Margallo: ¡°A la UE preocupa m¨¦s Podem que Catalunya¡±

Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo (Madrid, 1944), titular d'Afers Exteriors i un dels ministres de m¨¤xima confian?a de Rajoy, assegura que a la UE preocupa m¨¦s Podem que el projecte independentista de Catalunya i es declara partidari de celebrar les eleccions al m¨¦s tard possible, perqu¨¨ al seu judici el temps juga a favor del Govern. Rajoy l'escolta. Falta que li faci cas.

Pregunta. Qu¨¨ s'ha de fer quan una autoritat de l'Estat anuncia que incomplir¨¤ la llei?

Resposta. Els anuncis no s¨®n recurribles. Ho s¨®n els actes que infringeixen la llei. Quan aquests actes es produeixin, l'Estat de Dret t¨¦ els instruments jur¨ªdics per restablir la legalitat violada.

P. Dir que l'article 155 de la Constituci¨® per suspendre una autonomia est¨¤ en vigor. ?s una amena?a real davant un precipici irrecondu?ble?

R. Deia Lenin que nom¨¦s els ximples discuteixen els fets: el 155 est¨¤ en vigor. Li afegir¨¦ que ¨¦s c¨°pia d'un article de la llei federal alemanya de 1949 i que, quan es va discutir, va ser aprovat gaireb¨¦ per unanimitat i els qui van intervenir van dir que era una garantia pr¨°pia d'un Estat federal.

P. Aplicar l'article 155 no ens situa en l'excepcionalitat?

R. En principi, no crec que una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia requereixi l'aplicaci¨® del 155; bastaria amb un recurs al Tribunal Constitucional que, d'acord amb la seva doctrina, la declararia nul¡¤la.

P. Preocupa la UE la situaci¨® a Catalunya?

R.?La UE es preocupa molt m¨¦s per Podem que per Catalunya. Tothom d¨®na per fet que una declaraci¨® d'independ¨¨ncia no tindria efectes jur¨ªdics, per ser contr¨¤ria a la Constituci¨®, ni tindria cap recorregut a les Nacions Unides, on el principi d'integritat territorial ha prevalgut sempre sobre el dret d'autodeterminaci¨® excepte amb els pobles colonitzats, ocupats militarment o privats dels drets humans b¨¤sics, la qual cosa no ¨¦s el cas. Una hipot¨¨tica Catalunya independent no seria reconeguda per l'ONU i, per tant, ni tan sols podria demanar l'ingr¨¦s a la UE. Si s'arrib¨¦s a plantejar, ¨¦s inimaginable que aconsegu¨ªs la unanimitat dels 28 socis.

P. Quin ¨¦s el full de ruta del Govern davant aquest desafiament?

R. Ning¨² revela la seva estrat¨¨gia abans de comen?ar la partida, per¨° el Dret ¨¦s molt clar: si un acte viola la llei, cal restablir la legalitat.

P. Vost¨¨ s'ha mostrat partidari d'atendre algunes reivindicacions de Catalunya...

R. Aquell temps va passar. Jo vaig defensar reformar el sistema de finan?ament, per¨° no t¨¦ sentit discutir l'estatut de la comunitat de ve?ns amb un senyor que vol cremar l'edifici.

P. Podria ser una opci¨®, per desactivar el pla de Mas, avan?ar les eleccions generals?

R. Nosaltres tenim el nostre propi calendari...

P. Alguns dirigents del PP l'hi han recomanat a Rajoy....

R. No ¨¦s el meu cas. Mes que guanyem, mes que garantim l'estabilitat i millora l'ocupaci¨® i la prosperitat dels espanyols. Per tant, jo apuraria fins a l'¨²ltim dia possible per celebrar les eleccions, amb independ¨¨ncia del que faci el senyor Mas. No hem de ser reactius.

P. Li bastar¨¤, a Rajoy, dir que es va salvar Espanya de la fallida per guanyar les eleccions?

R. Sabem el que calia fer, per¨° segurament no sabem qu¨¨ cal fer perqu¨¨ ens votin despr¨¦s d'haver fet el que hav¨ªem de fer. Hem donat la volta a l'economia espanyola com si fos un mitj¨® i ara ¨¦s molt m¨¦s sana que abans de la crisi. Seria molt trist que el Govern que ha estat capa? d'aix¨° fos el primer de la democr¨¤cia que no repeteix.

P. Hi ha qui considera que alguns ministres s'han protegit massa.

R. Jo, per descomptat, no m'he protegit gens, sempre he estat disposat a donar la cara i a compar¨¨ixer quan m'ho han demanat, per¨° no estar¨¦ aixecant la m¨¤.

P. Hi ha corrents ideol¨°giques, grups d'amics o difer¨¨ncies generacionals?al Govern?

R. Als ministres ens trien perqu¨¨ tenim criteri propi i ho expressem amb lleialtat. El president sap escoltar. Cadascun defensa la seva opini¨® i ¨¦s clar que pensem diferent!, perqu¨¨ una altra cosa seria la cort militar, per¨° un cop hi ha decisi¨® s'accepta amb normalitat.

P. [El president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude] Juncker ha dit que Espanya es va oposar a discutir a l'octubre una quitaci¨® del deute grec per la proximitat de les eleccions.

