¡°Si no actuem de pressa, la zona euro deixar¨¤ d¡¯existir d¡¯aqu¨ª a 10 anys¡±

Emmanuel Macron (Amiens, 1977), titular d¡¯Economia, ¨¦s el ministre m¨¦s jove del Govern franc¨¨s i probablement el m¨¦s brillant, per¨° tamb¨¦ el m¨¦s controvertit. Els cr¨ªtics del Partit Socialista el titllen de ¡°liberal¡± per la seva llei per modernitzar l'economia, aprovada definitivament aquest dijous per decret. En aquesta entrevista, feta al seu despatx unes hores abans de marxar de visita a Espanya, afirma que ell est¨¤ a favor de reformar, per influir en la ¡°transformaci¨® ideol¨°gica¡± de l'esquerra.

Pregunta. Despr¨¦s d'11 mesos com a ministre i amb nom¨¦s 37 anys, ha decidit ja continuar en la pol¨ªtica?

Resposta. M'agrada el que faig, que ¨¦s canviar moltes coses. Aquesta etapa em d¨®na l'oportunitat de canviar l¨ªnies de treball, de reformar, i d'intentar tamb¨¦ una renovaci¨® ideol¨°gica de l'esquerra a Europa. M'interessa una obertura, una modernitzaci¨®, una transformaci¨® ideol¨°gica de l'esquerra.

P. Quin ¨¦s avui el paper d'aquesta esquerra?

R. Ser d'esquerres, socialdem¨°crata, ¨¦s poder modernitzar l'economia, donant import¨¤ncia a la just¨ªcia social. En el cas de Fran?a, aportar prou inversi¨®, mantenir l'ocupaci¨®, eliminar bloquejos...

P. Hi ha tamb¨¦ una crisi d'identitat en l'esquerra?

R. Els automatismes que podia tenir l'esquerra tradicional ja no s¨®n v¨¤lids. Ser d'esquerres a Fran?a era ser el partit de l'expansi¨® de drets amb m¨¦s diners p¨²blics, per¨° aix¨° ja no ¨¦s possible. D'altra banda, el partit que m¨¦s diners p¨²blics ha gastat ha estat la dreta de Nicolas Sarkozydurant cinc anys. Hi havia una crisi, per¨° aquella crisi no justificava la mateixa despesa a Alemanya o It¨¤lia. L'esquerra ha de pensar ara de manera diferent. Ha de ser el partit de l'emancipaci¨® pel treball i solidaritat. Tot el bagatge de l'esquerra ha de ser revisat pel que fa a la igualtat.

P. Est¨¤ canviant el Partit Socialista?

R. Aix¨° espero.

P. De ser socialdem¨°crata a ser socioliberal?

R. Espero que es converteixi en socialdem¨°crata.

P. Els seus cr¨ªtics diuen que vost¨¨ ¨¦s liberal.

R. Les etiquetes importen poc. Em s¨®n indiferents. I jo assumeixo plenament les coses. I no cal estar en l'ambig¨¹itat. El liberalisme pol¨ªtic ¨¦s un element de l'esquerra. L'esquerra ¨¦s el partit de l'emancipaci¨® i la llibertat, en coordinaci¨® amb la solidaritat. Si no, l'esquerra es converteix en un partit conservador.

P. Com descriuria la situaci¨® a Europa?

R. Europa viu un moment de veritat hist¨°rica. Als nostres pa?sos, perqu¨¨ hem de fer reformes. Per nosaltres mateixos i per Europa. A Fran?a, per descomptat. Sense una Fran?a forta, no hi haur¨¤ una pol¨ªtica europea constructiva d'altura. ?s el moment de la veritat perqu¨¨ la zona euro revela les ambig¨¹itats que es van acceptar fa deu anys.

