¡°Barcelona ha deixat de ser comercial i industrial per ser una ciutat objecte¡±

El notari Juan Jos¨¦ L¨®pez Burniol (Alcanar, 1945) s¡¯ha jubilat aquest any despr¨¦s de 45 anys d¡¯ofici, durant 38 dels quals ha exercit a Barcelona. ¡°En els darrers anys ja havia redu?t la meva activitat¡±, diu L¨®pez Burniol, que tot i aix¨ª t¨¦ una agenda intensa arran de les col¡¤laboracions amb mitjans i l¡¯activitat en institucions com La Caixa o el Cercle d¡¯Economia. L¨®pez Burniol defensa que el notari fa una ¡°funci¨® elemental¡±.

P. Per qu¨¨?

R. El notari d¨®na seguretat jur¨ªdica, cosa que ¨¦s cabdal. Perqu¨¨ hi hagi progr¨¦s econ¨°mic hi ha d¡¯haver mercat, per¨° perqu¨¨ hi pugui haver mercat hi ha d¡¯haver seguretat jur¨ªdica. El notariat tamb¨¦ ¨¦s un mecanisme d¡¯intervenci¨® en el mercat en mans de l¡¯Estat. El sistema ¨¦s vist amb enorme desfavor pel liberalisme m¨¦s extremat, per¨° no pels qui defensen que hi ha d¡¯haver mercat, per¨° regulat.

P. Assumeix alguna part de la responsabilitat de la crisi?

R. Les entitats financeres, no totes, han concedit pr¨¦stecs basant-se nom¨¦s en la garantia hipotec¨¤ria. En una situaci¨® de crisi, s¡¯executen hipoteques de manera simult¨¤nia. Com que les valoracions dels b¨¦ns baixen i no compleixen la funci¨® de garantia, s¡¯hauria d¡¯haver prestat d¡¯acord amb la capacitat de retorn de l¡¯acreditat. No defujo la pregunta. La responsabilitat ¨¦s del notari? En absolut. Accepto que a algun notari, no a tots, se li pugui dir que potser ha llegit l¡¯escriptura massa de pressa o b¨¦ que no l¡¯ha explicat. La lectura no ¨¦s mec¨¤nica, ha de ser una comunicaci¨® ¨ªntegra del contingut de l¡¯escriptura en funci¨® de la capacitat i de la formaci¨® del que escolta.

P. Arran de la crisi s¡¯han destapat moltes cl¨¤usules abusives als contractes hipotecaris...

¡°A les darreres eleccions s¡¯ha produ?t una revoluci¨® democr¨¤tica¡±

R. S¨ª. S¡¯han comunicat les cl¨¤usules s¨°l? ?s clar que s¡¯han comunicat. Ara cal abordar q¨¹estions de futur. Per exemple, es podria establir que la taxaci¨® que fan les entitats financeres sigui vinculant: si el valor ¨¦s de 175, en cas d¡¯execuci¨® 175 estan pagats. Com? Per la doctrina dels propis actes: ning¨² pot anar en contra dels seus propis actes.

P. Com ha vist que evolucionava la vida dels ciutadans des de la talaia que li ha perm¨¨s l¡¯ofici?

R. S¨®c fill de notari i he vist el canvi primer a trav¨¦s de la notaria del meu pare. El meu pare, als anys cinquanta, exercia a Ripoll. L¡¯organitzaci¨® econ¨°mica llavors era encara la tradicional, de cases pairals que es transmetien a l¡¯hereu i la resta cobrava la leg¨ªtima. A partir d¡¯un moment, els membres d¡¯un matrimoni ja no fan hereus els fills, sin¨® l¡¯un a l¡¯altre.

P. Com es d¨®na aquest canvi?

R. Es fa per la prolongaci¨® de la vida humana. La gent s¡¯adona que viur¨¤ molts anys, que els fills potser marxen de casa i que si necessiten vendre¡¯s l¡¯apartament de Calafell per poder tirar fins al final ho han de poder fer sense problemes. Quan jo comen?o als setanta, hi havia tend¨¨ncia a fer hereus els fills. Deu anys despr¨¦s ja no era aix¨ª. Hi ha un altre exemple: durant tota la meva vida professional, els matrimonis compraven el pis a meitats cadascun. Fa uns anys que veig que un posa el 70% i l¡¯altre el 30%, o b¨¦ el 40% i el 60%. I ho fan des de la primera paga. Es casen amb la idea que el matrimoni ¨¦s per sempre, per¨° calculen com a possibilitat racional que pugui anar malament. Si han de partir peres ja tenen la propietat en proporci¨® al que cadascun ha aportat. La gent a Espanya i Catalunya ¨¦s molt intel¡¤ligent, equilibrada i prudent. El material hum¨¤ d¡¯aquest pa¨ªs ¨¦s d¡¯alta qualitat. Aguanta molt i pensa molt¨ªssim.

