Cinc d¨¨cades d¡¯amor

El gran dia de Serrat estava a punt de comen?ar, podem imaginar-nos l'artista posant-se, al camerino, l'americana negra en una nit t¨°rrida que cridava a portar m¨¤niga curta. Per¨° Serrat ¨¦s un artista dels d'abans, d'aquests que respecten un escenari fins i tot amb la vestimenta. Ha estat el primer dels seus cinc concerts seguits al Grec, un per cada deu anys de carrera que el cantant del barri barcelon¨ª del Poble Sec celebra al festival. Cinquanta anys. No, cap temps passat no t¨¦ per qu¨¨ ser millor. Les entrades estan exhaurides per a tots els recitals.

No s'ha vist cap buit en tot el teatre, que ha tingut el cel per sostre i una paret rocosa que s'eleva com els sospirs?per fons d'escenari. El p¨²blic, rendit des del principi, ha comen?at a evocar el passat com¨² que Serrat va estendre amb Can?¨® de bressol, va esculpir a?Mi ni?ez?i va rubricar amb Temps era temps, particularment aplaudida quan Serrat va deixar anar, de mem¨°ria, "Basora, C¨¦sar, Kubala, Moreno i Manch¨®n", cinc noms m¨ªtics ara actualitzats en un nou pante¨® blaugrana. I ¨¦s que un gran actiu de Serrat ¨¦s que viu la mem¨°ria com un record vital que d¨®na sentit al present i gens marcat pel ressentiment, un dels recursos que han elevat la seva popularitat m¨¦s enll¨¤ del simple ¨¨xit, i que ha fet que sigui reconegut com un dels nostres per als qui, com ell mateix, tenen la motxilla de la vida, si m¨¦s no, intervinguda.

I el concert ha continuat en aquest vaiv¨¦ desorganitzat cronol¨°gicament que suggereix la qu¨¤druple Antolog¨ªa desordenada, en un viatge del present al passat sense sobresalts que evidencia que hi ha un fil que uneix totes les can?ons, gaireb¨¦ com si en fossin una de sola. Plantat a l'escenari, separat dels seus cinc m¨²sics, vestit de negre i amb l'ombra doblement projectada pels focus dels laterals, Algo personal?l'ha fet sumar-se al malestar generat per tanta cobd¨ªcia, Barcelona i jo?ha fet que es rend¨ªs davant la seva ciutat, Me'n vaig a peu i Pare han establert el vincle amb els seixanta i els setanta, per¨° despr¨¦s hem entrat al nou segle amb ?s capritx¨®s l'atzar,?i llavors Noa ha sortit a l'escenari a cantar-la amb ell.

L'apoteosi s'ha reservat per al final. Mediterr¨¢neo, Seria fant¨¤stic, Res no ¨¦s mesqu¨ª, Cantares, el seu m¨ªtic?Hoy puede ser un gran d¨ªa, que s'ha confirmat, i la joia de la corona, Paraules d'amor. Serrat ha cantat, en catal¨¤, "paraules d'amor, senzilles i tendres / no en sab¨ªem m¨¦s, ten¨ªem quinze anys", i senyores de totes les edats, com una que amb prou feines ha pogut contenir les ll¨¤grimes, la cantaven amb la veu tremolosa. Ha estat tan bonic que nom¨¦s per coses com aquesta ja val la pena pagar l'entrada. Ha estat tan simb¨°lic que hem ent¨¨s per qu¨¨ Serrat ¨¦s molt m¨¦s que Joan Manel Serrat, el cantant.