P. Les ambig¨¹itats de la moneda ¨²nica.

R. S¨ª. Hem compartit una moneda mentre s'ampliaven les diverg¨¨ncies econ¨°miques. Les nostres economies s'han allunyat igual que els nostres pobles. Des del no franc¨¨s i holand¨¨s a la Constituci¨® europea fa deu anys, no hi ha hagut aven?os importants en la UE. La crisi grega ¨¦s el s¨ªmptoma d'un problema molt m¨¦s profund. El s¨ªmptoma que la zona euro no t¨¦ mitjans per arribar fins al final. No ha creat els mecanismes de solidaritat que ha d'acompanyar una zona monet¨¤ria. ?s un projecte pol¨ªtic que s'ha quedat nom¨¦s en una zona de canvi. Hem posat en gran risc la zona euro. La sortida de l'euro de Gr¨¨cia no seria nom¨¦s una fallada econ¨°mica, sin¨® pol¨ªtica. No fer tot el possible perqu¨¨ Gr¨¨cia es mantingui a la zona euro ¨¦s acceptar una reculada d¡¯Europa.

P. I com ha gestionat Syriza el problema?

R. A Fran?a hi ha una visi¨® rom¨¤ntica. El discurs de la solidaritat ha d'estar acompanyat del de la responsabilitat. Hem d'abordar les arrels, l'origen del problema de la zona euro. Per aix¨°, vaig fer propostes amb el ministre alemany Sigmar Gabriel. Vam proposar pistes. Sobretot cal tenir una agenda de converg¨¨ncia econ¨°mica, fiscal, de mercat laboral, un model social, pol¨ªtiques de solidaritat...

P. Vost¨¨ prefereix una Europa a dues velocitats.

R. Ja existeix, per¨° jo proposo una Europa de doble projecte m¨¦s que de dues velocitats. I afegeixo que l¡®statu quo de la zona euro no ¨¦s possible. No moure's ¨¦s acceptar que la zona euro deixi d'existir d¡¯aqu¨ª a 10 anys. El debat cal fer-lo democr¨¤ticament. Si no actuem r¨¤pid, la zona euro es dissoldr¨¤. O anem m¨¦s lluny o tot es desmuntar¨¤. L¡¯statu quo i l'ambig¨¹itat ens condueixen a la demolici¨® de la zona euro.

P. Exerceix avui Fran?a el pes que li correspon en la Uni¨® Europea?

R. El president Hollande va fer propostes importants en la primavera del 2013. Fran?a ha de tenir un paper hist¨°ric. Hem d'avan?ar. Hem de construir amb altres pa?sos un projecte renovat m¨¦s enll¨¤ de la crisi grega.

P. I quina ha de ser ara la soluci¨® per a Gr¨¨cia?

R. Un comprom¨ªs. Amb reformes ambicioses a c¨¤rrec de Gr¨¨cia, per¨° que no destrueixi l'economia del pa¨ªs, que ja ha sofert molt a causa de l'austeritat. Ha d'aprofundir en les seves reformes estructurals. M¨¦s competitivitat no significa m¨¦s austeritat. I far¨¤ falta alleugerir la c¨¤rrega del deute per no ofegar l'economia grega. I inversions importants perqu¨¨ seran essencials per sostenir el creixement.

P. Vost¨¨ va apostar immediatament per no trencar el di¨¤leg i per no pretendre un nou Tractat de Versalles amb Atenes.

R. Vam descartar aquest risc immediatament i vaig dir que calia mantenir oberta la porta de la negociaci¨®, del di¨¤leg. ?s necessari per a Tsipras i per a Europa. Va guanyar el no i Tsipras no ha estat arrogant. Tsipras s'ha comportat intel¡¤ligentment en proposar tornar a la taula de negociaci¨®. Era important reprendre el di¨¤leg.

P. Per¨° vost¨¨ tamb¨¦ ha estat molt cr¨ªtic amb Syriza.

R. S¨ª. El desafiament avui consisteix a ajudar Gr¨¨cia sense crear la sensaci¨® en altres pa?sos que han fet esfor?os, com Espanya i Portugal, que tot resulta m¨¦s f¨¤cil quan fas un torcebra?. Aix¨° ¨¦s molt important per mi, i per aix¨° he tingut un discurs dur amb Syriza, que no sempre ha estat plenament cooperatiu. Ja s¨¦ que el que dic no agrada a molta gent, per¨° crec que va cometre un error de fons. Alguns opinen que, per defensar Gr¨¨cia en l'euro, cal considerar Tsipras un heroi formidable. No ¨¦s el cas.