Set moments en qu¨¨ Pixar es va oblidar que hi havia nens a la sala

L'impacte de Pixar en la cultura popular col¡¤lectiva camina entre l'entreteniment massiu i un revolucionari concepte de "per a tots els p¨²blics". Les seves aventures no nom¨¦s funcionen en totes les edats, cultures i classes socials, sin¨® que a m¨¦s desenvolupen els seus relats a dos nivells paral¡¤lels amb dues lectures alternatives: una mateixa escena apel¡¤la als nens i als adults alhora, despertant sentiments diferents i deixant una empremta diferent en cadascun. Com assegura el seu fundador, John Lasseter, ¡°l'animaci¨® ¨¦s l'¨²nic g¨¨nere que realment atrapa tota la fam¨ªlia¡±.

Ah, un moment abans de continuar: qu¨¨ ¨¦s realment Pixar i quins s¨®n els seus ¨¨xits. Estem davant d'una empresa de cinema animat per ordinador, cofundada per Steve Jobs (el cervell d'Apple) el 1986, les pel¡¤l¨ªcules del qual s¨®n distribu?des per Disney (que la va absorbir el 2006). El seu?Toy Story (1995) va ser el primer llargmetratge ¨ªntegrament generat per ordinador. Els seus films han guanyat 7 Oscars a millor pel¡¤l¨ªcula d'animaci¨® i recaptat una mitjana de 600 milions d'euros. Molt de poder. El seu ¨²ltim lliurament s'ha estrenat aquest cap de setmana, Del rev¨¦s (Inside out), amb cr¨ªtiques espl¨¨ndides.

En algunes ocasions, Pixar ha multiplicat aquesta complexitat narrativa corrent riscos amb moments obertament adults, que els nens s¨®n incapa?os de percebre, com si fossin ultrasons que el seu cervell deliberadament ignora perqu¨¨ no estan dirigits a ells. La seva companyia mare, Disney, va ser pionera introduint cruels escenes de p¨¨rdua (la mort de la mare de Bambi o la de Mufasa, astutament eclipsada per la immediata aparici¨® de Timon i Pumbaa), per¨° eren sentiments identificables pels nens, tant que generacions senceres encara seguim traumatitzades. Aquestes s¨®n les escenes amb les quals Pixar va agafar per les espatlles els adults de la sala i els va proposar emocions nom¨¦s processables amb l'experi¨¨ncia i la maduresa, tan imperceptibles pels nens que ni tan sols quedaran traumatitzats.

Podem atrevir-nos a assumir que aquella mare era l'¨²nica cosa que mantenia Anton Ego vinculat al m¨®n, i que despr¨¦s de la seva mort simplement va deixar de creure o interessar-se per altres ¨¦ssers humans i es va convertir en un ¨¦sser amargat i cruel. 30 segons desoladors imperceptibles per a uns nens que encara no entenen del tot que el bullying ¨¦s un concepte i, sobretot, que encara que no ho creguin ¨¦s possible superar-ho. "It gets better" (Les coses milloraran), asseguraven els treballadors de Pixar en una emotiva campanya, i ning¨² podia haver-ho expressat millor que ells en aquesta escena.

Un cruel joc amb l'expectativa ens va portar a creure que els dos nens solitaris i somiadors que obren Up serien els protagonistes del film. Com d'equivocats est¨¤vem. Ellie estar¨¤ morta al cap de 10 minuts de pel¡¤l¨ªcula. Un aclaparador maneig de l'el¡¤lipsi repassa l'emotiva vida en com¨² d'Ellie i Carl, que s¨®n un equip i passen junts per les frustracions i la quotidianitat que nom¨¦s alg¨² que hagi tingut relacions sentimentals pot fer seves. Un pr¨°leg intranscendent per als nens, que no seran convidats a la pel¡¤l¨ªcula fins que la casa surti volant. Sens dubte s'oblidaran d'aquests intensos primers 10 minuts, per¨° els seus pares no podran treure-se'ls del cap.

Tota Toy Story 3 ¨¦s una maniobra de distracci¨® (mitjan?ant acudits i ensopecs) per mirar als ulls a la generaci¨® que es va criar amb Toy Story i dir-li: ¡°Madurar ¨¦s trobar el teu lloc al m¨®n, i no, no ¨¦s f¨¤cil per a ning¨²¡±. Unes joguines a les quals els han arrabassat la seva ¨²nica funci¨® (fer feli?os els nens) i que per tant es q¨¹estionen per qu¨¨ s¨®n al m¨®n, en una angoixant par¨¤bola del ¡°penso, per tant existeixo¡± que aconsegueix un inaudit cl¨ªmax en l'escena de la fosa.

Les joguines estan atrapades en una cinta d'enderrocs que inevitablement els llan?ar¨¤ al foc. El seu instint de superviv¨¨ncia els empeny a lluitar contra aix¨°, fins que de manera col¡¤lectiva s'adonen que no hi ha esperan?a. S'acabar¨¤. S'agafen les mans, intenten no semblar aterroritzats i esperen la seva destinaci¨® concloent, com a?Perdidos, que ¡°si no aprenem a viure junts, morirem sols¡±. Al cap i a la fi, ja han patit la m¨¤xima por de qualsevol individu: deixar de tenir identitat. Mentre veuen l'escena, els pares, a la butaca, s'estremeixen. Els nens, tot i aix¨°, no entren en profunditats i gaudeixen. Millor aix¨ª.

