A l¡¯espera de les dues grans obres

Tots els governs de l'Estat han reconegut a la seva manera que la xarxa de Rodalies de Barcelona no funciona com cal. Fa anys que institucions catalanes de tot tipus reclamen que la millora d'aquesta xarxa de transport p¨²blic ha de ser una prioritat. El socialista de Rodr¨ªguez Zapatero va respondre a les demandes amb un programa d'inversions de 4.000 milions d'euros el 2009. Tot i aix¨°, no es va dur a terme i el del PP, que el va titllar d'irrealista, ha anunciat aquest any un Pla Integral de Rodalies per a tot l'Estat que preveu destinar a Catalunya 428,3 milions. El pla reuneix actuacions que han estat aprovades de forma reiterada en diferents documents de l'Administraci¨® i que,?d'aqu¨ª a tres anys, quan s'hagi finalitzat, hauria de comportar una millora de la durada dels viatges i de la capacitat d'actuaci¨® davant d'incid¨¨ncies.

Fins llavors, i si efectivament aquesta vegada ¨¦s la bona, els viatgers continuaran trobant-se amb el mateix problema que fins ara. Cada vegada que hi ha una incid¨¨ncia, la Generalitat (el titular del servei), Renfe (l'operadora estatal que ofereix el servei amb els trens) i Adif (la societat p¨²blica que s'encarrega de la infraestructura no m¨°bil) es culpen els uns als altres de ser-ne els responsables davant la impot¨¨ncia dels passatgers. "Aquest ¨¦s el problema de fons de Rodalies: el desgovern", afirma Jordi Juli¨¤, president de la comissi¨® d'urbanisme i mobilitat del Col¡¤legi d'Enginyers de Camins de Catalunya que ha tingut responsabilitats a la Generalitat i a Renfe. La transfer¨¨ncia de la titularitat a la Generalitat no ha suposat millores remarcables i el Govern assumeix que t¨¦ poc marge de maniobra i reclama inversions per posar a punt el servei.

Per Juli¨¤ "no ¨¦s tan sols un problema d'inversions, tot i ser pobres ho podr¨ªem fer millor". No es tracta de destinar-hi molts recursos p¨²blics, sin¨® de fer-ho amb seny. I aix¨ª fa la primera cr¨ªtica: que es destinin 93 milions d'euros per instal¡¤lar el sistema d'informaci¨® ERTMS amb la intenci¨® de voler donar m¨¦s capacitat de tr¨¤nsit als t¨²nels ferroviaris de Barcelona, quan es tracta d'un sistema pensat per a llarga dist¨¤ncia.

"El primer que s'hauria de fer ¨¦s construir nous tallers de trens regionals a La Llagosta (i anul¡¤lar els de l'Estaci¨® de Fran?a i Sant Andreu). Aquesta actuaci¨® de desenes de milions d'euros acompanyada d'un canvi de senyals permetria incrementar un 50% el tr¨¤nsit al t¨²nel de Passeig de Gr¨¤cia", explica, deixant de banda la possibilitat de construir un tercer t¨²nel per a Rodalies de Barcelona.

Durant els ¨²ltims anys, la xarxa de curta dist¨¤ncia no ha crescut. Tot el contrari, ha perdut viatgers. Des de moltes institucions (Cambra de Comer?, Col¡¤legi d'Enginyers de Camins i Foment del Treball) s'ha advertit que si es consolid¨¦s la bonan?a econ¨°mica i repunt¨¦s el nombre d'usuaris, Rodalies podria tenir un problema greu a curt termini. Santiago Montero, un expert en mat¨¨ria ferrovi¨¤ria, hi coincideix. "Amb la recuperaci¨® econ¨°mica, aquest bunyol suposaria un col¡¤lapse brutal, ja que no s'ha fet res...", diu.

Les grans inversions estan congelades per falta de diners. Per¨° hi ha infraestructures pendents. La m¨¦s coneguda ¨¦s l'estaci¨® de la Sagrera, que haur¨¤ de jugar un paper cabdal, ja que tindr¨¤ apartadors (per si hi ha incid¨¨ncies o per aparcar combois), tallers i magatzems. Estar¨¤ connectada tant amb l'estaci¨® de Passeig de Gr¨¤cia com amb la de Pla?a Catalunya, el que li permetr¨¤ distribuir trens tant per la costa com per l'interior.

I una altra obra menys coneguda, per¨° molt rellevant per a Rodalies, ¨¦s l'intercanviador i el t¨²nel previstos a Torrassa, a l'Hospitalet de Llobregat. Aquestes construccions suposarien connectar les dues l¨ªnies actuals de la costa i les dues de l'interior sense encreuaments, el que podria permetre racionalitzar els t¨²nels de Barcelona i augmentar freq¨¹¨¨ncies. El problema ¨¦s la inversi¨®, que seria de centenars de milions d'euros, segons assegura Xavier Flores, director general d'Infraestructures de la Generalitat, qui afirma que l'obra s'allargaria durant anys, ja que tamb¨¦ suposa soterrar la via quasi cinc quil¨°metres. No hi ha prou temps per tirar-ho endavant.

Santiago Montero ha anat m¨¦s enll¨¤ i ha plantejat a la Generalitat una modificaci¨® global del sistema ferroviari de Catalunya, en un pla en qu¨¨ l'estaci¨® de Sants deixaria de ser el centre neur¨¤lgic de tota la circulaci¨®. Per aix¨° planteja que les futures instal¡¤lacions de la Sagrera siguin l'estaci¨® central al nord de Barcelona i la d'El Prat es converteixi en un altre centre neur¨¤lgic de la xarxa, on hi hagi tallers, es conformin combois i hi passi el 90% dels trens de Barcelona. "S'ha de desenvolupar la xarxa i no posar pegats que provoquin el constrenyiment de la xarxa i n'hipotequin el futur", diu. Els seus plantejaments, admet, s¨®n a molt llarg termini. Res a veure amb els plantejaments de la Generalitat, que no vol perdre's en debats sobre nous plans quan el servei deixa molt a desitjar.