Llarga vida al record

Caminar a la vora d'un rierol, sota els arbres, bressolat per la humitat i notant com la m¨²sica guanya pres¨¨ncia a mesura que el caminant s'apropa a l'escenari. Una vegada a la vista, despr¨¦s d'un rac¨® que s'obre a un prat ombrejat per una arbreda, nom¨¦s es tracta de buscar una pedra i seure sota un arbre a seguir la resta del concert mentre els que tenen trenta anys cuiden dels seus nadons, que es belluguen per l'herba o xipollegen entre les pedres de la llera. Cantava Nuria Graham, amb aquella veu com de fada que encaixava amb l'entorn com el vol dels ocells. Era tan de postal que semblava mentida que all¨° ocorregu¨¦s per ¨²ltima vegada, que un entorn tan afable i hum¨¤ no fos un anunci d'assegurances sin¨® el comiat d'un festival que se n'anava amb onze anys de traject¨°ria despr¨¦s de notar que el seu cicle s'acabava. En un m¨®n en el qual gaireb¨¦ ning¨² marxa per motu proprio, un comiat aix¨ª era, va ser, un luxe. El PopArb d'Arb¨²cies ja ¨¦s hist¨°ria. El dissabte va ser la seva ¨²ltima jornada i el de Graham l'¨²ltim concert al Prat Rod¨®, un dels escenaris m¨¦s buc¨°lics del festival.

Canvi de tema. Un jard¨ª. El de Can Torres. Cadires i m¨¦s gent de trenta anys, la generaci¨® que va donar lloc fa onze anys al festival. Un cantant fr¨¤gil comen?a a cantar i el silenci fa emmudir fins i tot la naturalesa, no se senten ni ocells. Banda escueta per a can?ons enormes que sonen com si el Harvest de Neil Young fos reinterpretat per un europeu que l'allunya del country per apropar-lo, gaireb¨¦ nu, al folk mentre segueix retenint, com a Old Man, el ritme, que cau lent i constant, com la gota d'una aixeta mal tancada. ?s enorme el segon disc de Ferran Palau, membre d'An¨ªmic amb tant talent que sembla mentida que li c¨¤piga en un cos tan minso, de follet. I ¨¦s enorme la banda, que amb poc fa molta m¨²sica. Can?ons com El meu lament, La daga o Aurora apaguen la dringadissa del gel als gots amb aquell aire de confessi¨® laica que uneix dolor i esperan?a en un entorn mel¨°dic d'extrema bellesa i quietud. De capvespre d'estiu. Com es pot acabar aix¨°?

Perqu¨¨ tot t¨¦ inici i final, i el PopArb ha cobert la seva etapa. El p¨²blic t¨¦ fills, no hi ha hagut relleu generacional i els grups que abans nom¨¦s es veien en aquest festival ara s¨®n patrimoni de tots. Fa uns anys tenir una mateixa nit a Senior amb Eef Barzelay, The New Raemon, Xarim Arest¨¦ i Le Petit Ramon hauria congregat m¨¦s p¨²blic i gresca. En la nit del dissabte, ¨²ltima del festival a Can Cass¨®, el seu empla?ament central, aquest cartell va deixar molts buits a les files de l'assist¨¨ncia, que va entristir una mica el comiat ja de nit. La va alegrar Le Petit Ramon, un m¨²sic ir¨°nic i morda? que en fer mofa d'ell sempre en primer lloc obre en canal qualsevol resist¨¨ncia que se li pugui oposar. The New Raemon amb un concert seri¨®s d'artista molt rodat i Xarim Arest¨¦, tot carisma i intenci¨® a la recerca de la can?¨® que li resulti definitiva, van anar clapejant la nit juntament amb Senior, a qui el concurs d'Eef Barzelay (Clem Snide) no li va fer sumar gran cosa, va desdibuixar un repertori que quan sonen can?ons pr¨°pies del valenci¨¤ t¨¦ m¨¦s volada i continu?tat.

M¨²sics locals

Per¨° per a ning¨² era nit de posar-se perepunyetes. Menys encara quan Senior, en la seva primera can?¨®, Abans,va arrodonir un teixit de records sentimentals que va parlar d'una parella que es besava molt abans, per¨° que molt abans de tot, incloses les ressaques que van arribar despr¨¦s. Una can?¨® que parla d'amor en un concert, una cosa que el PopArb ha facilitat durant els anys en els quals ha viscut sota els arbres, proporcionant una buc¨°lica protecci¨® a una generaci¨® de m¨²sics locals que, com el seu p¨²blic, no oblidaran l'aire deliciosament ingenu, amateur encara que aplicat i entregat de qui ha acabat escollint una bona mort a una mala vida. Llarga vida al record.