L¡¯esperit de B¨¦jart dansa al Festival Castell de Peralada

La nit prometia. El Festival Castell de Peralada (Girona) comen?ava divendres la seva programaci¨® amb l'actuaci¨® del B¨¦jart Ballet de Lausanne, que des de la mort del genial creador dirigeix el seu hereu art¨ªstic, Gil Roman. Feia dies que les localitats estaven esgotades i es palpava l'emoci¨®. La nit estrellada i el m¨¤gic encant d'aquest espai esc¨¨nic predisposaven l'espectador a la nost¨¤lgia. Al llarg de les gaireb¨¦ dues hores de representaci¨®, el p¨²blic va viure diferents sensacions: gaudia del que passava a l'escenari per¨° la seva ment recordava la nits inoblidables que B¨¦jart va fer viure al m¨®n al capdavant del Ballet del Segle XX, la seva magn¨ªfica companyia.

Al programa de Peralada tancava l'actuaci¨® el fam¨®s Bolero de Ravel, joia coreogr¨¤fica que B¨¦jart va crear el 1961 i que ha estat aplaudida als millors teatres de tot el m¨®n. Aquest ballet va n¨¦ixer d'una idea de la famosa ballarina Ida Rubinstein, que va demanar a Ravel una partitura per a aquesta obra. La versi¨® que B¨¦jart va crear per al Ballet del Segle XX, i que va ballar per primera vegada la iugoslava Duska Sifnios, despr¨¨n sensualitat i viol¨¨ncia continguda. B¨¦jart confereix el protagonisme a El So, encarnat per una ballarina o ballar¨ª solista. El Ritme ¨¦s interpretat per un grup de ballarins ¨Cde vegades tot homes, de vegades tots dones¨C, que envolten al o la protagonista, enfilat en una immensa taula de color vermell. S¨®n molts els ballarins que han immortalitzat aquesta obra: el m¨¦s carism¨¤tic, Jorge Donn. A Peralada la protagonista va ser la magn¨ªfica ballarina catalana Elisabet Ros. El seu cos?estilitzat, els ulls verds i els cabells vermells, unit a la seva t¨¨cnica impecable i expressivitat, van enlluernar. La seva interpretaci¨® no va ser passional ni provocadora, sin¨® elegant. Va atreure sinuosament els homes del voltant, en una tra?ci¨® constant, fins que ells la derroten en un rapte col¡¤lectiu. Al final, els c¨¤lids aplaudiments i els sonors bravos van obligar la companyia a saludar en diverses ocasions. Carmen Mateu de Suqu¨¦, Presidenta de l'Associaci¨® Cultural Castell de Peralada, va lliurar a Gil Roman la medalla del Festival despr¨¦s de ballar Bolero.

La nit havia comen?at amb una suggestiva coreografia de B¨¦jart de 1997, Suite Barocco, amb m¨²sica del XVIII i vestuari de Gianni Versace. ?s una pe?a interpretada per tota la companyia amb un brillant estil coral. El fragment del ball dels ventalls, a c¨¤rrec de l'elenc femen¨ª, va resultar hipn¨°tic. El B¨¦jart Ballet de Lausanne est¨¤ compost per joves ballarins i no tots tenen la depurada t¨¨cnica ni la personalitat esc¨¨nica que exigia el creador marsell¨¨s. Per¨°, en conjunt, la formaci¨® va trobant el seu cam¨ª: si es compara aquesta actuaci¨® amb la que va brindar a l'Auditori de Sant Cugat el 2011, la millora ¨¦s notable. En aquesta pe?a va destacar el ballar¨ª Oscar Chac¨®n, int¨¨rpret bejarti¨¤?en tots els sentits: guapo, amb t¨¨cnica i forta personalitat esc¨¨nica. Ell ¨¦s el protagonista de l'obra, que narra la hist¨°ria d'un home que se su?cida i desperta en un m¨®n desconegut ple de sorpreses?estimulants. El va seguir Bhakti III, que el Ballet del Segle XX va estrenar el 1968. ?s una pe?a amb m¨²sica tradicional de l'?ndia inspirada en la religi¨® i filosofia d'aquest pa¨ªs. La parella protagonista, Marsha Rodriguez (Shakti) i Fabrice Gallarrague (Shiva), van enlluernar per la seva magn¨ªfica t¨¨cnica. Els developp¨¦s a la segona de Rodr¨ªguez van tallar la respiraci¨® de l'espectador. Aquestes dues obres tanquen tots els secrets del vocabulari coreogr¨¤fic de B¨¦jart i han de ser vistes com a peces de museu, si b¨¦ no tenen la for?a de Bolero, La consagraci¨® de la primavera o L'ocell de foc, per citar-ne tres del seu repertori, que han resistit millor el pas del temps.

La sorpresa de la nit va arribar amb Impromptu pour Peralada, pe?a creada per Gil Roman per al Festival. Es tracta d'un treball pertorbador i bell amb una brillant actuaci¨® coral femenina amb m¨²sica d'Erik Satie i de percussi¨®. La coreografia llueix personalitat pr¨°pia, la qual cosa demostra que Roman est¨¤ aconseguint trobar el seu propi llenguatge gestual, allunyat del seu mestre. Un llenguatge descarat, arrogant, sensual i ric en matisos, aspectes que, tamb¨¦, despr¨¨n la personalitat humana d'aquest creador.

Completaven el programa, d'una banda, 3 danses pour Tony, treball en el qual Gil Roman rendeix el seu particular homenatge a Tony Fabre, el ballar¨ª i core¨°graf mort el 2013, i que va pert¨¤nyer al Ballet del Segle XX i despr¨¦s de la Companyia Nacional de Dansa en temps de Nacho Duato, arribant a ser director de la CND 2. ?s una pe?a coral intensa i molt din¨¤mica. D'altra banda, Histoire d¡¯Eux, (2014), proposta de Tony Fabre amb m¨²sica de Henry Purcell inspirat en Dido i Eneas: un treball sobri amb un ball intens i expressiu, que no va desentonar a la gran nit.