Pixar explica per qu¨¨ la tristesa ¨¦s ¨²til

Les pel¡¤l¨ªcules de Disney ja fa temps que justifiquen el valor de la tristesa. Bambi va veure morir la seva mare i Simba el seu pare. Molts d'altres perden la innoc¨¨ncia de cop, com Mulan, i han de sobreposar-se per acabar sent persones adultes. A Del rev¨¦s (Inside Out), l'¨²ltima pel¡¤l¨ªcula de Pixar, els estudis d'animaci¨® de Disney, Riley, una nena d'11 anys, tamb¨¦ viu una experi¨¨ncia de p¨¨rdua a la qual s'ha de sobreposar. El seu pare rep una oferta de feina que obligar¨¤ tota la fam¨ªlia a traslladar-se a milers de quil¨°metres del lloc on ha crescut, on t¨¦ els seus amics i tot el que estima. La novetat d'aquest llargmetratge consisteix en qu¨¨, en aquesta ocasi¨®, els responsables del film deixen a la vista tots els mecanismes emocionals que cimenten qualsevol hist¨°ria i a m¨¦s han volgut que aquest esc¨¤ner cinematogr¨¤fic tingui base cient¨ªfica.

En el cap de Riley, cinc emocions ¡ªJoia, Tristesa, Ira, Por i F¨¤stic¡ª formen un consell d'administraci¨® que va prenent decisions amb les quals la nena s'enfronta a la seva vida. Per ser fidel en la mesura del possible al que la ci¨¨ncia ha esbrinat sobre les emocions, el director, Pete Docter, va reclamar la col¡¤laboraci¨® de dos cient¨ªfics de la Universitat de Calif¨°rnia que treballen prop de la seu de Pixar a Emeryville, Calif¨°rnia. Dacher Keltner, de Berkeley i Paul Ekman, de San Francisco, van oferir una saviesa que no sempre va ser possible incloure en les necessitats narratives de Docter. Els mateixos assessors esmenten que hi ha alguns aspectes en els quals el gui¨® es va imposar al que coneix la ci¨¨ncia. Hi ha moltes m¨¦s de cinc emocions, per¨° hauria estat impossible explicar una hist¨°ria amb tants personatges.

Alguns psic¨°legs consideren que la tristesa ofereix avantatges evolutius com l'ira o la por

Entre les coses que s¨ª que s'ajusten a la realitat, hi ha el valor de les emocions com a elements que organitzen el pensament racional. Investigadors com Antonio Damasio, de la Universitat del Sud de Calif¨°rnia, han estudiat persones amb danys cerebrals que els impedeixen sentir emocions. Un dels punts en com¨² d'aquests individus era que, malgrat ser capa?os d'analitzar una situaci¨® i explicar el que havien de fer per afrontar-la, eren incapaces de prendre decisions. A?Del rev¨¦s (Inside Out), el paper de les emocions en la presa de decisions apareix ben representat, encara que alguns cient¨ªfics han trobat a faltar algun representant del raonament l¨°gic, un altre dels actors en la presa de decisions.

La mem¨°ria tamb¨¦ ¨¦s protagonista a la pel¡¤l¨ªcula de Pixar i la forma de representar-la ha tingut cr¨ªtiques i lloances des del punt de vista cient¨ªfic. Entre els defectes que s'han assenyalat hi ha la idea que es pot entendre que els records s¨®n una esp¨¨cie d'arxius que es recuperen i reprodueixen com un v¨ªdeo, sempre igual. Nombrosos estudis, com els liderats per Elisabeth Loftus, de la Universitat de Calif¨°rnia a Irvine, han demostrat que la mem¨°ria ¨¦s una eina poc fiable, que fins i tot es pot manipular i en la qual es poden inserir records de coses que mai van succeir.

Les emocions s¨®n necess¨¤ries per prendre decisions racionals i executar-les

A Del rev¨¦s (Inside Out), no obstant aix¨°, s¨ª que es mostra la manera en qu¨¨ les emocions modifiquen les mem¨°ries, i es mostra a trav¨¦s d'un personatge fonamental de la pel¡¤l¨ªcula: la Tristesa. Quan aquesta emoci¨® protagonitzada per una nena blava, a la qual la carism¨¤tica Joia ha d'arrossegar d'un costat a l'altre com una c¨¤rrega, toca els records, aquests es tornen blaus i m¨¦s tristos. Linda Levine, col¡¤lega de Loftus a Irvine, ha descobert que quan a una persona se li demana que recordi alguna cosa en un moment en el qual se sent avergonyit o irascible, aquelles emocions faran que el record es manifesti amb m¨¦s qualitats vergonyoses o que moguin l'ira. Els records s¨®n una recreaci¨® d'all¨° viscut amb un important amaniment emocional.

A m¨¦s de convertir records alegres en tristos, la tristesa com a emoci¨® exerceix altres funcions ¨²tils per a l'¨¦sser hum¨¤ i aix¨ª es reflecteix a la pel¡¤l¨ªcula. El psic¨°leg australi¨¤ Joseph Forgas considera que, malgrat que hist¨°ricament s'ha considerat una emoci¨® que s'ha d'evitar, la pres¨¨ncia de la tristesa en el nostre bagatge emocional indica que ha d'oferir algun avantatge evolutiu; igual que la por ens ajuda a fugir del perill, l'ira ens incita a lluitar i el disgust ens fa rebutjar coses que ens podrien fer mal.

Hi ha m¨¦s emocions que les representades a la pel¡¤l¨ªcula, per¨° haurien complicat la hist¨°ria

En un article publicat a The New York Times, Keltner i Ekman esmentaven que no els agradava massa la idea que el personatge de tristesa sembl¨¦s nom¨¦s una c¨¤rrega per a la protagonista. Els investigadors esmenten que, en realitat, hi ha estudis que relacionen la tristesa amb una activaci¨® fisiol¨°gica m¨¦s gran que desperta el cos perqu¨¨ la persona respongui despr¨¦s d'una p¨¨rdua. "La gent que ¨¦s m¨¦s feli? estar¨¤ algunes vegades menys motivada per actuar que una persona que se sent trista i tindr¨¤ m¨¦s motius per fer coses que canvi?n una situaci¨® que no li agrada", coincideix Forgas. A m¨¦s, el cient¨ªfic australi¨¤ esmenta estudis que han mostrat que un estat d'¨¤nim m¨¦s trist est¨¤ relacionat amb una capacitat m¨¦s gran per memoritzar i que es fan m¨¦s judicis erronis quan s'est¨¤ alegre.

L'origen de Del rev¨¦s (Inside Out) es troba en l'experi¨¨ncia del mateix director. Docter tamb¨¦ tenia una filla de l'edat de Riley que en apropar-se l'adolesc¨¨ncia va comen?ar a tenir un estat d'¨¤nim m¨¦s trist. L'aprenentatge d'aquells anys i el que han aportat els cient¨ªfics es reflecteix en una pel¡¤l¨ªcula que crida a assumir totes les emocions, tamb¨¦ la tristesa, que ¨¦s necess¨¤ria per afrontar les p¨¨rdues, col¡¤locar-les en el lloc adequat de la nostra experi¨¨ncia i seguir creixent fins a ser uns adults m¨¦s o menys feli?os o, fins i tot, els reis de la selva.