¡®Els incre?bles¡¯ (2004): L'adulteri

Un antic superheroi frustrat amb la seva exist¨¨ncia anodina ja ¨¦s un protagonista dif¨ªcil de captar per a un nen, la vida del qual ¨¦s emocionant pel simple fet d'existir. Quan es planteja el retorn a la lluita contra el crim, Bob torna a la il¡¤lusi¨® i a la doble vida. La seva dona, Helen, tem haver perdut el seu marit, creu que l'enganya amb una altra i fins i tot ent¨¦n que Bob necessiti escapar-se de la vida grisa que han constru?t junts.

Enfonsada, Helen es rendeix i s'acomiada del seu marit recordant-li que l'estima molt. ?s el pla d'una dona que ha acceptat la seva derrota i que, amb dos fills hiperactius i una filla invisible, ni tan sols t¨¦ forces per enrabiar-se. L'adulteri, tan acceptat pels grans i que els nens encara no entenen.

¡®Buscant en Nemo¡¯(2003): El peix amb trastorn de personalitat m¨²ltiple

Un dels conceptes preferits de Pixar ¨¦s la construcci¨® de comunitats obligades a treballar juntes, que va m¨¦s enll¨¤ dels amics improbables heretats de Disney. L'aquari en qu¨¨ recala Nemo est¨¤ ple de peixos extravagants que ¨°bviament no estan b¨¦ del cap, vivint tancats a la consulta d'un dentista. Deb ¨¦s un peix castanyoleta que est¨¤ com una cabra i creu que el seu reflex ¨¦s la seva germana bessona, Flo, de la qual no es fia en absolut per¨° sense la qual no pot viure.

El gui¨® juga amb la inexistent mem¨°ria dels peixos, encara que la resta de personatges (amb excepci¨® de Dory) s¨ª que en tenen, i a difer¨¨ncia de Deb/Flo, cap es comporta com si tingu¨¦s s¨ªndrome d'Asperger i fos incapa? d'elaborar associacions mentals o emocionals amb el seu entorn. La doble personalitat del peix provoca embolics c¨°mics encara que impliqui la desesperaci¨® de Deb quan el pl¨¤ncton de la peixera no li deixa trobar la seva germana. Heus aqu¨ª un cas de trastorn de personalitat m¨²ltiple. ¡°Qu¨¨ ¨¦s aix¨°, mama?¡±. ¡°Ja ho aprendr¨¤s quan siguis gran, vida meva¡±, se sent a les butaques.

¡®Wall-e¡¯ (2008): El descobriment de l'amor

Els nens perceben l'amor com un sentiment col¡¤lectiu que engloba l'amistat, la fam¨ªlia i les parelles. Els nens assumeixen que Wall-e i Eva es fan amics, per¨° els adults s¨ª que reconeixem la m¨¤ tremolosa del robot que fa una eternitat (en la qual li ha donat temps d'empaquetar tot el planeta Terra en caixes) que est¨¤ sol, amb l'¨²nic lla? afectiu de Barbra Streisand en un el v¨ªdeo vhs de Hello Dolly. Efectivament, est¨¤ molt sol.

Quan l'Eva converteix les seves extremitats en mans per agafar un objecte, Wall-e sent un desig poder¨®s d'agafar-li la m¨¤, com fan a la pel¡¤l¨ªcula. Ha vist l'Eva sota una nova llum, i sent una connexi¨® amb ella tan inexplicable com incontrolable. Ho podem anomenar amor...

¡®Bichos¡¯(1998): La s¨¤dica llagosta colonialista

Per a la seva segona pel¡¤l¨ªcula, Pixar va apostar per una perversa reinvenci¨® de La cigala i la formiga, en la qual una col¨°nia de formigues viu intimidada per unes llagostes que les obliguen a recol¡¤lectar el seu menjar si volen viure. El to c¨°mic no ha de distreure'ns de l'aclaparant lectura pol¨ªtica del relat: perpetuaci¨® de les classes socials, explotaci¨® dels treballadors i, sobretot, la por de la classe dominant davant la certesa que si la classe obrera s'adona que s¨®n m¨¦s i m¨¦s forts, la revoluci¨® ser¨¤ inevitable.

Aquesta por dels oligarques queda patent en una pertorbadora escena en qu¨¨ la vilana llagosta Hopper assassina tres secua?os per demostrar a la resta que les formigues han de viure amena?ades per ser productives, i de passada s'assegura que cap esbirro se li amotini.

Despr¨¦s de desenvolupar conceptes universals tan ambiciosos com genu?nament originals (joguines amb sentiments, monstres amb sentiments, robots amb sentiments), Pixar d¨®na ara un salt mortal amb Del rev¨¦s (Inside out),?que ja ¨¦s considerada una de les seves grans obres mestres: sentiments amb sentiments. La pel¡¤l¨ªcula t¨¦ lloc al cap d'una nena, i promet noves escenes de calor¨®s calat adult com aquesta, un il¡¤lustratiu exemple del subconscient i la psicoan¨¤lisi.