La UE accepta repartir 40.000 immigrants per¨° sense imposar quotes

Els pa?sos europeus volen deixar clar que les compet¨¨ncies migrat¨°ries s¨®n nacionals i que la Comissi¨® Europea no pot imposar-los res. Per aix¨° han optat per respondre amb matisos a la controvertida proposta d'establir quotes en la distribuci¨® de refugiats pel continent. Els caps d'Estat i del Govern tenen previst acceptar els 40.000 estrangers arribats a It¨¤lia i Gr¨¨cia que Brussel¡¤les proposava resituar en dos anys, per¨° sense m¨¦s indicacions, segons recull l'esborrany de conclusions de la cimera que arrencar¨¤ dem¨¤ a Brussel¡¤les?i confirma un alt c¨¤rrec del Consell Europeu. Els l¨ªders donaran el vistiplau a la mesura perqu¨¨ els ministres de l'Interior perfilin el sistema de repartiment i l'apliquin a finals de juliol.

El resultat ¨¦s el mateix ¨Calleujar It¨¤lia i Gr¨¨cia, els pa?sos que m¨¦s migrants reben per via mar¨ªtima¨C, per¨° els Estats for?aran un canvi important en la proposta de la Comissi¨®. No acceptaran el repartiment segons el PIB, poblaci¨®, atur i esfor?os anteriors en acolliment que van dissenyar els experts de Brussel¡¤les, sin¨® que pactaran entre les capitals una forma de distribuci¨®. L'acord pot resultar m¨¦s dif¨ªcil d'aquesta manera, ja que gaireb¨¦ tots els pa?sos creuen que ja fan prou esfor?os en alguna d'aquestes pol¨ªtiques i que, en canvi, el seu ve¨ª pot implicar-s'hi m¨¦s.

Els l¨ªders europeus es comprometran a ¡°l'adopci¨® r¨¤pida¡± d'un mecanisme ¡°temporal i excepcional¡± per distribuir els 40.000 estrangers que necessitin protecci¨®, segons l'esborrany de conclusions. ¡°Les quotes obligat¨°ries s¨®n contraproduents. Per¨° la voluntarietat no pot ser una via per no fer res o fer una ridiculesa. Hem de recol¡¤locar 40.000 persones¡±, sintetitza un alt c¨¤rrec comunitari.

A m¨¦s de redistribuir aquest grup de refugiats potencials?que ja han arribat a les costes europees, els Estats membres es comprometen a acollir 20.000 persones m¨¦s que necessitin protecci¨® i que encara no hagin arribat al continent. Igual que en el cas anterior, el Consell Europeu ¨Crepresenta els Estats¨C?accepta la mateixa xifra que va proposar la Comissi¨® Europea, per¨° restant-li la distribuci¨® obligat¨°ria. En la pr¨¤ctica la mesura els vincular¨¤ tots. ¡°Tots els Estats membres participaran en el reassentament¡±, prometen els caps d'Estat i de Govern en les conclusions que previsiblement adoptaran divendres que ve, a la fi de la cimera de dos dies que se celebrar¨¤ a Brussel¡¤les.

Espanya, Portugal i el bloc de l'Est (Pol¨°nia, Hongria i els b¨¤ltics, entre d'altres) formen el grup de 12 pa?sos que rebutja les quotes obligat¨°ries. La resta accepta el marc vinculant, per¨° discrepa dels criteris fixats per la Comissi¨® Europea per fer el repartiment. Finalment els Estats optaran per encarregar-se ells mateixos d'aquesta tasca.

L'Executiu comunitari situava It¨¤lia com la principal benefici¨¤ria de redistribuci¨® de demandants d'asil, per¨° Gr¨¨cia l'est¨¤ desbancant com la m¨¦s afectada pel drama migratori. En els cinc primers mesos de l'any, 48.000 persones han entrat irregularment a la UE pel Mediterrani oriental (Gr¨¨cia i Bulg¨¤ria), enfront de les 47.000 del Mediterrani central (It¨¤lia i Malta), segons dades de Frontex, l'ag¨¨ncia europea de fronteres, a les quals ha tingut acc¨¦s EL PA?S.

Oficialment, el m¨¤xim nombre d'entrades irregulars es registra encara per Hongria: 50.000 fins al mes de maig. ¡°Per¨° d'aquest nombre, la meitat havia entrat en primer lloc per Gr¨¨cia per travessar despr¨¦s els Balcans i tornar a accedir a la UE por Hongria¡±, explica Gil Arias-Fern¨¢ndez, director adjunt de Frontex. ?s a dir, els estrangers que ingressen a la UE per Gr¨¨cia (encara que despr¨¦s tornin a entrar per Hongria des dels Balcans) representen el 46% de totes les arribades. En total van entrar fins al maig 155.000 persones per les fronteres europees, gaireb¨¦ el triple que en el mateix per¨ªode de l'any anterior. ?s la tend¨¨ncia que s'ha anat registrant durant tot el 2015.

La principal evid¨¨ncia que t¨¦ Frontex que la meitat d'aquells fluxos per Hongria provenien inicialment de Gr¨¨cia ¨¦s que les nacionalitats dels estrangers coincideixen amb les que acull Gr¨¨cia: sirians, iraquians i afganesos. En canvi, els que entren originalment per Hongria solen provenir dels Balcans. Els greus problemes de Gr¨¨cia per arribar a un acord sobre el rescat europeu i l'evid¨¨ncia que aquest pa¨ªs deixa marxar molts dels migrants que accedeixen al seu territori, que opten per demanar asil en altres pa?sos comunitaris, eclipsen el problema grec. La veu del primer ministre itali¨¤, Matteo Renzi, es fa molt m¨¦s present en aquest debat.