La Dharma continua igual

Han passat quaranta anys, per¨° la Dharma continua igual. S¨ª, ¨¦s cert, no hi ha tantes cabelleres pr¨°pies d'Angela Davis ¨Cara en queden dues per¨° molt menys salvatges¨C i falten f¨ªsicament dos membres que han desdibuixat el contorn de grup familiar que malgrat tot encara mant¨¦ la banda, per¨° a la festa de celebraci¨® de quatre d¨¨cades de m¨²sica hi havia moments que semblava que no havia canviat res. No externament, l¨°gicament, per¨° pel que fa a l'entorn ideol¨°gic del grup i a la seva forma d'expressar-ho, com si la just¨ªcia fos el m¨¦s natural en la subst¨¤ncia humana i la injust¨ªcia un invent maquiav¨¨l¡¤lic de quatre senyors molt dolents, s¨ª que es podia palpar una mena d'ingenu?tat hippie deliciosa. Els temps han canviat i s'imposen sarcasme i incredulitat, per¨° la Dharma no ent¨¦n de res m¨¦s que no sigui un humanisme reivindicatiu ara bressolat per un independentisme que sembla la purga de Benito. Quatre d¨¨cades no els han mogut. ¡°Contra el fusell, un somriure¡±.

I en aquests quaranta anys la Dharma ha anat accentuant de mica en mica el seu car¨¤cter festiu, de rondalla, de marching band made in Sants. Tot i que la sala Oval del MNAC t¨¦ de festiu el que la Dharma t¨¦ de heavy metal, el grup dels Fortuny va connectar amb el p¨²blic quan aquelles melodies que ¨¦s igual que es titulin Inanna, Correfoc o Ball llun¨¤tic perqu¨¨ tothom les reconeix com a Dharma, incitaven el p¨²blic a posar-se dempeus. Ho va fer per vegada primera amb Carlos N¨²?ez, un dels convidats de la nit, que amb la seva gaita va insuflar ¨¤nims a un p¨²blic ja m¨¦s granat que va arribar al concert amb una retenci¨® d'aplaudiments als quals va haver de donar sortida durant l'actuaci¨®. ?s cert que el so no hi va ajudar ¨Csonoritzar un espai com l'Oval ¨¦s molt complex¨C per¨° tampoc va resultar tan lamentable perqu¨¨ la festa result¨¦s incompleta.

Entre lectures de poemes del desaparegut Josep Fortuny ¨Cse'n van encarregar Muriel Casals, Empar Moliner i Montserrat Carulla¨C i la desfilada de convidats ¨CToti Soler, Blaumut i l'abans esmentat N¨²?ez¨C, la festa nom¨¦s va tenir com a lleuger contratemps l'execuci¨® de composicions menys ballables, dictades per un entorn no tan favorable com l'aire lliure. Tot i aix¨°, les cadires es van fer innecess¨¤ries a partir de la meitat del concert i ja tot va ser celebraci¨®. Celebraci¨® i record als que ja no hi s¨®n, un altre dels llocs comuns d'un grup realment ins¨°lit. Han aconseguit ser per a molts tan representatius de Catalunya com les tres p de Sisa: ¡°Patir, pagar i pencar¡±.