El nou rescat no allunya el fantasma del ¡®Grexit¡¯
Les receptes del programa europeu compliquen el creixement hel¡¤l¨¨
La negociaci¨® del tercer rescat financer per Gr¨¨cia ha obert la caixa de pandora dels tab¨²s europeus. Els Governs dels pa?sos de l'euro negocien ara el rescat financer m¨¦s gran de la seva hist¨°ria. I ser¨¤ el tercer per a Gr¨¨cia, despr¨¦s del frac¨¤s dels dos plans anteriors. Per¨° les bases de la negociaci¨® han canviat. Si fins ara tot semblava dirigit a preservar la integritat de la uni¨® monet¨¤ria, ara l'abandonament temporal de l'euro s'ha convertit en arma de negociaci¨®.
¡°L'abandonament de la moneda ¨²nica ¨¦s possible. En el futur, la irreversibilitat de la pertinen?a a l'euro en temps de crisi ser¨¤ posada en q¨¹esti¨®¡±, advertien els economistes de Goldman Sachs en un informe aquesta mateixa setmana.
El ministre de Finances alemany, Wolfgang Scha¨¹ble, ha estat l'encarregat de posar sobre la taula una possibilitat que fins ara semblava absolutament descartada. Quan la pressi¨® dels mercats s'estenia el 2011 i 2012 sobre els pa?sos de la perif¨¨ria europea, les autoritats comunit¨¤ries combatien els dubtes sobre el futur de la moneda ¨²nica garantint que no hi havia marxa enrere en la uni¨® monet¨¤ria. Aquella defensa va donar lloc al fam¨®s ¡°far¨¦ el que calgui per salvar l'euro¡± del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, el juliol del 2012, i a l'engegada d'una bateria de mesures per evitar el contagi financer, que ara s'han demostrat reeixides.
¡°El concepte de Grexit ha guanyat legitimitat com a via per reconciliar que el deute de Gr¨¨cia s'ha disparat i l'evid¨¨ncia que necessita un quitament, un tipus de reestructuraci¨® que no est¨¤ permesa sota el Tractat de Maastricht¡±, explicava l'Institut de Finances Internacionals (IIF), el lobby dels grans bancs privats del m¨®n, en la seva nota setmanal a associats.
El nou programa que negocia Atenes amb la resta dels socis tampoc hi ajuda. ¡°L'ajust fiscal ¨¦s massa pronunciat tenint en compte que Gr¨¨cia encara es troba atrapada en una forta recessi¨® econ¨°mica. Aquesta pol¨ªtica possiblement tingui un efecte contractiu i far¨¤ encara m¨¦s dif¨ªcil aconseguir els objectius fiscals acordats amb els creditors¡±, assegura Diego Iscaro, economista s¨¨nior de la consultora de riscos IHS a Londres.
Aix¨° despr¨¦s que el PIB grec s'hagi redu?t un 30% en aquesta crisi, segons c¨¤lculs de l'economista cap de Nomura, Richard Koo, un descens equiparable al que va patir els Estats Units a la Gran Depressi¨®. Per aix¨°, diu Koo, les autoritats europees s'equivoquen a insistir en les mateixes receptes que van provocar semblant contracci¨®. ¡°Estan basades en l'assumpci¨® irreal que les reformes estructurals poden donar un impuls immediat al PIB¡±, assegura.
Augment del deute
En aquestes condicions, adverteix per correu electr¨°nic Charles Wyplosz, professor d'Economia Internacional a l'Institut Universitari d'Estudis Internacionals a Ginebra, Gr¨¨cia ser¨¤ incapa? de recuperar l'acc¨¦s als mercats, objectiu ¨²ltim del programa de rescat. Wyplosz fa n¨²meros i sost¨¦ que el nou programa augmentar¨¤ el deute existent un 25% m¨¦s fins a superar el 200% del PIB. I tant l'FMI com el mateix BCE aquesta setmana han assegurat que el deute hel¡¤l¨¨ no ¨¦s sostenible.
Legalment, ni les autoritats europees ni el Fons Monetari poden acceptar un quitament dels seus deutes. Nom¨¦s poden aprovar mesures per reestructurar els pr¨¦stecs i fer el seu pagament m¨¦s f¨¤cil per a Atenes. Per¨° molts experts creuen que aquesta mesura ¨¦s insuficient. Gr¨¨cia ja gaudeix d'un per¨ªode de car¨¨ncia de 10 anys, durant els quals nom¨¦s paga interessos i no el gruix principal del pr¨¦stec. Per¨° l'FMI considera que aquesta mesura ¨¦s insuficient i proposa estendre el per¨ªode de gr¨¤cia fins als 30 anys.
La pilota ¨¦s ara a la teulada de Gr¨¨cia, sost¨¦ des de Mil¨¤ Marco Valli, economista en cap per Europa d'Unicredit. ¡°Per¨° fins i tot si el Govern d'Atenes aplica un programa en qu¨¨ ha dit que no creu, les perspectives de creixement s¨®n incertes, i si l'economia no respon ser¨¤ impossible que Gr¨¨cia segueixi a l'euro¡±, remata.
Un pla de privatitzacions ¡°absolutament irreal¡±
Si hi ha una mesura que ha suscitat rebuig ¨¦s el fons per als ingressos procedents de les privatitzacions, que les autoritats europees han xifrat en 50.000 milions d'euros durant els tres anys de vig¨¨ncia del programa.
¡°Gr¨¨cia nom¨¦s ha estat capa? d'aconseguir el 10% d'aquest objectiu durant els ¨²ltims cinc anys¡±, adverteixen els economistes de l'IIF.
M¨¦s enll¨¤ de l'aspecte ¡°intrusiu¡± de l'exig¨¨ncia, en paraules de Charles Wyplosz, de l'Institut Universitari d'Estudis Internacionals de Ginebra, ¡°¨¦s molt dif¨ªcil entendre com s'ha establert aquesta xifra¡±.
¡°?s absolutament irreal, no hi ha manera que Gr¨¨cia recapti aquestes xifres¡±, admet Marco Valli, d'Unicredit.
¡°La unificaci¨® alemanya va demostrar que les privatitzacions fetes a corre-cuita solen fracassar i recapten molt menys diners del previst¡±, afirma Richard Koo, de Nomura.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.