R. No em consta. El que s¨ª que hem discutit ¨¦s que una cosa ¨¦s una quitaci¨® i una altra una reestructuraci¨®, modificant els terminis i fins i tot els tipus d'inter¨¨s. Per¨° el deute no ¨¦s el problema de Gr¨¨cia, no ho ha estat mai. El problema ¨¦s el creixement, nom¨¦s quan creixi podr¨¤ fer front als interessos d'un deute el venciment del qual queda encara molt lluny.

P. Es va equivocar en l'estrat¨¨gia de la candidatura de Guindos per presidir l'Eurogrup?

R. Va haver-hi mala sort, ens va tocar en ple cl¨ªmax de la trag¨¨dia grega i no semblava oport¨² canviar de cavall. Aix¨ª i tot, el resultat va ser bo. Si el 2011 Espanya hagu¨¦s presentat aquesta candidatura, les riallades s'haurien sentit al Pelopon¨¨s.

P. Rajoy admet que Espanya est¨¤ subrepresentada a la UE...

R. Cal intentar accedir a c¨¤rrecs, per descomptat... per¨° la influ¨¨ncia d'un pa¨ªs no dep¨¨n del nombre de llocs sin¨® de les seves idees i, en assumptes com la refundaci¨® europea o la uni¨® banc¨¤ria, no som oients, hem fet aportacions i se'ns t¨¦ en compte. Dir que Espanya no t¨¦ pes exterior ¨¦s faltar a la veritat. Per¨° en la pol¨ªtica i en la vida has de jugar dins del teu pes. No som els EUA ni tampoc Liechtenstein.

P. Per qu¨¨ hem estat tan garrepes en el repartiment de refugiats a la UE?

R. El 2014, la immigraci¨® va augmentar a Espanya un 15%; a It¨¤lia, un 277%. Aix¨° no ¨¦s gratis. Costa diners i esfor?. ?s fruit d'una pol¨ªtica de cooperaci¨® amb els pa?sos d'origen i tr¨¤nsit. Els socis europeus ho han de recon¨¨ixer, als quals no els creem un problema...

P. Aix¨ª i tot, costa pensar que un pa¨ªs de 47 milions d'habitants no en pugui acollir 4.000.

R.?La ra¨® de la xifra la t¨¦ Interior. El que jo vaig dir ¨¦s que l'atur ha de comptar m¨¦s, perqu¨¨ condiciona la capacitat d'integraci¨® i un Govern decent ha de donar ocupaci¨®, educaci¨®, habitatge i sanitat a les persones a les quals acull. Espanya ¨¦s el pa¨ªs en el qual la immigraci¨®?va cr¨¦ixer m¨¦s r¨¤pid entre 2000 i 2004, passem de pr¨¤cticament zero al 13%.

P. It¨¤lia ha rebut una al¡¤luvi¨® de refugiats com aquesta perqu¨¨ t¨¦ L¨ªbia a davant, un Estat fallit. No ha arribat l'hora de donar un ultim¨¤tum a les parts enfrontades?

R. Hi ha una data l¨ªmit: octubre. El problema de L¨ªbia cal resoldre'l immediatament. Els pa?sos que poden pressionar les parts en conflicte han de fer la seva feina. Jo he proposat prendre mesures de pressi¨® si no s'aconsegueix un Govern d'unitat nacional: congelar els actius del Banc Central, que paga religiosament tots els b¨¤ndols, i un embargament de petroli per tallar les vies de finan?ament. El que no pots tenir ¨¦s un Afganistan amb petroli al centre del Mediterrani.

P. Espera que es resolgui b¨¦ i aviat la situaci¨® dels periodistes espanyols desapareguts a S¨ªria?

R. Les fam¨ªlies poden tenir la tranquil¡¤litat absoluta que estem fent tot el que podem. Hem parlat amb tots els governs amics i aliats que poden tenir alguna influ¨¨ncia a la zona. L'experi¨¨ncia de casos anteriors ens diu que tots han tornat sans i estalvis, s'hagi trigat m¨¦s o menys. Espero que aquesta vegada sigui menys.

P. Espanya s'est¨¤ quedant enrere a Cuba? Per all¨¤ estan passant representants de tots els governs europeus...

R. Hi he anat jo, hi ha anat el ministre Soria, ara hi va el president del Congr¨¦s... un no va a Cuba a fer-se la foto, hi va per aconseguir alguna cosa. El vicepresident [cub¨¤] Cabrisas ha estat a Madrid , vam estar parlant del deute, som els principals socis comercials i inversors i les primeres licitacions despr¨¦s del desgla? amb els EUA han estat per a hotels espanyols. Estem anant a la velocitat que cal anar.

P. Per¨° [el president franc¨¨s Fran?ois] Hollande ja ha estat a l'Havana...

R. Caldria preguntar-se quantes inversions s'ha endut..

P. Ha d'haver-hi observadors internacionals a les eleccions vene?olanes?

R. Espero que sigui Vene?uela la que els demani. L'ideal ¨¦s que hi hagu¨¦s Unasur, l'EA i la UE. Per¨° la clau de les eleccions mai ¨¦s el dia del vot, sin¨® abans.

P. Que es permeti presentar-se als l¨ªders de l'oposici¨®...

R. Que siguin free and fair, lliures i justes. Si no, no serviran de res.