L¡¯h¨²ssar de Josefina

Creia que ho sabia tot sobre els h¨²ssars fins que l'altre dia em vaig assabentar amb gran sorpresa i cohibici¨® que el tinent (i despr¨¦s capit¨¤) Louis Hippolyte Charles plantava margarides al crypsimen ¨Cun cultisme que significa exactament aix¨° que us esteu imaginant¨C de Josefina. Aquesta activitat jardinera era nom¨¦s un dels passatemps er¨°tics ¨Cdignes de Lady Chatterley i del seu guardabosc¨C als quals es lliuraven la ja llavors dona de Napole¨® i el seu amant, un h¨²ssar ben guapo; un veritable esport de risc si es t¨¦ en compte que al marit, heroi d¡¯Arcole i futur emperador dels francesos, el feia enfadar notablement que l¡¯anomenessin, encara que ho fessin en veu baixa (!), le g¨¦neral cornaparte. Napole¨®, per cert, solia acabar les seves enceses cartes a Josefina amb un ¡°J'embrasse ta petite for¨ºt noire¡± tan sentit com inesperat. I jo que pensava que la frase m¨¦s inspirada del cors era "Fran?a nom¨¦s admira l'impossible"!

A mi, entusiasta seguidor dels relats militars tipus La batalla, de Patrick Rambaud, 1812: La tr¨¢gica marcha de Napole¨®n sobre Mosc¨², d¡¯Adam Zamoyski, o el que estic llegint ara, l¡¯incre?ble Waterloo del novel¡¤lista Bernard Cornwell reciclat a historiador, les aventures amoroses de l'¨¨poca no em deien res. Res comparable a una bona c¨¤rrega de cavalleria... Tot i aix¨°, fa poc, quan vaig visitar l¡¯Hermitage d¡¯Amsterdam la formidable exposici¨® Alexander & Napoleon & Josephine (fins al 8 de novembre, no us la perdeu), que dibuixa la relaci¨® del trio (el tsar admirava l'emperador abans de convertir-se en enemics i va vetllar per l'emperadriu despr¨¦s de la caiguda de Bonaparte), la meva inclinaci¨® natural pels fets b¨¨l¡¤lics napole¨°nics s¡¯ha obert a altres interessos diferents.

Bonaparte era d'una fogositat artillera i l¡¯encenia encara m¨¦s la per¨ªcia amat¨°ria de la seva esposa criolla

D'entrada, em va captivar, a l'exposici¨®, el gran desplegament d'uniformes, espases, pistoles i banderes. I ¨¦s que tenen el sabre que va usar l'emperador a Marengo, el bast¨® de mariscal de Davout i la famosa ¨¤guila del 4t Regiment d'Infanteria de l¨ªnia capturada per la cavalleria de la gu¨¤rdia imperial russa a Austerlitz! En plena immersi¨® ¨¨pica (l'estendard dels cosacs d¡¯Astrakhan!), em vaig sorprendre a mi mateix admirant un meravell¨®s vestit femen¨ª de batista i seda i de tall imperi que una vegada posat no havia de deixar res, per¨° res, a la imaginaci¨®. Submergit en pensaments irreprodu?bles vaig acabar topant amb un quadre de Josefina que semblava que em somreia burleta, sense obrir gaire la boca ¨Ci ¨¦s que se sap que tenia molt mala dentadura¨C.

Marie Jos¨¨phe Rose de Tascher de La Pagerie (1763-1814), nascuda a Trois-?lets, a la Martinica, ja era una dona madura quan el seu protector Barras, que en aquell temps era el seu amant, la va posar, fatigat, en bra?os del jove Bonaparte. V¨ªdua ¨Cdel general Alexandre de Beuharnais, guillotinat¨C, mare de dos fills i sense fortuna per¨° c¨¨lebre per l¡¯ardor que la caracteritzava, Josefina (a qui Napole¨® va rebatejar amb aquest nom) es va casar amb el prometedor general cors com a modus vivendi, falsificant la seva edat quatre anys i decidida a seguir passant els dies de cintura en avall a la seva feli? manera. Al principi la van afalagar la passi¨® i la gelosia de le Petit Cabron, com diria Arturo P¨¦rez-Reverte.

