Samanta Villar: ¡°La prostituci¨® ¨¦s digna¡±

La periodista Samanta Villar (Barcelona, 1975) ¨¦s taxativa: "La prostituci¨® ¨¦s digna". I afirma que el motiu pel qual qui l'exerceix lliurement no ¨¦s capa? d'explicar-ho o de sentir-se orgull¨®s de la seva professi¨® ¨¦s l'"estigma social" que l'envolta. En el seu primer llibre, Nadie avisa a una puta?(Libros del K.O., 2015), Villar relata la hist¨°ria de set dones que exerceixen la prostituci¨®: sis expliquen que ho fan perqu¨¨ aix¨ª ho han decidit, una setena ¨¦s v¨ªctima del tr¨¤fic d'¨¦ssers humans i va patir un calvari fins arribar a Barcelona.

Villar ha dedicat cinc estius de la seva vida a escriure el seu primer llibre, que li va proposar un amic. Despr¨¦s de tot aquest proc¨¦s t¨¦ una idea ferma de com abordar el tema de la prostituci¨®, que a Espanya es mou en terra de ning¨², en l'alegalitat. "Tot el que no ¨¦s il¡¤legal ¨¦s legal", afirma Villar, que proposa treballar en tres flancs: regularitzar-la, lluitar contra les desigualtats i aconseguir una normalitzaci¨® social.

Pel seu llibre desfilen Montse Neira, una prostituta que fa anys que reivindica la seva condici¨® de professional del sexe, diverses joves que treballen en un club, una dona que acaba trobant l'amor en un client, una prostituta que ha de deixar el pis perqu¨¨ la compet¨¨ncia ¨¦s molt dura, una dona gran que subsisteix dels tres clients fidels que li queden despr¨¦s de tants anys, una escort... Hist¨°ries en profunditat que busquen trencar "l'estigma" que tota dona que es prostitueix est¨¤ en una situaci¨® de tr¨¤fic de persones. Malgrat que n'hi ha que s¨ª que ho estan, i surten al llibre. "Per¨° s¨®n coses diferents", adverteix la periodista.

"No hi ha professions millors que d'altres. Aix¨° ¨¦s una construcci¨® social", repeteix Villar, que creu que per ser puta has de servir per fer-ho. "Has de ser molt forta, tenir dots socials... I, esclar, que t'agradi el sexe, si no...". A Nadie avisa a una puta?es pot sentir la veu de les dones, i en algunes ocasions resulta sorprenent. ??