Els arbres milloren el rendiment dels nens a l¡¯escola

De vegades els cient¨ªfics faciliten la feina als pol¨ªtics. El primer estudi sobre l'impacte de les zones verdes en el desenvolupament cognitiu dels nens ha mostrat un aparent efecte positiu dels arbres en processos com la mem¨°ria, l'atenci¨® i la resoluci¨® de problemes. Els autors han observat durant m¨¦s d'un any gaireb¨¦ 2.600 nens d'entre 7 i 10 anys, escolaritzats a 36 escoles de Barcelona. Les seves dades mostren, per exemple, que als centres amb m¨¦s zones verdes es detecta un 10% menys de problemes d'atenci¨® entre els alumnes, segons explica el metge Jordi Sunyer, principal autor de l'estudi i codirector del Centre d'Investigaci¨® en Epidemiologia Ambiental (CREAL), a Barcelona.

¡°La nostra conclusi¨® ¨¦s que cal crear m¨¦s zones verdes dins de les escoles i al seu voltant¡±, exposa Sunyer. El seu equip, amb investigadors de la Universitat de Calif¨°rnia (EUA) i altres institucions europees, assenyala un possible culpable d'aquest vincle: el carboni negre, unes part¨ªcules molt fines generades principalment en la combusti¨® dels motors di¨¨sel. Aquesta contaminaci¨® pot influir en la maduraci¨® del cervell i en el desenvolupament mental dels nens, segons estudis realitzats en animals. Els arbres la contraresten.

¡°Aquestes part¨ªcules mesuren menys de 0,7 micres [milion¨¨simes parts d'un metre], entren fins al fons del pulm¨® i arriben a inflamar el cervell. La contaminaci¨® explicaria fins al 50% dels problemes d'atenci¨® i un 20% dels problemes en mem¨°ria de treball [els processos mentals per emmagatzemar temporalment la informaci¨® i manipular-la]¡±, apunta Sunyer. El seu treball, que es publica avui a la revista cient¨ªfica nord-americana PNAS, forma part del projecte Breathe, finan?at amb 3,5 milions d'euros per la Comissi¨® Europea.

El carboni negre, unes part¨ªcules molt fines generades en la combusti¨® dels motors di¨¨sel, pot interferir en el desenvolupament cerebral dels nens

Els 600 nens analitzats a escoles amb menys zones verdes presenten un 5% menys de desenvolupament cognitiu que els 600 xavals a escoles amb m¨¦s arbres, subratlla l'epidemi¨°leg holand¨¨s Mark Nieuwenhuijsen, coautor de l'estudi i tamb¨¦ investigador del CREAL. ¡°Un 5% de mitjana en una poblaci¨® ¨¦s molt¡±, valora. Els cient¨ªfics no han detectat cap influ¨¨ncia de factors socioecon¨°mics. A Barcelona, les escoles amb m¨¦s zones verdes no estan necess¨¤riament als barris m¨¦s rics.

Els autors tampoc han observat en el fenomen un paper important del soroll del tr¨¤nsit o del grau m¨¦s alt d'exercici f¨ªsic associat a les zones arbrades, encara que no ho descarten. ¡°Desconeixem quins s¨®n els mecanismes, m¨¦s enll¨¤ de la reducci¨® de la contaminaci¨®. Podem especular amb teories neuropsicol¨°giques, que suggereixen que la naturalesa t¨¦ propietats antiestr¨¦s, per¨° les evid¨¨ncies cient¨ªfiques sobre aix¨° no s¨®n massa contundents¡±, admet Sunyer.

Una de les principals limitacions de l'estudi ¨¦s que no ha demostrat una relaci¨® causa-efecte, sin¨® que nom¨¦s ha detectat un possible vincle. ¡°No podem estar segurs que les associacions observades entre el desenvolupament cognitiu i les zones verdes no estiguin causades per factors no considerats pels autors¡±, opina Andy Jones, expert en salut p¨²blica de la Universitat d'?nglia de l'Est (Anglaterra), en el web Science Media Centre.

Jones, ali¨¨ a l'estudi, recalca que els autors han mesurat les zones verdes mitjan?ant sat¨¨l¡¤lits. ¡°Saben la quantitat de vegetaci¨® al voltant dels nens, per¨° no si els nens realment van entrar-hi en contacte¡±, matisa. Un altre punt feble del treball, segons Jones, ¨¦s que nom¨¦s t¨¦ en compte el nivell educatiu de les mares dels nens. ¡°Podria ser que altres caracter¨ªstiques familiars no tingudes en compte poguessin explicar les associacions observades, almenys parcialment¡±, rebla.