Bonaparte, poc experimentat (l'historiador Andrew Roberts el qualifica d¡¯¡°inepte sexual¡±), era d'una fogositat artillera, i ¨¦s que per alguna cosa la seva arma preferida era el can¨®, i l¡¯encenia encara m¨¦s la proverbial per¨ªcia amat¨°ria de la seva veterana esposa criolla, una de les t¨¨cniques de la qual era el ziga-zaga (?).?Aquestes t¨¨cniques sembla que devien ser en realitat poc necess¨¤ries ja que Bonaparte era d'anar directe a l'objectiu -fossin els prussians o la selva negra-, i amb prou feines treta la m¨¤ de la pitrera ja te l'havia posat al damunt. ?s c¨¨lebre l'an¨¨cdota de la nit de noces en qu¨¨?mentre el general atacava amb tot, el gosset de la seva dona, Fortun¨¦, li va clavar un tra?dora mossegada a la rereguarda, cosa que va provocar tal crit a Napole¨® que Josefina va pensar, contenta, que el seu marit venait d¡¯atteindre l¡¯extase.

M¨¦s tard, Josefina va estar encantada que el seu chat bott¨¦, com ella l¡¯anomenava, marx¨¦s a combatre a It¨¤lia (s'explica que li va regalar un petit anell de p¨¨ls del pubis trenats perqu¨¨ se'l col¡¤loqu¨¦s com un ¨ªntim nomoblidis al voltant del membre ¨Cavui n¡¯hi hauria prou amb una autofoto¨C), i va tornar a la seva rutina d'amants, una llarga llista entre la qual hi havia, segons algunes fonts, un jardiner, diversos ajudants de camp i fins i tot alguns negres, cosa ex¨°tica per a l'¨¨poca, i fins Murat. Consumit entre la gl¨°ria i un irrefrenable desig per la seva dona, Bonaparte no parava d'escriure a Josefina cartes que fan posar vermell i que ofereixen una perspectiva diferent del vencedor de Wagram, Marengo i Austerlitz (¡°et beso els pits i m¨¦s a baix, molt m¨¦s a baix¡±; ¡°vinc dem¨¤, no et rentis¡±).

Quan el general descobreix la infidelitat, amena?a amb afusellar l'oficial

Mentre Napole¨® lluita a It¨¤lia ¨¦s quan el beau lieutenant Hippolyte (nascut a Romans el 1772) fa la seva aparici¨®, que immediatament es converteix en amant de Josefina, sedu?da per la seva cara bonica i el seu car¨¤cter encantador i divertit, per no parlar de com atrau un h¨²ssar en uniforme i m¨¦s si ¨¦s h¨¤bil a acariciar l'as de tr¨¨vol, com es deia llavors. Malgrat que tot Par¨ªs coneix l'affaire, Josefina no dubta a endur-se Hippolyte a It¨¤lia amb ella quan Bonaparte la reclama. El mateix Napole¨® eleva el jove a capit¨¤ del 1r Regiment d'H¨²ssars, per¨° quan descobreix que est¨¤ embolicat amb la seva dona l¡¯escomet en un atac de r¨¤bia i amena?a d'afusellar-lo. Josefina aconsegueix calmar el general i segueix amb Hippolyte mentre Bonaparte marxa a la conquesta d¡¯Egipte. Quan s¡¯assabenta que la parella continua el seu idil¡¤li, decideix divorciar-se i nom¨¦s amb les s¨²pliques prometedores de la seva dona, que deixa definitivament l'h¨²ssar, es decideix a no fer-ho.

La hist¨°ria no t¨¦ cap final edificant: Hippolyte va tenir una vida molt profitosa, va adquirir terres (sembla que amb diners d¡¯assumptes t¨¨rbols) i fins i tot un castell, i va sobreviure a les guerres napole¨°niques ¨Ccosa que era ben dif¨ªcil si s¡¯era h¨²ssar de cor¨C i als mateixos Napole¨® i Josefina, fins que va morir el 1837, ric i fins i tot fam¨®s (va servir d¡¯inspiraci¨® a Balzac a un dels seus personatges). Quin un, l¡¯h¨²ssar!