Immersi¨® sense oxigen

Arran de l'¨²ltima ocurr¨¨ncia del ministre Wert, la d'obligar uns quants col¡¤legis a oferir fins a un 25% de les classes en castell¨¤, hem tornat a gaudir en articles de tota classe de mitjans, incloent-hi aquest, de dos dels t¨°pics m¨¦s fal¡¤la?os de la Catalunya actual: que la immersi¨® ha aconseguit un ¨¨xit ¡°incontestable i irreversible¡± i que la llengua catalana s'ha tret de sobre l'amena?a d'extinci¨® gr¨¤cies a aquest miracle que ¨¦s l'escola en catal¨¤. La intenci¨® declarada d'aquests escrits ¨¦s donar suport al vint-i-cincpercentisme, perqu¨¨ ja va sent hora que una aplicaci¨®?tan f¨¨rria?dels principis de la immersi¨® es comenci a flexibilitzar.

En vista d'aquests parers, nom¨¦s queda treure's el barret i aplaudir l'efic¨¤cia de la propaganda institucional. Perqu¨¨ si en alguna cosa han estat d'acord govern i oposici¨® (hi hagu¨¦s qui hi hagu¨¦s a cada banda) al llarg dels ¨²ltims trenta-cinc anys ¨¦s que la immersi¨® ling¨¹¨ªstica ha convertit les escoles del pa¨ªs en una arc¨¤dia catalan¨°fona. Els uns per vanagloriar-se'n i els altres per denunciar-ho, el retrat que ens presenten any rere any ¨¦s el d'un parad¨ªs on els professors apliquen la Llei de Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica al peu de la lletra, els alumnes aprenen i fan servir de manera alegre i indistinta tots dos idiomes i fins i tot el personal subaltern fa el que pot per no desentonar en aquesta harmonia helv¨¨tica. La reiteraci¨® pesada del missatge ha fet bona la m¨¤xima atribu?da a Goebbels i avui dia el poble indefens est¨¤ conven?ut que les aules del pa¨ªs s¨®n una esp¨¨cie d'auca de Pilar¨ªn Bay¨¦s.

L'assetjament continu del ministeri, les travetes de les associacions ultres i el bonisme desinformat allunyen m¨¦s la possibilitat de redre?ar una situaci¨® ling¨¹¨ªstica molt complexa

Ll¨¤stima que aquest paisatge no passa de ser un desider¨¤tum. O, per dir-ho a la manera castissa, m¨¦s fals que un duro sevill¨¤. Si els innumerables opinadors de tots dos b¨¤ndols que eternitzen el t¨°pic es prenguessin la mol¨¨stia de fer un cop d'ull, per exemple, al blog de la Xarxa Cruscat o al de la SOCS (Societat Catalana de Socioling¨¹¨ªstica), s'adonarien que el tema de la immersi¨® ¨¦s un dels que m¨¦s literatura especialitzada ha generat i continua generant: la xarxa est¨¤ literalment inundada d'estudis, enquestes, treballs, tesis i debats sobre com s'aplica aquesta estrat¨¨gia i quins resultats llan?a. Que no corroboren precisament el mite arc¨¤dic. Directors de centre, professors i especialistes han posat per escrit, amb profusi¨® de dades i percentatges, cosa que al gremi ¨¦s p¨²blic i notori: que la llei no es compleix. De vegades perqu¨¨ els professors no volen, sovint perqu¨¨ no poden; d'altres, fins i tot, perqu¨¨ els alumnes mateixos ho exigeixen. El mateix Albert S¨¢nchez Pi?ol ho va escriure en un article del 2008: ¡°De la vintena llarga de professors que vaig con¨¨ixer, nom¨¦s una noia tenia moral per utilitzar el catal¨¤. Els altres ni tan sols ho intentaven, ni a les aules ni als passadissos¡±.

La casualitat va voler que el mateix dia que apareixien dos articles favorables a la proposta de Wert el readoctrinador, es publiqu¨¦s en un mitj¨¤ digital, que molts articulistes no deuen llegir, un altre escrit en qu¨¨ una de les m¨¤ximes especialistes mundials en multiling¨¹isme descrivia la situaci¨® amb cruesa (Carme Junyent, "El 25%", Vilaweb, 14/5/2015). La professora llistava uns quants exemples d'incompliment flagrant d'aquests principis tan ferris i conclo?a: ¡°El 2002 es va fer p¨²blica una enquesta que mostrava que, preguntant els professors d'institut, el percentatge de doc¨¨ncia en catal¨¤ era del 67%; si es demanava als alumnes, en canvi, baixava al 33%¡±. Em consta que la consellera Rigau est¨¤ perfectament al corrent d'aquesta situaci¨®, per¨° l'assetjament continu del ministeri, les travetes de les associacions ultres i el bonisme desinformat no fan sin¨® allunyar encara m¨¦s la possibilitat de redre?ar una situaci¨® extraordin¨¤riament complexa, que t¨¦ a veure no nom¨¦s amb les capacitats professionals sin¨® tamb¨¦ amb un equilibri social delicat i un llast pesad¨ªssim de vicis adquirits.

Ignoro quins coneixements socioling¨¹¨ªstics innats permeten a l'articulisme tot terreny afirmar que l'amena?a d'extinci¨® per a la llengua catalana ha desaparegut, per¨° en aquest cas mereixeria el premi Nobel. La immensa majoria dels ling¨¹istes que estudien el tema, comen?ant per la doctora Junyent, asseguren el contrari. El que s¨ª que sembla que no s'extingir¨¤ mai ¨¦s la mandra de documentar-se abans de posar-se a escriure.

Pau Vidal ¨¦s fil¨°leg i traductor.