯ex¨¨rcit, en s¨®n responsables. La impunitat torna. S¡¯ha de dir.