El pen¨²ltim burg¨¨s

Leopoldo Rod¨¦s, empresari, mecenes, amfitri¨®, ha mort avui als 80 anys en un malaurat accident de tr¨¤nsit. Rod¨¦s deixa soles moltes persones, perqu¨¨ va acollir tothom. Rara esp¨¨cie del millor d¡¯una burgesia barcelonina i catalana en proc¨¦s d¡¯extinci¨®, va encarnar els seus valors m¨¦s cl¨¤ssics (esfor? personal, obertura mental, cosmopolitisme de maneres) i va pugnar per ressuscitar-los. Innovar encara que molesti, escoltar l¡¯ins¨°lit, integrar els diferents, i fins i tot els oposats, aquests eren els seus lemes, que va practicar amb valor fins ahir mateix.

Com a empresari individual, va aterrar amb ¨¨xit en un sector vol¨¤til, curi¨®s i din¨¤mic, caracter¨ªstiques que tant li convenien: la comunicaci¨® i la publicitat. Va muntar un imperi, Media-Planning, que va fer despr¨¦s el salt internacional en entroncar amb els francesos d¡¯Havas, on ell ¨Ci ara, els seus¨C segueixen exercit un paper de primera l¨ªnia. Com a empresari que mirava m¨¦s enll¨¤ de la seva pr¨°pia companyia, va agrupar els interessos dels seus col¡¤legues a l¡¯Institut de l¡¯Empresa Familiar, i va aconseguir dels governs de Felipe Gonz¨¢lez un estatut societari espec¨ªfic per a la petita empresa, cosa indispensable en un pa¨ªs sotm¨¨s a l¡¯estreta dualitat de la gran multinacional i el petit taller minimalista de l¡¯aut¨°nom.

Rod¨¦s ha seguit sempre una norma de conducta contr¨¤ria al seguidisme, al gregarisme i a la inanitat que molts dels qui s¨®n rics (com ell) es figuren com a paradigma ideal de la mis¨¨ria moral remunerativa. Res de la seva ciutat no li va ser ali¨¨. Com a coetani dels ¨²ltims ep¨ªgons de la dictadura i els primers trencadors de la democr¨¤cia, va triar ser pont, i per les seves catifes transitaven ambdues tribus. Joan Antoni Samaranch i Pasqual Maragall van trobar en ell (i en la seva fam¨ªlia) propici terreny de trobada i arbitratge on van forjar el suport de les empreses als Jocs Ol¨ªmpics, la diluci¨® dels recels de la vella casta mundial davant dels dirigents que emergien, la pissarra on compartir dissenys, i el plat escarit i gust¨®s i el m¨¦s equilibrat Dry Martini de tota la Pen¨ªnsula. Sempre hi va ser quan va fer falta. Emocionat, discret, acompanyant la torxa el 5 de juny del 1992, en l¡¯Ol¨ªmpia avui patidora. Com a ciutad¨¤ honrat de Barcelona, deixant la pell en altres envits, l¡¯Olimp¨ªada Cultural, la creaci¨® del Museu d¡¯Art Contemporani (en un model consorciat publicoprivat m¨¦s que original, llavors), en qu¨¨ tant l¡¯ha acompanyat la seva (ferma i discreta) dona, Ainhoa. En la resurrecci¨® del Liceu incendiat per un atzar est¨²pid.

Per¨° contra tota idea parroquialista, que detestava sense una mala paraula cap a les persones que la sostenien (i sostenen), Rod¨¦s va seguir el deixant de l¡¯empresariat catal¨¤ que solia crear mercat espanyol, des del barcelonisme apassionat i la catalanitat cautelosa. Va enlla?ar amb els March ¨Cquan ja eren el s¨ªmbol de l¡¯empresariat m¨¦s liberal¨C i va encap?alar el Banc del Progr¨¦s. Va sintonitzar fins a l¡¯¨²ltima corxera amb Jes¨²s Polanco i es van fer confrares en l¡¯aventura televisiva de Canal Plus. Es van donar suport i esfor? personal. I afecte. I ho va pagar car, com a ¨²nic empresari espanyol (amb Polanco i el seu llavors adl¨¤ter, Juan Luis Cebri¨¢n) al qual el caudillisme li va prendre durant molt temps el passaport, aquell tipus de petita venjan?a pr¨°pia del baixaznarisme. I despr¨¦s va donar suport tant com va poder a la internacionalitzaci¨® de La Caixa, emprant a fons la seva relaci¨® amb Carlos Slim. Per¨° no posava m¨¦s inter¨¨s en aquesta gent poderosa que en els intel¡¤lectuals, els artistes, els periodistes i bohemis, als quals escoltava a la seva gran taula d¡¯amfitri¨® embadalit, delectant-se entre els seus quadres de T¨¤pies i de Blas de Ledesma. Abans que un dividend, preferia una idea o una frase de fortuna. Pen¨²ltim burg¨¨s, que alg¨² reculli la teva entranyable sembra.