¡®Corralito¡¯ a Gr¨¨cia

Les autoritats gregues van dictar ahir la restricci¨® gaireb¨¦ absoluta de les transaccions diner¨¤ries, el tancament dels bancs i la clausura de la Borsa. Ho van decidir aix¨ª davant l'evid¨¨ncia de la p¨¨rdua de confian?a del p¨²blic, que havia accelerat la retirada de dip¨°sits des que el primer ministre, Alexis Tsipras, va trencar amb l'Eurogrup en anunciar un refer¨¨ndum contra l'oferta europea per perllongar el segon rescat. El Govern va decidir l'estricte control de fons o corralito malgrat que, hores abans, el Banc Central Europeu (BCE) havia decidit mantenir la liquiditat d'emerg¨¨ncia que subministra (m¨¦s de 84.000 milions) als bancs grecs. Aquesta decisi¨® va alliberar les institucions europees de responsabilitat en aquesta ¨²ltima fallida de l'economia grega, va confirmar el BCE com a pilar de l'estabilitat de l'euro i va validar la interpretaci¨® que dels seus estatuts fa el seu president, Mario Draghi, enfront d'un ala dura de governadors.

La primera v¨ªctima ¨¦s la gent de Gr¨¨cia, que veu limitada la seva capacitat de retirar efectiu dels caixers a uns m¨ªnims diners a la butxaca. La segona ¨¦s l'economia grega, que comen?a a registrar un bucle similar al de l'Argentina, iniciat el 2001 i que encara mant¨¦ q¨¹estions sense resoldre. La tercera, l'¨¤rea euro, que s'enfronta a un rev¨¦s in¨¨dit almenys des de principis dels noranta amb la crisi del Sistema Monetari Europeu: s'han d'arbitrar immediatament les mesures urgents per minimitzar l'impacte de la turbul¨¨ncia en el sistema bancari dels ve?ns balc¨¤nics, la prima del risc dels perif¨¨rics i la confian?a general en la moneda ¨²nica.

La pitjor part recau sobre els grecs. Perqu¨¨ aquest tipus de crisi se sap b¨¦ com comencen, per¨° no com s'acaben. La regla ¨¦s l'imperi de la incertesa, que substitueix la previsibilitat, principal condici¨® de l'estabilitat monet¨¤ria i requisit de prosperitat econ¨°mica i social. L'exemple argent¨ª tra?a una pauta gens exclo?ble en aquest cas: primer v¨¦nen les retirades de dip¨°sits, despr¨¦s el corralito, despr¨¦s la suspensi¨® de pagaments o default, el tancament dels mercats exteriors per finan?ar el deute p¨²blic i l'activitat privada. I tot aix¨° acompanyat d'una forta crisi social i el descr¨¨dit de governants i institucions. Recuperar el punt de partida ¨¦s ardu, i en ocasions, impossible.

A difer¨¨ncia dels argentins, els grecs tenen una possibilitat d'esbiaixar aquell malson: derrotar el Govern que els hi condueix al refer¨¨ndum del proper diumenge i votar a favor de la proposta d'acord de l'Eurogrup. ?s una opci¨® dif¨ªcil, perqu¨¨ en moments crispats i emocionals, i de tanta inseguretat per a les persones, l'apel¡¤laci¨® als sentiments nacionals, a l'orgull patri¨°tic i al perill del soci caricaturitzat com a enemic exterior solen mostrar gran efic¨¤cia: de fet, ja han estat utilitzats pel Govern d'esquerra radical i dreta ultranacionalista. La tend¨¨ncia a evitar ser incl¨°s entre els tra?dors a la p¨¤tria ¨¦s molt potent. Per aix¨°, tot el que contribueixi a la transpar¨¨ncia ¨¦s clau. I ¨¦s oportun¨ªsima la reacci¨® del BCE, aix¨ª com la de la Comissi¨® Europea publicant l'oferta de l'Eurogrup que Tsipras va rebutjar, malgrat que ¨¦s tan propera a la seva.

Ara b¨¦, la paraula ¨¦s dels grecs. Ells decidiran si els conv¨¦ c¨®rrer el risc de sortir de l'euro i relegar-se a ser un rac¨® irrellevant ¡ªi hostil¡ª d'Europa.