Derrotat i abatut

En un dels episodis d¡¯una novel¡¤la delirant de Jerome K. Jerome, Tres homes en una barca, el narrador recorda els daltabaixos que organitzava l¡¯oncle Podger quan feia una feina dom¨¨stica: quan volia penjar un quadre, per exemple, li queia a terra, sortia del marc i, en intentar salvar el vidre, es tallava i tot seguit comen?ava a botar al voltant de la sala, buscant un mocador que no trobava perqu¨¨ no l¡¯havia tret de l¡¯americana, que tampoc sabia on era perqu¨¨ s¡¯hi havia assegut a sobre. Una vegada embenat el dit, s¡¯enfilava a una cadira, i amb molts de c¨¤lculs feia un senyal a la paret, per¨° de seguida el clau i el martell li queien a terra. Quan els recuperava ja no sabia on havia fet el senyal, i llavors tornava a agafar el regle i tornava a prendre mides, sorpr¨¨s sempre que el resultat fos ben diferent de l¡¯anterior. Quan acceptava que una vegada o l¡¯altra s¡¯havia equivocat i deixava de rondinar i es posava de deb¨° a la feina, es picava els dits, el clau acabava travessant l¡¯enguixat i mig martell hi anava al darrere mentre ell s¡¯aplanava el nas contra la paret, etc¨¨tera, i aix¨ª successivament fins que moltes hores despr¨¦s ¡°el quadre estava penjat, tort i insegur, mentre metres i metres de paret al voltant del quadre tenien l¡¯aspecte d¡¯haver estat allisats amb un rascle i tothom estava derrotat i abatut¡±. Quan es llegeix un llibre d¡¯H¨¨ctor Bofill (Badalona, 1973), guanyador del premi Josep Pla 2003 amb L¡¯¨²ltim Evangeli i el Joanot Martorell 2014 amb Germans del sud, es t¨¦ la sensaci¨® de veure l¡¯oncle Podger en acci¨®.

En un principi, a L¡¯edat dels homes Bofill hauria de narrar les perip¨¨cies del seu avi durant la Guerra Civil, el seu posterior empresonament i, sobretot, les vicissituds viscudes al front rus al costat de l¡¯ex¨¨rcit nazi despr¨¦s d¡¯allistar-se a la Divisi¨®n Azul. Per¨° ja se sap que, en un principi, a Foc p¨¤l¡¤lid Charles Kinbote tamb¨¦ havia de fer l¡¯edici¨® anotada de la poesia de John Shade i acabava tra?ant de mica en mica un autoretrat hilarant en el qual es revelava d¡¯una manera del tot oposada a com creia ser: el que passa ¨¦s que la novel¡¤la de Nabokov commovia perqu¨¨ tot era ficci¨®, i el llibre de Bofill preocupa perqu¨¨, malauradament, tot es deu correspondre a la pura realitat. De les aventures del seu avi, el lector no n¡¯arriba a saber gaire cosa ¡ªque ¡°la gana el trepanava¡± i que ¡°va degustar¡± unes salsitxes que ¡°sempre evocava com l¡¯¨¤pat amb m¨¦s mal aspecte i a la vegada m¨¦s exquisit que havia menjat a la seva vida¡±, que la campanya russa va ser dur¨ªssima, i que va sobreviure¡ª, i s¨ª, en canvi, dels t¨°pics sobre la Hist¨°ria i de la infantil interpretaci¨® que Bofill fa de les seves perip¨¨cies en el m¨®n: l¡¯assistenta social que visita per tractar els problemes de la seva ¨¤via queda torbada per ¡°una inesperada i tal vegada inc¨°moda atracci¨®¡± cap a ell; arran d¡¯un viatge a R¨²ssia constata l¡¯evoluci¨® d¡¯Europa perqu¨¨ ¡°l¡¯any 1941 el meu avi anava a aquelles terres a matar i l¡¯any 1994 el seu n¨¦t hi anava a fornicar¡±, i, durant la seva estada a Bayreuth, gr¨¤cies a la millora del seu domini de la llengua alemanya ¡ª¡°que, despr¨¦s, amb els anys, sense parlar-la ni llegir-la, acabaria perdent¡±¡ª, ent¨¦n els discursos de Hitler, una experi¨¨ncia ¡°que va marcar un abans i un despr¨¦s en la meva relaci¨® amb el m¨®n germ¨¤nic¡±. D¡¯entrada, la presumpci¨® en un llibre no ¨¦s ni bona ni dolenta ¡ª¨¦s insignificant¡ª, per¨° tot es complica si es mostra a trav¨¦s d¡¯una prosa que nom¨¦s ¨¦s una caricatura del que s¡¯ent¨¦n com a prosa: m¨¦s enll¨¤ del desgavell formal, deuen ser poques les frases de L¡¯edat dels homes que no danyen la vista i l¡¯o?da, com si l¡¯objectiu vital de l¡¯autor fos que concorreguessin en una mateixa frase el m¨¤xim nombre possible d¡¯expressions pomposes i arca?tzants i construccions clarament incorrectes.

De L¡¯edat dels homes se¡¯n treuen dues conclusions: que no tots els escriptors triguen a donar per acabat un text ¡ªo que n¡¯hi ha que es cansen molt aviat de treballar-hi¡ª, i que la ind¨²stria editorial catalana deu ser segurament l¡¯¨²nica del m¨®n occidental que publica llibres de gent que no sap escriure. No d¡¯alg¨² que escrigui malament, o que no precisi amb exactitud el que narra, o que no obtingui tots els resultats que caldria esperar de l¡¯¨²s de la ret¨°rica. No: d¡¯alg¨² que no sap escriure.