P. La gent deixa menys en her¨¨ncia?

R. Primer, no ¨¦s veritat que la gent no estalvi?. Ho fa i molt, per¨° estalvia en pedres. Segon, la capacitat d¡¯estalvi ¨¦s petita i les quantitats de diners s¨®n molt minses. La gent gasta molts diners en els fills. La leg¨ªtima ja no t¨¦ gaire sentit. Un fill ha rebut molt m¨¦s en vida dels pares que all¨° que li tocava amb la leg¨ªtima: en estudis, roba, viatges, capricis... Els pares fan un esfor? extraordinari, ja siguin de classe mitjana o popular. Jo sempre els dic que no posin en vida res a nom dels fills, que ho conservin fins al final per si ho necessiten.

P. La vida mercantil tamb¨¦ ha canviat?

R. Barcelona ha deixat de ser una ciutat industrial i comercial en el sentit tradicional per ser una ciutat tur¨ªstica, fins i tot una ciutat objecte. Nom¨¦s cal comparar el passeig de Gr¨¤cia abans i ara: hem passat de tenir-hi els bancs a botigues de luxe per als turistes que v¨¦nen. Avui s¨ª que es nota una certa din¨¤mica expansiva. Moltes empreses han fet els deures durant la crisi. A banda del deute, el pa¨ªs funciona i la gent aguanta molt. El problema d¡¯aquest pa¨ªs ¨¦s pol¨ªtic.

P. Per¨° la recuperaci¨® no arriba a tothom...

¡°La leg¨ªtima ja no t¨¦ gaire sentit perqu¨¨ els fills reben molt m¨¦s en vida dels pares¡±

R. La gent est¨¤ cansada. Quan va comen?ar la crisi, el professor Ant¨®n Costas em va dir: en una crisi, la q¨¹esti¨® fonamental ¨¦s qui paga els costos. I des d¡¯un comen?ament els va pagar les classes mitjana i popular arran d¡¯una devaluaci¨® interna que va suposar reduir els salaris i les prestacions socials. El primer s¨ªmptoma van ser els indignats. I Podem s¨®n els surfistes que s¡¯enfilen a l¡¯onada. S¡¯ha produ?t una revoluci¨® democr¨¤tica, perqu¨¨ t¨¦ lloc una renovaci¨® parcial de la classe dirigent per la via de les urnes. El resultat de les eleccions ¨¦s una mostra de la vitalitat del sistema, que t¨¦ capacitat de regenerar-se. No s¡¯ha acabat el bipartidisme, per¨° s¨ª el turnisme</CF>. De totes maneres, hi ha un problema pol¨ªtic seri¨®s, per¨° es pot encarrilar.

P. Es refereix a l¡¯encaix de Catalunya a Espanya?

R. N¡¯¨¦s una manifestaci¨®. El problema catal¨¤ no ¨¦s el problema catal¨¤, sin¨® de l¡¯estructura territorial de l¡¯Estat, de repartiment del poder. ?Espanya s¡¯ha d¡¯articular com una pir¨¤mide amb el nucli de poder pol¨ªtic, financer, funcionarial i medi¨¤tic a Madrid o b¨¦ com una xarxa? ?s una lluita de poder de nuclis. ?s dif¨ªcil, per¨° no insalvable.

P. Per a un notari, fer les coses dins la legalitat ¨¦s una l¨ªnia vermella?

R. Nom¨¦s la llei ens fa a tots lliures i iguals. La llei no ¨¦s per protegir el gran banquer ni el gran propietari, sin¨® a tothom. Una de les manifestacions del problema pol¨ªtic que tenim ¨¦s l¡¯erosi¨® de l¡¯Estat com a sistema jur¨ªdic, ¨¦s a dir, que les lleis i les sent¨¨ncies no es compleixen. Mai no he pensat que la llei sigui un dogma, ha de ser interpretada segons les circumst¨¤ncies de temps i de lloc del moment en qu¨¨ ha de ser aplicada. Amb la Constituci¨® hi pot haver una consulta a Catalunya? S¨ª. Aquests grans temes s¨®n pol¨ªtics, no poden anar als tribunals.

P. I quina ¨¦s la sortida?

R. Tinc esperan?a que arribi despr¨¦s de les eleccions espanyoles. El turnisme quedar¨¤ ferit de mort i hi haur¨¤ noves forces pol¨ªtiques. Per¨°, primer, caldr¨¤ no parlar de culpes ni d¡¯hist¨°ria; segon, parlar de coses concretes: compet¨¨ncies i diners; tercer, canviar cromos, transaccionar, no dialogar, sin¨® tenir esperit de pacte, i quart, que cada part cedeixi alguna part que li toca el voraviu.