El Tribunal Suprem d¨®na suport a la reforma sanit¨¤ria d¡¯Obama

La reforma sanit¨¤ria, projecte central en la presid¨¨ncia de Barack Obama, ha obtingut aquest dijous una vict¨°ria rotunda al Tribunal Suprem dels Estats Units. Els jutges, amb sis vots a favor i tres en contra, han donat la ra¨® al president i han dictaminat que els subsidis federals per adquirir una asseguran?a m¨¨dica s¨®n legals.

Estava en joc un dels pilars d'una reforma que ha ampliat la cobertura sanit¨¤ria a m¨¦s de deu milions de persones que no tenien asseguran?a m¨¨dica, per¨° que, des que es va aprovar el 2010, ha afrontat reiterats obstacles als tribunals i al Congr¨¦s. Sense els subsidis, 6,4 milions de persones amb ingressos insuficients per subscriure una asseguran?a podrien haver perdut la cobertura.

Aquesta ¨¦s la segona vict¨°ria d'Obamacare, el nom popular amb el qual es coneix la llei sanit¨¤ria, al Tribunal Suprem. El 2012, la majoria de jutges va dir que l'anomenat mandat individual ¨Cl'obligaci¨® de subscriure una p¨°lissa¨C era legal.

Les dues decisions ¨Cla del 2012 i la d'aquest dijous¨C haurien suposat un cop potser irreversible per a Obamacre. En els dos casos el Tribunal, presidit pel conservador John Roberts, ha salvat el president.

Els debats, aquesta vegada, giraven entorn del significat d'Estat en la llei sanit¨¤ria. La llei estableix mercats on line perqu¨¨ les persones sense asseguran?a m¨¨dica comprin una asseguran?a privada. Obama ha definit aquests mercats com una mena d'Amazon d'asseguradores, on cadasc¨² pot triar l'asseguran?a que m¨¦s li conv¨¦.

En haver rebutjat 36 Estats ¨Cgaireb¨¦ tots en mans de parlaments o governadors republicans¨C establir mercats estatals, el Govern federal els va crear. El problema era que la llei autoritzava els subsidis en mercats ¡°establerts per l'Estat¡±. No esmentava els mercats federals. En sentit estricte, doncs, els 36 Estats sense mercats propis no podrien repartir subsidis i els milions de persones que hi viuen els perdrien.