Una mostra al MNAC reivindica els anys ¡®negats¡¯ de l¡¯art catal¨¤

¡°Una exposici¨® no pot solucionar 40 anys de retard, per¨° pot prefigurar un programa de futur, que es desplega en una ampliaci¨® de la col¡¤lecci¨® permanent fins a la d¨¨cada de 1970 i en m¨²ltiples visions monogr¨¤fiques¡±, va afirmar Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a la presentaci¨® de Del segon origen. Arts a Catalunya, 1950 -1977, una mostra que aborda un per¨ªode de la hist¨°ria de l'art catal¨¤ for?a oblidat, ja que es va quedar en una mena de llimbs despr¨¦s del tall cronol¨°gic entre el MNAC i el Macba, museu que ha cedit 81 de les 194 obres exposades i alguns dels 400 documents que esclareixen el panorama global.

¡°Aquesta mostra ¨¦s fruit d'un proc¨¦s coral que converteix el museu no nom¨¦s en un espai de legitimaci¨®, sin¨® tamb¨¦ de producci¨® de narracions historiogr¨¤fiques. Cal reescriure la hist¨°ria des d'un altre marc discursiu. Els ¨²ltims 15 anys demostren que els comissaris d'exposicions han desbordat la historiografia tradicional¡±, va assegurar Valent¨ªn Roma, comissari de la mostra juntament amb Juan Jos¨¦ Lahuerta i el mateix Serra.

La voluntat de reformular els relats m¨¦s can¨°nics ja es manifesta a la cronologia, que avan?a dos anys les dates ic¨°niques del 1948, any de creaci¨® del Dau al Set, fins ara considerat l'origen de la modernitat de manera un¨¤nime (d'aqu¨ª ve la refer¨¨ncia del t¨ªtol?Segon origen) fins al 1975, el moment ¨¤lgid del Grup de Treball. ¡°Hem decidit ampliar el focus des de la polifonia del 1950 fins al 1977 quan, despr¨¦s de la mort de Franco, Catalunya es va convertir en l'epicentre de la cultura llibert¨¤ria amb la manifestaci¨® de la CNT davant del Palau Nacional i les jornades llibert¨¤ries del Park G¨¹ell que van reunir gaireb¨¦ un mili¨® de persones¡±, va indicar Roma.

Malgrat la import¨¤ncia cronol¨°gica d'aquest enfocament i encara que es divideixi en tres grans ¨¤mbits, un per cada d¨¨cada, la mostra es constitueix ¡°com un xoc d'intensitats amb figures capaces de fer desencaixar tota una ¨¨poca¡±. ?s el cas de Josefa Tolr¨¢, representada per una tela brodada, que juntament amb un m¨°bil de Mois¨¨s Vill¨¨lia ¨¦s l'inici d'un recorregut ple de sorpreses, di¨¤legs imprevists i obres rescatades d'un oblit injust. En destaquen el tr¨ªptic en homenatge a Sartre d'Armand Cardona, la pintura col¡¤lectiva que el Grup Gallot va realitzar a la pla?a Catalunya el 1960, la pel¡¤l¨ªcula Pintura de Ton Sirera, les maquetes de Clav¨¦ per a Roland Petit, uns curiosos collages tridimensionals del jove Barcel¨® i un maniqu¨ª manipulat amb la introducci¨® de la radiografia d'un crani a l'est¨®mac d'Am¨¨lia Riera. Hi ha 109 artistes i no hi poden faltar noms com el de Mir¨®, Dal¨ª i T¨¤pies, per¨° es presenten des d'un altre punt de vista que no els atorga especial protagonisme. ¡°Volem que el p¨²blic experimenti la dispersi¨® i la complexitat de l'¨¨poca, perqu¨¨ valorar una obra tamb¨¦ significa q¨¹estionar-la¡±, va apuntar Serra.

Despr¨¦s de destacar el paper dels museus comarcals com el Balaguer de Villanova, que atresora importants obres dels anys 60, el director del MNAC ha reivindicat la necessitat d'una ampliaci¨® del museu, aix¨ª com de ¡°m¨¦s diners i m¨¦s col¡¤leccions¡±. ¡°Ja no toca embarcar-se en projectes fara¨°nics, per¨° habilitar un pavell¨® que ja est¨¤ concebut per a exposicions ¨¦s barat i r¨¤pid i ens permetria recuperar l'espai del Palau Nacional actualment dedicat a les mostres temporals per ampliar la col¡¤lecci¨®¡±, va indicar Serra, al¡¤ludint al pavell¨® que es troba al costat de la Fundaci¨® Mies van der Rohe. Tamb¨¦ va revelar el pressupost de la mostra, 220.000 euros, tot un m¨¨rit si tenim en compte la gran recerca i l'exhaustiu cat¨¤leg que l'acompanya.