Interrogants (alguns)

1. Mariano Rajoy va assegurar la setmana passada que ¡°Catalunya no ser¨¤ mai independent¡±. La pregunta ¨¦s inevitable: Com sap el president del Govern espanyol que Catalunya mai ser¨¤ independent? En quines dades es basa? T¨¦ alguna enquesta dissenyada des dels despatxos de la Moncloa que li transmeti aquesta misteriosa seguretat? Si fos aix¨ª, se suposa que l'enquesta revela que l'independentisme no obtindr¨¤ la majoria, cap suma rellevant per anar a totes. Aix¨° explicaria tanta fermesa en les seves paraules. I tanta calma, gaireb¨¦ com si aquest assumpte tan greu, el m¨¦s greu de la seva legislatura, no fos de la seva incumb¨¨ncia. Suposem per un moment que guanyen els independentistes per majoria de vots, diguem, per exemple, que amb el 60 o el 65% (fins i tot independentment del percentatge d'abstenci¨®), amb aquest percentatge la cosa s¨ª que es posaria interessant.

En aquestes condicions hipot¨¨tiques, qu¨¨ faria per evitar que Catalunya inici? un proc¨¦s per marxar d'Espanya? Utilitzaria el Tribunal Constitucional? N'hi hauria prou? O caldria rec¨®rrer a altres mitjans, com li ho va demanar dimarts a la portada el diari La Raz¨®n? Fem com si res d'aix¨° pogu¨¦s passar. La realitat truca a la porta del senyor Rajoy i ell segueix a la seva. Inc¨°lume. Fa poc, una noia independentista em va dir que caldria fer-li un monument. Que ning¨² ha fet mai tant per la causa independentista com Rajoy.

Fa poc, una noia independentista em va dir que caldria erigir un monument a Rajoy.

No s¨¦ qu¨¨ far¨¤ el president del Govern espanyol quan passi algun fet grav¨ªssim l'endem¨¤ del 27 de setembre. I ¨¦s que pot passar. Canviar¨¤ i es posar¨¤ a negociar per intentar fer encaixar les idees de Catalunya amb les d'Espanya de manera que tots quedem tranquils fins d'aqu¨ª a una generaci¨®? O voldr¨¤, tant si guanya com si perd l'independentisme a les urnes, prostrar de genolls la relaci¨® entre les dues i que quedi definitivament captiva i desarmada? Sap el senyor Rajoy que haur¨¤ de negociar (no necess¨¤riament amb Mas), passi el que passi el dia despr¨¦s? No tinc ni idea de quines lectures nodreixen el president del Govern espanyol, per¨° em sembla que no formen part de la biografia de John Maynard Keynes. ?s una ll¨¤stima, perqu¨¨ si l'hagu¨¦s llegit, a m¨¦s d'assabentar-se que era molt amic d'una escriptora anglesa anomenada Virginia Woolf, tamb¨¦ hauria descobert qu¨¨ va contestar quan alguns te¨°rics de l'economia li van retreure haver canviat algunes de les seves idees, despr¨¦s de ser testimoni directe de la Gran Depressi¨® i les seves nefastes repercussions en la vida de les persones: ¡°Quan els fets canvien, acostumo a canviar d'opini¨®. Vost¨¨s qu¨¨ farien?¡± Tant de bo, quan els fets canvi?n, l'endem¨¤ de les eleccions a Catalunya, el senyor Rajoy tamb¨¦ tingui la intel¡¤lig¨¨ncia i la sensibilitat de canviar les seves idees.

2. El senyor Romeva va ser fins fa ben poc d'esquerres. Va militar en un partit d'esquerra i el va representar a Europa durant uns quants anys. Ara s'ha tornat independentista sense condicions. Aquest gir copernic¨¤ no hauria de comprometre el seu esquerranisme, en cas que aquesta opci¨® ideol¨°gica fos priorit¨¤ria en la seva visi¨® del m¨®n. Per¨° si encap?ala una llista en qu¨¨ podria guanyar unes eleccions per cedir-li, tot seguit, la presid¨¨ncia de la Generalitat a un alt exponent de la dreta neoliberal catalana, quin nom rebria aquesta operaci¨®? Seria un acte de servei per la p¨¤tria? Un sacrifici? O senzillament fer el ximple de manera ¨²til?

3. La via morta de Mas, en el cas que els catalans votin no a la independ¨¨ncia el 27 de setembre, em recorda les destinacions estratosf¨¨riques del ministre Margallo si els catalans votessin s¨ª. Aix¨ª estan les coses. I amb aquestes consideracions m'assalten altres interrogants. Per exemple: per qu¨¨ en unes eleccions plebiscit¨¤ries ha de comptar nom¨¦s la majoria parlament¨¤ria. No hem quedat que el 27 de setembre es tractar¨¤ de saber d'una punyetera vegada quants catalans del carrer, i no nom¨¦s quants diputats, volen que Catalunya sigui un Estat independent?

4.?Dilluns vaig sentir que el senyor Miquel Iceta declarava que el que proposa la candidatura de conflu¨¨ncia d'esquerres, Catalunya S¨ª que es Pot,?el conven? en un 95%. I a mi aix¨° m'omple de tranquil¡¤litat. El dia 4 d'aquest mes vaig llegir que Carme Chac¨®n suggeria que el PSC s'aproxim¨¦s al PP i a Ciutadans. El PSC est¨¤ en el seu dret de conc¨®rrer en solitari a les eleccions plebiscit¨¤ries. Per¨° per qu¨¨ no conc¨®rrer amb la conflu¨¨ncia d'esquerres? Per qu¨¨ no assegurar un guanyador des d'un aut¨¨ntic bloc d'esquerres, sense haver d'obligar els seus votants a abstenir-se o a votar l'altre sector de la dreta a Catalunya, Ciutadans i PP?

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari