¡°Volem reorientar i regular l¡¯oci nocturn a Ciutat Vella¡±

Gala Pin (Val¨¨ncia, 1981) ha passat de l'activisme i el moviment ve?nal a la Barceloneta a capitanejar Ciutat Vella. Va i ve de la seu del districte caminant, per no perdre's el que passa al carrer. Respon a l'entrevista despr¨¦s d'un mat¨ª en el qual el districte ha afrontat quatre desnonaments: dues de les fam¨ªlies no estaven a l'habitatge i les altres han estat reallotjades. Els fronts s¨®n molts. Encara no s'ha pogut reunir amb els responsables del Port, revisar l'expedient de l'hotel del Rec Comtal o estudiar el que es va planejar amb el Palau.

Pregunta. Quines mesures preveu el pla de xoc de BCom¨² per a Ciutat Vella?

Resposta. D'una banda, cobrir necessitats aliment¨¤ries aquest estiu, sobretot al Raval i Santa Caterina i, de l'altra, en tot all¨° vinculat a la suspensi¨® de llic¨¨ncies hoteleres i allotjaments tur¨ªstics en un districte amb una gran densitat. La morat¨°ria minimitza l'impacte del pla d'usos vigent, que preveia barra lliure hotelera a la zona litoral.

Preveiem expropiar pisos si no compleixen la seva funci¨® social

P. El seu programa parla d'un mapa de la propietat immobili¨¤ria i comen?ar¨¤ per la Rambla. Quin objectiu t¨¦?

R. Con¨¨ixer quins s¨®n els capitals que es mouen al districte i quins moviments generen. A la Rambla es tracta de con¨¨ixer-los perqu¨¨ hi ha massa rumors sobre la pres¨¨ncia d'activitats il¡¤l¨ªcites i la nostra obligaci¨® ¨¦s contrastar-los; i veure si podem negociar sobre com reorientar el comer? cap a un model m¨¦s de proximitat, l'actual es pot trobar a qualsevol ciutat. Volem que la Rambla torni a ser de tots els barcelonins.

P. El programa preveu la derogaci¨® del pla d'usos.

R. El perill m¨¦s gran del pla era la barra hotelera lliure en una zona concreta, la suspensi¨® de llic¨¨ncies el cobreix. Ara estudiem si hi ha altres eines per limitar la proliferaci¨® o fomentar la pres¨¨ncia de determinats establiments.

P.?Com quins?

R. Com el que suposa l'oci nocturn i la seva mala regulaci¨® en el districte. Cal veure com el reorientem, est¨¤ vinculat al dret al descans del ve?nat que dificulta un mal ¨²s intensiu de l'espai p¨²blic. Caldria veure com fomentem altres usos i activitats als locals.

P. Reorientar-ho cap a on?

R. ?s la mateixa filosofia de la Rambla, recuperar el p¨²blic local. Tamb¨¦ hi ha grups de turistes que tenen una relaci¨® molt agressiva amb l'espai p¨²blic de nit. Es tracta de fomentar activitats culturals i no permetre males pr¨¤ctiques com actuar sense llic¨¨ncia o depassar horaris.

P. Amb quines eines?

R. Necessitem m¨¦s instruments, no podem deixar-ho tot en mans del pla urban¨ªstic que es queda curt per intervenir en una realitat tan complexa. Podria ser un pla especial o accions concretes.

P. I quan parlen de revisar llic¨¨ncies?

R. ?s detectar si hi ha hagut males pr¨¤ctiques en les concessions per poder-les corregir en vistes al futur.

P. Ha rebut pressions des que ¨¦s regidora?

R. No. No m¨¦s que la que suposa ser regidora del districte de Ciutat Vella.

P. L'anterior govern va comprar finques, algunes on s'exercia la prostituci¨®, al carrer de Robadors per aconseguir mixtura amb l'arribada de nous ve?ns. Quins plans teniu vosaltres?

R. S¨®n dues q¨¹estions. Una ¨¦s el proc¨¦s d'expropiaci¨®, que hem acabat de pressupostar. ?s per un motiu molt interessant, que ¨¦s l'incompliment de l'¨²s social de l'habitatge. Cal fomentar-lo, perqu¨¨ no hi ha cap pr¨¤ctica similar i cal seguir?en aquesta l¨ªnia: preveure l'expropiaci¨® com a ¨²ltim recurs. Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s la idea del col¡¤lectiu de Prostitutes Indignades d'instal¡¤lar una cooperativa de treball. ?s una bona not¨ªcia que s'organitzin per tenir empara legal, per¨° creiem que cal abordar-ho com a ciutat, no pot ser un bolet.

P. Qu¨¨ faran a la Barceloneta aquest estiu?

R. Assumim que hi haur¨¤ problemes. Sobre apartaments tur¨ªstics, estem indagant a escala territorial i en plataformes en l¨ªnia?per localitzar apartaments il¡¤legals.

P. L'alcalde Trias ja ho va fer.

R. Va ser un buidatge molt gen¨¨ric, es pot aprofundir m¨¦s. Hi haur¨¤ altres mesures relacionades amb la conviv¨¨ncia com la instal¡¤laci¨® d'urinaris a partir de final de mes.

P. Qu¨¨ li sembla l'autoritzaci¨® de la Generalitat que els ve?ns lloguin habitacions?

R. Cal estudiar-ho, perqu¨¨ ajudaria a disminuir les mol¨¨sties, per¨° ara estaria afectat per la morat¨°ria de llic¨¨ncies.

P. Est¨¤ a favor o en contra d'obrir comer?os en festiu?

R. No es tracta de si hi estic a favor o en contra, sin¨® de quin tipus de comer? perjudica i quin tipus de comer? beneficien aquestes obertures. ?s un debat que cal obrir a escala de ciutat. Hi ha zones tur¨ªstiques que hauran de tenir un tractament diferent. Volem escoltar els comerciants.

P. Com casa la policia de proximitat amb un barri molt pressionat?

R. El concepte de seguretat no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® policial. Molts problemes que gestiona la Gu¨¤rdia Urbana tenen una arrel social i els agents es veuen gestionant les conseq¨¹¨¨ncies d'un model quan podrien estar fent altres coses. Un exemple ¨¦s la venda ambulant o l'oci nocturn.

P. Com va viure el cas de la mort d'Andr¨¦s Ben¨ªtez?

R. Com una pr¨¤ctica abusiva que cal treballar perqu¨¨ no es torni a repetir.