Carlos Zan¨®n guanya el premi Dashiell Hammett 2015

Carlos Zan¨®n (Barcelona, 1966) ¨¦s un poeta que sempre ha volgut ser m¨²sic i que triomfa amb la seva particular aproximaci¨® a la novel¡¤la negra. El premi Dashiell Hammett, que ha guanyat per unanimitat a la Semana Negra de Gij¨®n per la novel¡¤la Yo fui Johnny Thunders?(RBA), demostra que el g¨¨nere gaudeix de salut liter¨¤ria i amplia les seves fronteres. ¡°El mestissatge en una societat i en una literatura implica vitalitat i el fet que no ens h¨¤gim posat talibans amb el que ¨¦s novel¡¤la negra o no i h¨¤gim obert les fronteres ¨¦s una bona not¨ªcia¡±, assegura en una conversa amb EL PA?S minuts despr¨¦s d'obtenir el premi, amb la pell encara una mica vermella per l'emoci¨® i l'afecte rebut.

Els personatges de les meves novel¡¤les senten la necessitat de trobar una ¨¨pica a la monotonia i la vulgaritat, volen que els passi alguna cosa a la vida.

Advocat penalista, a m¨¦s de la seva obra po¨¨tica Zan¨®n ha publicat dues novel¡¤les negres (No llames a casa i Tarde mal y nunca, finalista del Silverio Ca?ada), en qu¨¨ ja s'identificaven les traces d'identitat d'un novel¡¤lista que encap?ala l'onada renovadora de la novel¡¤la negra mediterr¨¤nia. El caracteritza la cr¨ªtica social allunyada del pamflet, el costumisme, els personatges propers i maltractats per la vida i un gust per les hist¨°ries senzilles, reals, doloroses. ¡°Aquests personatges tenen molt de mi, per¨° no tant pels fets com per la mirada¡±, assegura amb un somriure honest que busca compartir la seva passi¨® amb l'interlocutor. ¡°Moltes de les barbaritats que passen a la novel¡¤la no m'han passat mai i no vull que em passin, per¨° els personatges de les meves novel¡¤les senten la necessitat de trobar una ¨¨pica en la monotonia i la vulgaritat. Volen que els passi alguna cosa a la vida, i en aquest sentit s¨ª que m'hi veig reflectit¡±, explica.

Per mi el meu m¨®n ¨¦s la meva gent, els meus llibres, els meus discos. Podria ser a Madrid, a Bilbao o a Gij¨®n i seria igual de feli? i infeli?.

Autor de curta volada, fascinat amb la m¨²sica, el cinema i la cultura popular nord-americana, Zan¨®n mira la vida des d'un punt de vista intel¡¤ligent i melanc¨°lic que es veu perfectament a?Yo fui Johnny Thunders. ¡°M'agrada que els personatges es preguntin per qu¨¨ fan les coses. I reflectir les faltes d'ortografia que segueixen subratllades en vermell quan tornes i mires enrere, les coses que mai acabes de fer b¨¦. Som com h¨¤msters i aquesta ¨¦s la idea que m'agrada treballar¡±.

Zan¨®n no d¨®na lli?ons, no ¨¦s un moralista, per¨° t¨¦ clares certes coses. L'esperit de John Wayne est¨¤ present en tota la novel¡¤la i ¨¦s inevitable preguntar-li quan vam donar l'esquena a aquella manera de veure el m¨®n. ¡°John Wayne ens va abandonar quan el m¨®n va deixar de correspondre a una determinada ¨¨tica. La part bona de la religiositat era l'¨¨tica, fer les coses b¨¦, ser un tipus honest. Jo crec que actors com Gary Cooper o John Wayne eren aix¨°¡±.

John Wayne ens va abandonar quan el m¨®n va deixar de correspondre a una determinada ¨¨tica.

Divertit i intel¡¤ligent conversador, el que tamb¨¦ ¨¦s?cr¨ªtic de Babelia riu a gust per¨° no es talla quan se li demana que analitzi la seva pr¨°pia novel¡¤la. ¡°Home, diria que ¨¦s una bona novel¡¤la, per¨° tamb¨¦ hi veuria defectes. Jo crec que hi ha personatges que no tenen prou temps per fer canvis molt b¨¨sties. Hi ha un parell de personatges que no han quedat gaire ben delimitats. Tamb¨¦ diria, per¨°, que comen?a b¨¦ i que acaba b¨¦, que t¨¦ ritme¡±.

La seva relaci¨® amb Barcelona ¨¦s molt particular. A?No llames a casa, en cap moment?no es feia al¡¤lusi¨® directament a la ciutat, per¨° els lectors no van tenir cap dubte de quina ciutat es tractava. La Barcelona de les novel¡¤les de Zan¨®n no ¨¦s la ciutat tur¨ªstica i mediterr¨¤nia, sin¨® un escenari de derrotes, amb carrers grisos i bars tronats. ¡°S¨®c molt autista en aquest sentit: per mi el meu m¨®n ¨¦s la meva gent, els meus llibres, els meus discos. Podria ser a Madrid, a Bilbao o a Gij¨®n i seria igual de feli? i infeli?. Barcelona ¨¦s una ciutat bastant fronterera amb moltes coses, per¨° no hi tinc una relaci¨® d'afecte o d'amor, de dir 'si no fos Barcelona no podria escriure'. No¡±. Has estat temptat a escriure sobre Madrid? ¡°S¨ª. Aquest any hi he viatjat molt i m'encantaria que arrib¨¦s el moment en qu¨¨ entengu¨¦s els codis de la ciutat de tal manera que pogu¨¦s escriure una novel¡¤la que alg¨² d'all¨¤ digu¨¦s: d'acord, ho ha ent¨¨s, sap de qu¨¨ va la ciutat¡±.

A mesura que llegeixes m¨¦s i escrius m¨¦s t'adones que hi ha molta gent molt¨ªssim millor que tu.

La m¨²sica es filtra per tota la conversa amb un escriptor que cita Lou Reed quan se li demana per les seves influ¨¨ncies. ¡°El que sempre m'ha agradat de la m¨²sica ¨¦s la intensitat i l'emoci¨® que transmet una can?¨® i aix¨° ho intento portar a la novel¡¤la. La feina d'escriptor ¨¦s molt autista, molt passiva, i el que fem acaba rebent-se al cap de dos anys. La possibilitat de tocar una can?¨®, pujar a l'escenari i percebre l'emoci¨® de la gent ha de ser flipant. ?s clar que m'agradaria¡±, explica amb una mica de nost¨¤lgia.

Zan¨®n acaba de guanyar un premi de prestigi, per¨° la seva idea de l'¨¨xit no canvia. ¡°A mesura que llegeixes m¨¦s i escrius m¨¦s t'adones que hi ha molta gent molt¨ªssim millor que tu. Quan tens 20 anys et creus el millor del m¨®n. Com ho compenses? Amb il¡¤lusi¨®. Vull escriure m¨¦s, vull equivocar-me; l'¨¨xit el concebo des del punt de vista que em permetin equivocar-me en dues o tres novel¡¤les m¨¦s¡±, conclou, amb aquest estil tan propi de poeta de vida i derrotes.