Colau prohibeix la missa al castell de Montju?c pels revoltats del 1936

La tradicional missa a l'antic santuari al castell de Montju?c dedicada als caiguts a la Guerra Civil de l'autodenominat b¨¤ndol nacional no se celebrar¨¤ aquest any. L'Ajuntament de Barcelona, que encap?ala Ada Colau, ha decidit no autoritzar l'¨²s de la fortalesa, de la qual ¨¦s titular, per a la realitzaci¨® de l'acte, que s'ha dut a terme al fossat de Santa Elena gaireb¨¦ ininterrompudament des de la inauguraci¨® l'1 de desembre del 1940 d'un espai monumental en record dels ¡°herois i m¨¤rtirs del Glorioso Movimiento Nacional¡±.

El consistori addueix que la missa, que es pretenia que se celebr¨¦s diumenge, 19 de juliol, i es presentava com a acte per tots els difunts de la guerra, contravenia la llei de mem¨°ria hist¨°rica en encobrir en realitat ¡°un acte d'exaltaci¨®¡± de l'al?ament militar, com ha assenyalat aquesta tarda en una roda de premsa el tinent d'alcalde Jaume Asens, que ha recalcat la gran significaci¨® de la data triada.

Asens ha afegit que diverses associacions de v¨ªctimes del franquisme, com la d'expresos pol¨ªtics i la d'Immolats per la llibertat, havien expressat la seva queixa per la convocat¨°ria de la missa i va manifestar que la prohibici¨® ¨C¡±no autoritzaci¨®¡± en el seu llenguatge¨C respon en bona mesura al desig de ¡°salvaguardar el sentiment de les v¨ªctimes¡±. El tinent d'alcalde ha recordat que un dels compromisos de campanya de Barcelona en Com¨² era ser especialment sensible en temes de mem¨°ria hist¨°rica i que l'Ajuntament no podia afavorir un acte com el que es pretenia.

La missa estava organitzada per l'associaci¨® Amics del Castell, la presidenta de la qual, Carmen Fuster, va ser, segons fonts municipals, una destacada participant en l'acte de jura de bandera de civils celebrada el 27 de juny a?la Caserna del Bruc. El consistori ha ofert la possibilitat de celebrar la missa en un altre espai p¨²blic municipal en una data que no coincideixi amb l'aniversari de l'al?ament militar a la ciutat.

El comissionat de Mem¨°ria, Xavier Dom¨¦nech, ha adm¨¨s que tothom t¨¦ dret a la seva mem¨°ria i que cal treballar la coexist¨¨ncia a Montju?c de les diferents mem¨°ries, per¨° sense oblidar, va puntualitzar, els aspectes ¨¨tics i el predomini de la mem¨°ria democr¨¤tica.

Al fossat de Santa Elena, d'on s'ha anat retirant tota la iconografia franquista i que des de fa un any est¨¤ obert a la ciutadania, es va afusellar durant la Guerra Civil m¨¦s d'un centenar de presos del b¨¤ndol revoltat. Poc despr¨¦s d'acabar la contesa, el 16 d'abril del 1939, ja va tenir lloc un primer homenatge als executats amb assist¨¨ncia del capit¨¤ general Eliseo ?lvarez Arenas i el comte de Montseny, entre altres autoritats. L'espai va esdevenir santuari ¨Cs'hi va enterrar una arqueta amb terra ¡°amarada amb la sang redemptora dels nostres m¨¤rtirs¡±¨C i les misses, ocasi¨® multitudin¨¤ria d'autoafirmaci¨® franquista amb un prof¨²s desplegament de simbologia del r¨¨gim.