Uni¨® aporta una minoria dels c¨¤rrecs de la federaci¨® nacionalista

La federaci¨® nacionalista de CiU t¨¦ uns 3.700 c¨¤rrecs distribu?ts en les diverses institucions, excepte en les europees, on Uni¨® i Converg¨¨ncia concorren per separat i els seus eurodiputats estan adscrits a grups diferents (al democristi¨¤ i al liberal, respectivament). No ¨¦s f¨¤cil saber quants dels 3.700 pol¨ªtics s¨®n d'Uni¨®, malgrat que hist¨°ricament s'ha aplicat el criteri del 75% per a CiU i el 25% per als electes del partit de Duran. Converg¨¨ncia diu que aquest barem ¨¦s inexacte i argumenta que no s'aplica des de la conversi¨® de la coalici¨® en federaci¨® i que, en qualsevol cas, la proporci¨® ¨¦s m¨¦s favorable als convergents. La mesura del pes d¡¯Uni¨® pel que fa a representants p¨²blics va quedar reflectida el 24-M: la seva principal alcaldia ¨¦s la de Castell-Platja d'Aro, (Baix Empord¨¤). I el grau de divisi¨® es va constatar en la constituci¨® de l¡¯Ajuntament de Badalona: de dos edils, el de CDC va votar a favor de l'alcaldessa Dolors Sabater i el d¡¯Uni¨® es va abstenir.

Josep Rull, coordinador de Converg¨¨ncia, va insistir que malgrat que el projecte en com¨² dels dos socis est¨¤ esgotat, la ruptura no ha d¡¯afectar indiscutiblement els pactes municipals. CiU va ser la primera for?a el 24-M amb 3.333 regidors, 436 dels quals s¨®n alcaldes. Uni¨® d¨®na per fet que el divorci no tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies i que tampoc afectar¨¤ les diputacions provincials, on CiU suma 51 diputats provincials. A m¨¦s de la de Castell-Platja d'Aro, els democristians ocupen les alcaldies de Ribes de Freser, Ulldemolins o Matadepera. Els democristians han perdut la de Vic, la m¨¦s emblem¨¤tica que van aconseguir el 2011 i que ara ha passat a les mans de Converg¨¨ncia despr¨¦s d'una ¨¤rdua i tibant negociaci¨®. Tamb¨¦ han perdut l'alcaldia de Salt per un pacte entre Esquerra i el PSC.

Els principals c¨¤rrecs que t¨¦ ara Uni¨® s¨®n el de Josep Antoni Duran Lleida, portaveu de CiU al Congr¨¦s, que dep¨¨n de la decisi¨® que prenguin els diputats convergents. En aquesta instituci¨®, de 16, 10 s¨®n de CDC i sis d¡¯Uni¨®. I, en el Senat, la balan?a s'inclina en favor de CDC: nom¨¦s tres de 13 senadors de CiU s¨®n democristians. En el Parlament, amb 50, el repartiment ¨¦s el seg¨¹ent: 35 per a CDC i 15 per a Uni¨®. D'aquest ¨²ltim grup, sis estan adscrits al sector cr¨ªtic i aposten per la secessi¨®. Entre aquests figura N¨²ria de Gispert, la presidenta actual del Parlament i el c¨¤rrec de m¨¦s rang institucional dels democristians.