Atrapat al seu laberint

Qui podia imaginar quan, la tardor del 2012, Mas va convocar eleccions per obtenir el lideratge del proc¨¦s sobiranista que tres anys m¨¦s tard estaria lluitant per no quedar excl¨°s d'un proc¨¦s electoral que nom¨¦s ell pot convocar? ?s la deriva d'un proc¨¦s que el president va voler fer seu, per¨° que no va controlar mai, perqu¨¨ no va encertar ni en els temps ni en el c¨¤lcul de les relacions de forces.

Artur Mas mai s'ha sostret a un clima pol¨ªtic amb tend¨¨ncies man¨ªaco-depressives, en qu¨¨ es passa amb molta facilitat de l'euf¨°ria al pessimisme. Despr¨¦s del moment culminant del 9-N, va abaixar el to col¡¤lectiu. Molta gent ¨¦s sensible al projecte independentista a condici¨® que no tingui costos i la sensaci¨® que l'esfor? per arribar al capdamunt no tenia recompensa va produir desmobilitzaci¨® i desencantament.

Artur Mas va intentar al?ar els ¨¤nims amb la seva proposta de llista ¨²nica entorn de la seva figura, emparada en una doctrina, molt repetida al seu entorn, que sost¨¦ que aquests processos sempre necessiten el poder d'arrossegament d'un lideratge fort i que la unitat suprapartidaria d¨®na un plus electoral determinant. Per¨° els lideratges ni s'imposen ni es decreten, es conquisten. A mesura que s'acostava el 27-S, es va estendre la idea que el proc¨¦s anava a la deriva. I Artur Mas va aprofitar la circumst¨¤ncia per recuperar la seva vella idea de la llista ¨²nica.

En un gest d'aparent generositat a favor de l'inter¨¨s superior, es va declarar disposat a no encap?alar-la. I en un sorprenent desistiment de responsabilitats, va transferir a l'ANC i a ?mnium la tasca d'organitzar la llista. Ara est¨¤ atrapat al laberint que ell mateix ha constru?t: llista ¨²nica s¨ª, per¨° sense pol¨ªtics. I es posa en evid¨¨ncia: ¡°No poso condicions per encap?alar la llista. Una altra cosa ¨¦s que ni tan sols en formi part. Jo no far¨¦ qualsevol cosa¡±.

Artur Mas va veure en el proc¨¦s l'oportunitat de renovar l'hegemonia del nacionalisme moderat. La intransig¨¨ncia de Madrid li va reduir els espais i Mas va respondre amb dues acceleracions precipitades que van deixar alguns aliats al marge. Ara ¨¦s ell qui es pot quedar pel cam¨ª. Mas ha estat sempre en el punt de mira. Descavalcar-lo va ser l'objectiu del Govern espanyol d'en?¨¤ que va comprendre que no est¨¤vem davant un episodi m¨¦s de l'estrat¨¨gia pujolista i que el que calia pagar perqu¨¨ renunci¨¦s a la seva aposta era massa car. Es va imposar la falsa idea que si es carregaven Mas el proc¨¦s s'acabava.

Artur Mas va veure en el proc¨¦s l'oportunitat de renovar l'hegemonia del nacionalisme moderat

Els envits van disminuir quan, a principis d'aquest any, es va estendre a Madrid la idea que el sobiranisme anava de mal borr¨¤s, per¨° les amenaces judicials segueixen aqu¨ª. Artur Mas va buscar refor?ar-se amb el lideratge del proc¨¦s, provocant els recels i les resist¨¨ncies dels seus propis socis. Amb la seva aposta per la llista amb el president, s'ha posat la soga al coll. I ara lluita pat¨¨ticament per treure-l'hi.

El sobiranisme est¨¤ en fase de desconcert, amb una considerable confusi¨® de papers entre partits pol¨ªtics i organitzacions civils. Com sortir de l'embolic? Les CUP han rebutjat entrar en ¡°la din¨¤mica de les cimeres espectacle¡± i Artur Mas s'ha vist obligat a suspendre la reuni¨® que havia d'afrontar el conflicte de les llistes. La pol¨ªtica catalana ha empr¨¨s una deriva que nom¨¦s aporta desprestigi i desorientaci¨®.

Darrere de les sobreactuaciones de Mas s'aprecia un allunyament creixent de la realitat. Pol¨ªtica o joc? En un caf¨¨ parisenc, Sartre observa el noi que serveix les taules: ¡°T¨¦ un gest viu i sostingut, una mica massa prec¨ªs, una mica massa r¨¤pid, va cap als consumidors amb un pas una mica accelerat, s'inclina amb massa pressa, la seva veu, els seus ulls expressen una sol¡¤licitud excessiva pel que ordena el client, en fi, aqu¨ª est¨¤, tractant d'imitar en la seva acci¨® el rigor inflexible d'algun aut¨°mat, mentre porta la seva safata amb la temeritat del somn¨¤mbul¡±. ¡°Tota la seva conducta sembla un joc¡±, subratlla Sartre. ¡°Per¨°, a qu¨¨ juga? No cal observar-lo gaire per adonar-se'n: juga a ser cambrer¡±. Aix¨ª exemplifica el fil¨°sof el que ell anomenava ¡°la mauvaise foi¡±.