Un somriure sense gat

Ha comen?at la cacera. La pe?a? Artur Mas, per¨° no se sap si fa de c¨¦rvol o d'Acte¨®, el ca?ador que, transformat en c¨¦rvol, va ser devorat pels seus propis rastrejadors (les metamorfosis comencen en Ovidi i acaben en Kafka). Una ruptura pol¨ªtica elevada a met¨¤fora social ha planejat al llarg de la sessi¨® de control d'aquest ple. La fi de les relacions entre Converg¨¨ncia i Uni¨® (la i ¨¦s un exemple de com les copulatives acaben sovint en disjuntives) ha donat motiu a tota l'oposici¨® per referir-se a d'altres divisions, cismes i separacions.

Albert Rivera, que ja ha tornat de gira electoral per les Espanyes com Marif¨¦ de Triana se n'anava de gira per les Am¨¨riques a la recerca de fama, ha deixat el seu caf¨¨ per emportar-se per la Cinquena Avinguda amb el micro de l'esc¨®, s'ha posat dret i li ha deixat anar al president: ¡°Vost¨¨ volia trencar Espanya, per¨° l'¨²nic que ha aconseguit ¨¦s dividir el seu partit i trencar el seu Govern¡±. Pr¨¤cticament, el mateix que li ha dit Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho: ¡°Vost¨¨ est¨¤ dividint i fracturant la societat catalana, les fam¨ªlies, el PSC, la seva pr¨°pia formaci¨® i el seu propi Govern¡±. Per¨° la l¨ªder popular s'ha pres un suc de taronja, i aix¨° despr¨¦s de parlar, a baix a la cafeteria. Miquel Iceta ha volgut enfrontar Artur Mas amb el diputat de la CUP David Fern¨¤ndez, per¨° Mas l'ha corregit i li ha explicat que el que havia dit no va ser amb Fern¨¤ndez sin¨® amb el periodista Vicent Partal. Llavors el l¨ªder socialista ha replicat que si no fos perqu¨¨ ja tenim l'estiu aqu¨ª li demanaria que dimit¨ªs i ha acabat preguntant igual que Bob Dylan a Blowin' in the wind: ¡°Quants partits m¨¦s caldr¨¤ sacrificar en l'altar del proc¨¦s?¡±. El vent de la divisi¨® ha anat tamb¨¦ en direcci¨® inversa i aix¨ª Mas li ha recomanat al diputat d'ICV-EUiA Joan Mena que faci com a Uni¨® i es dediqui a comptar els seus per veure quants s¨®n d'Herrera i quants de Camats.

?nicament en el torn del republic¨¤ Oriol Junqueras l'assumpte del sobiranisme no ha fet acte de pres¨¨ncia. Potser perqu¨¨ la sagnia d'ERC es diu CUP, en la sessi¨® d'aquest dijous Junqueras ha apadrinat tamb¨¦ un obrer en vaga i nom¨¦s ha intervingut per defensar els treballadors de General Cable, amena?ats amb un ERO que implica prop de 300 acomiadaments.

El president Mas encarna el mite de les metamorfosis. ?s el dof¨ª que es transforma en Mois¨¨s i despr¨¦s en Ulisses i per fi en c¨¦rvol. Mas s'aferra ara al s¨ªmbol de les urnes com abans es va agafar al s¨ªmbol del tim¨®; les ha convertit, les urnes, en el seu bot salvavides. S'erigeix ell mateix en s¨ªmbol de la puresa, de la legitimitat, amb la desesperaci¨® que la metaf¨ªsica el deslliuri o l'exculpi d'una vida quotidiana plena de realisme brut, d'un calendari de cuina que ni controla ni accepta. ¡°Pensar diferent ¨¦s dividir la societat? Doncs no!¡±, amb aquestes paraules s'ha interrogat a si mateix davant de tot l'hemicicle com un adolescent que es pensa que ¨¦s Spiderman enmig de la classe. I a continuaci¨® s'ha assegut amb aquell somriure que ara tan b¨¦ li queda. Aquell somriure ¨²nic, enigm¨¤tic, solitari, flotant, en el qual s'est¨¤ transformant com un gat de Cheshire. Aquell al qual va dir l'Al¨ªcia: ¡°He vist molt¨ªssimes vegades un gat sense somriure, per¨° mai un somriure sense gat!¡±. Cada vegada m¨¦s somriure, cada vegada menys temps.