Esquerra

Vaig cr¨¦ixer en una fam¨ªlia amb mem¨°ria, en qu¨¨ la meva ¨¤via no va deixar de parlar-me mai de l'afusellament del seu germ¨¤, socialista, el 1939. S¨®c n¨¦t d'un condemnat a mort, tamb¨¦ socialista, a qui finalment se li va commutar aquesta pena per 30 anys, dels quals en va complir cinc. Els meus pares van ser militants comunistes quan a Espanya era un delicte ser-ho i el meu pare va con¨¨ixer Carabanchel per repartir propaganda. En els meus primers records d'inf¨¤ncia em veig agafat de la m¨¤ dels meus pares en les manifestacions anti-OTAN i en els m¨ªtings d¡¯Esquerra Unida a S¨°ria, el 1986, quan el meu pare va ser candidat per aquella prov¨ªncia al Congr¨¦s (us podeu imaginar el resultat). Amb 14 anys vaig ingressar en les joventuts comunistes i vaig militar durant anys en el moviment estudiantil i en els moviments contra la globalitzaci¨® i la guerra. Quan vaig acabar el doctorat i vaig guanyar una pla?a de professor vaig ser un d'aquells docents heterodoxos que anaven a manifestacions amb els estudiants i que inclo?en autors marxistes en la bibliografia. A difer¨¨ncia de la majoria dels ciutadans del meu pa¨ªs, em s¨¦ de mem¨°ria La?Internacional. Porto l'esquerra tatuada a les entranyes amb orgull i m¡¯hi reconec, per¨°, potser per aix¨°, en conec b¨¦ les mis¨¨ries i, sobretot, les incapacitats.

En pol¨ªtica la forma i el to compten tant o m¨¦s que el fons i en una entrevista recent em vaig equivocar en la forma i en el to, i vaig ofendre moltes persones. Els demano perd¨® per¨° els demano tamb¨¦ que parin atenci¨® al contingut que, amb un to i forma millors, exposo aqu¨ª.

Perry Anderson va escriure que l'¨²nic punt de partida concebible avui per a una esquerra realista ¨¦s prendre consci¨¨ncia de la seva derrota hist¨°rica. A Espanya, el frac¨¤s de l'esquerra comunista es va constatar despr¨¦s de la Transici¨® democr¨¤tica. La realitat socioecon¨°mica de l'¨¨poca (tan ben anticipada per aquell ¡°cabeza de chorlito¡± anomenat Fernando Claud¨ªn), el pes cultural dels mitjans de comunicaci¨® i la conjuntura internacional revelaven no ja la impossibilitat de la revoluci¨® i el socialisme, sin¨® enormes l¨ªmits a les possibilitats d'¨¨xit electoral d'aquella esquerra. El frac¨¤s de Mitterrand i el seu programa com¨² a Fran?a, aix¨ª com del comprom¨ªs hist¨°ric amb la Democr¨¤cia Cristiana del PCI a It¨¤lia, van assenyalar b¨¦ els l¨ªmits dels referents que havia pres el nostre Partit Comunista.

Ha plogut molt des de llavors i avui assistim a la possibilitat d'alterar el mapa pol¨ªtic a Espanya en una direcci¨® transformadora. Per¨° aix¨° no t¨¦ res a veure amb l'esquerra. L'esquerra segueix socialment i culturalment arraconada. La clau del moment excepcional que vivim est¨¤ en la polititzaci¨® de la frustraci¨® d'expectatives dels sectors mitjans, davant el seu empobriment progressiu. Si el 15-M va servir d¡¯alguna cosa va ser per expressar aquella frustraci¨®. El 15-M va assenyalar els ingredients d'una possibilitat impugnat¨°ria caracteritzada pel rebuig a les elits pol¨ªtiques i econ¨°miques dominants, per¨° aquell nou sentit com¨² resultava inaprehensible sota les categories esquerra-dreta; una cosa que els caps de l'esquerra pol¨ªtica no van acceptar.

Malgrat que el PP va guanyar les eleccions del 2011, ja llavors es percebien elements de crisi en el sistema de partits. Abans de la nostra irrupci¨®, les enquestes assenyalaven la disminuci¨® dels suports electorals del PP i del PSOE. Davant la nova conjuntura, Esquerra Unida va tenir la seva oportunitat; n¡¯hi hauria hagut prou amb, simplement, seguir l'exemple d¡¯AGE a Gal¨ªcia. Per¨° no la va aprofitar.

L¡¯arrog¨¤ncia amb qu¨¨ IU va rebre la nostra proposta ens ha portat molt lluny

Quan vam decidir estrenar Podem pens¨¤vem que hav¨ªem de col¡¤laborar amb l'esquerra, per aix¨° vam proposar a IU i a altres forces fer unes prim¨¤ries obertes conjuntes. Cr¨¨iem que aquesta metodologia podia ser un revulsiu; es tractava que l'esquerra s¡®assembl¨¦s una mica m¨¦s a la gent. Ignor¨¤vem llavors que l'arrog¨¤ncia amb qu¨¨ es va rebre la nostra proposta ens donaria l'oportunitat d'arribar molt lluny. Seguim endavant sols i gr¨¤cies a aix¨° no ens vam veure obligats a fer concessions a les formes conservadores de l'esquerra. Gr¨¤cies que l'esquerra no va voler escoltar-nos vam poder posar en pr¨¤ctica la nostra hip¨°tesi: que la geografia que separa els camps pol¨ªtics entre esquerra i dreta feia que el canvi, en un sentit progressista, no fos possible. En el terreny simb¨°lic esquerra-dreta els que defensem una pol¨ªtica de defensa dels drets humans, la sobirania, els drets socials i les pol¨ªtiques redistributives, no tenim cap possibilitat de guanyar electoralment. Quan l'adversari, sigui el PP o el PSOE, ens anomena esquerra radical i ens identifica amb els seus s¨ªmbols, ens porta al terreny en qu¨¨ la seva vict¨°ria ¨¦s m¨¦s f¨¤cil. En pol¨ªtica, qui tria el terreny de disputa condiciona el resultat i aix¨° ¨¦s el que hem tractat de fer nosaltres. Quan insistim a parlar de desnonaments, corrupci¨® i desigualtat i ens resistim a entrar en el debat monarquia-rep¨²blica, per exemple, no significa que ens h¨¤gim moderat o que abandonem principis, sin¨® que assumim que el tauler pol¨ªtic no el definim nosaltres.

Els canvis pol¨ªtics profunds (que impliquen sempre guanyar el poder institucional) nom¨¦s s¨®n possibles en moments excepcionals com el que travessem, per¨° requereixen estrat¨¨gies precises. Nosaltres tracem la nostra a Vistalegre. Respectem les d'altres companys per¨° no ens situarem en terrenys que ens allunyin d'una majoria popular que no ¨¦s ¡°d'esquerres¡± (com potser ens agradaria) per¨° que vol el canvi.