A la dreta del president

N¨²ria de Gispert era avui al Palau al costat del president de la Generalitat. Amb els seus estampats primaverals, la presidenta del Parlament s'ha col¡¤locat a la dreta d¡¯Artur Mas. Per protocol ¨¦s el lloc que f¨ªsicament li tocava ocupar, per¨° el simbolisme anava m¨¦s enll¨¤. De Gispert era al costat oposat dels seus antics companys de partits. Els tres consellers sortints d¡¯Uni¨®, arraconats, a l¡¯altra punta de l¡¯escenari, apartats del Govern i del t¨¤ndem Mas-De Gispert, aguantaven el tr¨¤ngol. De Gispert oferia un rictus greu, de qui presencia la fi sobtada d¡¯un llarg cicle vital.

Joana Ortega movia amb un punt de neguit la cama esquerra i assentia molt lleugerament el cap quan Mas li tirava floretes. Ramon Espadaler era el que aplaudia amb menys ganes, Josep Maria Pelegr¨ª estava m¨¦s seri¨®s que de costum, potser perqu¨¨ dels tres era el m¨¦s prescindible en el gui¨® del proc¨¦s: Ortega ¨¦s la bona, Espadaler ¨¦s el dolent i Pelegr¨ª ¨¦s el lleig al servei del dolent. Ortega era la m¨¦s estimada pel p¨²blic, abastament independentista, fossin familiars, membres del Govern o representants del Parlament. Recorrent el sal¨® de Sant Jordi a Ortega li dedicaven paraules amigues; ha estat l'¨²ltima dels tres a seure. Saluda cordialment Espadaler i es petoneja amb Jordi Turull. Pelegr¨ª fa el gest d¡¯esperar la seva encaixada de mans, per¨° Ortega no el veu.

Finalitzat l¡¯acte, de Gispert ha dedicat a Ortega una abra?ada i dos petons. A Espadaler i a Pelegr¨ª els fa una encaixada de mans tan g¨¨lida com el ping¨¹inari del zoo i una mirada de mala maror acompanyada d¡¯una ganyota, de qui fa l¡¯esfor? per no dir res. Tot seguit la presidenta del Parlament s¡¯adre?a a Josep Rull, que l¡¯obsequia amb una abra?ada i dos petons a les galtes, dos petons llargs, de suport i de confian?a, com si li volgu¨¦s dir: ¡°Tranquil¡¤la, N¨²ria, que est¨¤s amb els bons¡±.

El v¨ªdeo de la presa de possessi¨® del Govern del 2012 sembla un ¨¤lbum familiar del viatge d¡¯estiu amb els avis ja traspassats. En aquella ocasi¨® a primera fila hi havia Duran Lleida i Jordi Pujol saludant a tort i a dret. De Gispert somreia, feia broma amb Pelegr¨ª i amb Espadaler. A CiU eren feli?os malgrat que havien perdut 12 escons. Entre els dos moments una de les poques coses que no ha canviat s¨®n els estampats dels pantalons de De Gispert.

Se senten xiulets i crits procedents de la pla?a de Sant Jaume. No s¨®n contra la Generalitat, ¨¦s la primera protesta de l¡¯era Colau davant de l¡¯Ajuntament. Els acomodadors de L¡¯Auditori i del Liceu, en vaga indefinida, es manifesten per aconseguir el suport del Consistori. La Gu¨¤rdia Urbana no els deixa passar. Al govern municipal m¨¦s d¡¯esquerres el titllen a crits de ¡°piquet de la patronal¡±. De la il¡¤lusi¨® a la realitat hi ha sovint una dist¨¤ncia insalvable, com la que hi ha entre les dues bandes de la pla?a o la que hi havia avui entre dos partits fent-se la foto junts per ¨²ltim cop al sal¨® Sant Jordi.