Feli? lectura dispersa

Als anys cinquanta i seixanta, en algunes cases solia haver-hi un llibre d¡¯Andr¨¦ Maurois tombat en una lleixa, a la vora d¡¯un munt de revistes il¡¤lustrades. Els llibres de Maurois han tornat i tal vegada nous lectors aprenguin el plaer d¡¯entendre la realitat humana i hist¨°rica llegint les biografies de Disraeli o Balzac. La lectura il¡¤lustrada per naturalesa era dispersa, i si encaixava en la tipologia middlebrow no era per un efecte de m¨¤rqueting sin¨® d¡¯una sintonia amb milers de lectors que buscaven la pi¨¨ce bien faite teatral, que la pol¨ªtica tingu¨¦s cap i peus o que dur corbata no fos un delicte.

La literatura de Carles Soldevila tamb¨¦ pretenia anar ben clenxinada, fer olor de lavanda i contar els conflictes de la naturalesa humana gaireb¨¦ entre l¨ªnies, observats amb comprensi¨® i sense transfiguracions f¨¤ustiques. Carles Soldevila creia en totes aquelles coses que els anys trenta van enrunar per sempre a la vella Europa. Com els llibres de Maurois, les novel¡¤les de Soldevila qualsevol estiu poden tenir un lector vora la piscina, algun c¨°mplice d¡¯enyors burgesos, de la mesura necess¨¤ria per aclarir la veritat possible, m¨¦s aviat a favor de la prud¨¨ncia que de l¡¯originalitat. Benvinguts els estius que ens tempten amb lectures disperses.

A la Barcelona que entrava en el segle XX, els lectors tenien a la premsa el Full de dietari de Carles Soldevila, als ant¨ªpodes de la prosa tan rupestre del sobiranisme cast¨ªs dels nostres dies. ?s clar, Carles Soldevila volia tenir lectors, creia que una lectura s¡¯ha de fer llegir. Per¨° ¨¦s que aleshores, quan tenies una bronquitis ¡ªcon a les novel¡¤les de Maurois¡ª, marxaves a Flor¨¨ncia. Aquestes coses encara succe?en quan la burgesia comprava llibres i fins i tot en llegia.

El cr¨ªtic Dom¨¨nec Guans¨¦, autor de novel¡¤les sense gaire vida, criticava a Soldevila que escriv¨ªs novel¡¤les sense gruix. ?s que Soldevila sabia entrar al Ritz sense posar cara de parvenu que ho vol comprar tot. Podia usar pseud¨°nims com Myself i dirigir una revista tan selecta com D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤, tan representativa de tot all¨° que el m¨®n s¡¯endugu¨¦. Civilitzats, tanmateix ¨¦s el t¨ªtol d¡¯una de les seves millors peces teatrals. Al final, el seu millor llibre potser siguin les mem¨°ries de Del llum de gas al llum el¨¨ctric.

De Maurois a Carles Soldevila, un vell m¨®n ens observa. I llegir-los ens fa sentir m¨¦s mundans, m¨¦s viatjats, proporcionadament cosmopolites. No escriuen par¨¤grafs tr¨¤gics, respecten encara els poders de la voluntat, i pretenen escriure clar per contrast brutal amb l¡¯actual academicisme de la transgressi¨®. Ara que la telerealitat s¡¯ha convertit en la vida real, el lector por tenir la temptaci¨® ¡ªcom un personatge de Maurois¡ª d¡¯horroritzar-se amb la sinceritat. Civilitzats, tanmateix.