El diumenge ¨¦s m¨¦s llarg amb merengue

Hi ha poques coses m¨¦s in¨²tils que una cadira en un concert de?Juan Luis Guerra. Els que ahir a la nit en tenien, les van abandonar pels volts de les 21.35. Les cadires van haver d'afrontar la solitud escoltant el concert del dominic¨¤, que incitava a ballar al ritme del merengue. Van romandre aix¨ª, abandonades i oblidades, durant gaireb¨¦ dues hores, el temps que va durar l'actuaci¨®, i si alguna, il¡¤lusa, pensava que alguns dels assistents s'hi asseuria i se'n recordaria durant els trams de concert regats amb bachates ¨Cpeces que insten m¨¦s a arrambar-se que a moure els malucs¨C aviat va poder comprovar que bona part del p¨²blic no s'asseia ni en aquests moments. S¨ª, al final i abans d'abandonar el recinte, pot ser que alg¨² s'hi assegu¨¦s per recuperar l'al¨¨, per¨° la nit ja havia tingut un protagonista i el joc de cames s'havia imposat als seients.

Poc despr¨¦s de sortir a escena, Juan Luis Guerra va repassar les nacionalitats dels presents, i amb tanta sang llatina disposada a celebrar la seva pres¨¨ncia a Barcelona, el ball va ser q¨¹esti¨® d'identitat. I aix¨° que durant bona part de l'actuaci¨® el so va ser simplement estrepit¨®s, conf¨²s i empastat, un guirigall que impedia gaudir d'una banda tan nombrosa amb una secci¨® de metalls ben ¨¤mplia i amb una pres¨¨ncia notable de la percussi¨®, tal com manen els c¨¤nons. En la mateixa l¨ªnia, l'escenari, senzill i auster, amb pocs elements escenogr¨¤fics i una imaginaci¨® escassa pel que fa a les projeccions, obligava a centrar l'atenci¨® en la m¨²sica i, per tant, a ballar, l'¨²nica opci¨® raonable quan el merengue, amb m¨¦s beats per minut que una pe?a de techno, es desenfrena amb el bombo colpejant ara s¨ª i ara tamb¨¦ a tota velocitat. I ja no diguem si la can?¨® ¨¦s coneguda, com va passar, per exemple, amb "La bilirrubina", queia del cel un somriure que encaixava amb els desaforats balls de la multitud. Una alegria, una estampa impagable. Dotze mil persones passant-s'ho b¨¦.

Ho van fer amb un repertori que va despatxar r¨¤pid ¡°Ojal¨¢ que llueva caf¨¦¡±, interpretada en tercer lloc, i que va representar for?a b¨¦ el seu ¨²ltim treball, sis de les seves deu can?ons van sonar al concert. L'¨¨xtasi va arribar amb ¡°El costo de la vida¡±, i hauria pogut cr¨¦ixer si ¡°La gallera¡± no s'hagu¨¦s despatxat com a fragment dels solos de percussi¨®. Tot i aix¨ª, va culminar amb ¡°Visa para un sue?o¡±, ¡°El Ni¨¢gara en bicicleta¡± i el toc de salsa amb ¡°De Moca a Par¨ªs¡± per revitalitzar uns ¨¤nims que semblaven impropis d'un diumenge a la nit, en l'instant en qu¨¨ el dilluns ja treu el cap amena?ant. ¡°A pedir su mano¡±, una popurri de bachates i ¡°Las avispas¡± van conjurar aquesta amena?a. Ja gaireb¨¦ era dilluns, per¨° la imatge d'un Juan Luis Guerra que ha tornat despr¨¦s de set anys absent als escenaris barcelonins, i de nou congraciat amb l'¨¨xit van obrar el miracle. El diumenge va durar m¨¦s amb merengue.